www.elperiodico.cat
11 de desembre 2007
• El clàssic de La Cubana resumeix el millor del grup, conserva la seva essència i capacitat de sorprendre
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
BARCELONA
La Cubana, una de les companyies històriques del teatre català, va celebrar l'any 2006 els seus 25 anys de vida amb la reposició del seu espectacle més emblemàtic: Cómeme el coco, negro, que va ser estrenat en una carpa al costat del Mercat de les Flors el mes de juny del 1988. Ara el porten al Coliseum amb una nova i brillant formació i després de gairebé un any de gira. L'obra, que resumeix el millor del grup nascut a Sitges, conserva la seva essència, la seva capacitat de sorprendre, el seu ritme i la seva frescor i acaba sent una enorme diversió per al públic que entra en la història. La funció de diumenge passat, pont inclòs, va esgotar les localitats.
Cómeme el coco, negro és un entranyable homenatge al món de la vella revista, a locals com El Molino de Barcelona i El Oasis de Saragossa. I a companyies com el Teatro Chino de Manolita Chen o el Teatro Argentino. Un homenatge fet d'artesania i entusiasme dins el gènere de les varietats. Una explosió de lluentons, plomes, vedets, tangues i boys que no té preu. Tot el teatre Coliseum apareix cobert de teles vermelles i daurades, que acabaran en mans del públic. L'esforç dels gairebé quinze actors és enorme i aquesta és una de les cartes més apreciades pels espectadors. Com en tot espectacle de La Cubana, aquí hi ha sorpresa grossa, que no convé, tot i que a aquestes altures molts ja ho saben, revelar. En tot cas, procurin ser una mica més que puntuals. La diversió està més que assegurada i diria que també ho està l'admiració. L'espectacle rendeix al seu torn un homenatge a les inoblidables Teresines de la sèrie televisiva.
Sense comparacions
Jordi Milán, director del grup des del primer dia, és l'artífex global d'un treball d'equip espectacular. No s'admeten comparacions amb el repartiment de l'obra el 1988 (després l'obra es va veure al Capitol, encara no remodelat). Milán els marca una certa dosi de sobreactuació i reserva algunes situacions per a l'emoció. Un record especial per a Carmen Montornés, traspassada quan El coco es representava en la seva primera etapa. Felicitats a La Cubana.
11 de desembre 2007
• El clàssic de La Cubana resumeix el millor del grup, conserva la seva essència i capacitat de sorprendre
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
BARCELONA
La Cubana, una de les companyies històriques del teatre català, va celebrar l'any 2006 els seus 25 anys de vida amb la reposició del seu espectacle més emblemàtic: Cómeme el coco, negro, que va ser estrenat en una carpa al costat del Mercat de les Flors el mes de juny del 1988. Ara el porten al Coliseum amb una nova i brillant formació i després de gairebé un any de gira. L'obra, que resumeix el millor del grup nascut a Sitges, conserva la seva essència, la seva capacitat de sorprendre, el seu ritme i la seva frescor i acaba sent una enorme diversió per al públic que entra en la història. La funció de diumenge passat, pont inclòs, va esgotar les localitats.
Cómeme el coco, negro és un entranyable homenatge al món de la vella revista, a locals com El Molino de Barcelona i El Oasis de Saragossa. I a companyies com el Teatro Chino de Manolita Chen o el Teatro Argentino. Un homenatge fet d'artesania i entusiasme dins el gènere de les varietats. Una explosió de lluentons, plomes, vedets, tangues i boys que no té preu. Tot el teatre Coliseum apareix cobert de teles vermelles i daurades, que acabaran en mans del públic. L'esforç dels gairebé quinze actors és enorme i aquesta és una de les cartes més apreciades pels espectadors. Com en tot espectacle de La Cubana, aquí hi ha sorpresa grossa, que no convé, tot i que a aquestes altures molts ja ho saben, revelar. En tot cas, procurin ser una mica més que puntuals. La diversió està més que assegurada i diria que també ho està l'admiració. L'espectacle rendeix al seu torn un homenatge a les inoblidables Teresines de la sèrie televisiva.
Sense comparacions
Jordi Milán, director del grup des del primer dia, és l'artífex global d'un treball d'equip espectacular. No s'admeten comparacions amb el repartiment de l'obra el 1988 (després l'obra es va veure al Capitol, encara no remodelat). Milán els marca una certa dosi de sobreactuació i reserva algunes situacions per a l'emoció. Un record especial per a Carmen Montornés, traspassada quan El coco es representava en la seva primera etapa. Felicitats a La Cubana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada