http://jordicoronas.blogspot.com
22 desembre 2007
Avui he començat els Nadals amb un clàssic. Els "Dimonis i Pastorets". Aquesta genial representació que ens ofereix els Lluïsos d'Horta és de les que valen la pena de veure. Entre pastorets, dimonis, fúries i àngels deuen de ser prop de cent persones les que participen en aquesta obra. Francament no té desperdici, des que la Dora Serra obre la funció fins la escena final d'adoració del nen Jesus, passant per totes les corredises i ensurts de fúries i dimonis i les aventures i desventures de dos pastorets que són genialment interpretats. Afegiré que un dels meus fills fa de fúria, això és passió de pare.
Ha estat una tarda molt ben aprofitada als Lluïsos i demà repetiré. Per demà diumenge hi ha dues funcions més i és que els Pastorets dels Luïsos d'Horta són al nostre barri com el Bruce Springsteen a Barcelona. Esgoten les entrades en qüestió d'hores i per això els actors, actrius i tècnics ens oferiran una funció extraordinària demà a les 12 hores, a més de la que ja estava programada per les 18 hores. Enhorabona per l'èxit i per l'excepcional resultat de la vostra feina.
Events i costums com aquest han de ser preservats i potenciats, doncs estan molt arrelades a la nostra cultura. No és una qüestió religiosa, al menys no únicament. És una qüestió de conservar els trets culturals del nostre país.
Ens trobem en un moment en que la laicitat està a l'ordre del dia, i estic d'acord en que la religió no ha d'interferir en les nostres vides, tret que aquesta sigui la nostra opció. Caldria valorar però, si una funció com els pastorets, un pessebre vivent o un pessebre en una escola ja sigui pública o privada, són només una manifestació religiosa o alhora formen part del nostre patrimoni cultural, com ho són les sardanes o els castellers i el tió.
Si a tot això afegim que estem important tradicions alienes com els Santa Claus escaladors de balcons i les decoracions exteriors megalluminoses en balcons i façanes al més pur estil iankee, doncs potser que comencem a valorar el que ens és propi. No fos cas que en un futur la Feria d'Abril, el Rocio i la festa del xai dels musulmans tinguin més trascendència que la Diada de Catalunya i el dia de Sant Jordi.
Per acabar us diré que tot i que sòc republicà, per Nadal em quedo amb els Reis Mags.
22 desembre 2007
Avui he començat els Nadals amb un clàssic. Els "Dimonis i Pastorets". Aquesta genial representació que ens ofereix els Lluïsos d'Horta és de les que valen la pena de veure. Entre pastorets, dimonis, fúries i àngels deuen de ser prop de cent persones les que participen en aquesta obra. Francament no té desperdici, des que la Dora Serra obre la funció fins la escena final d'adoració del nen Jesus, passant per totes les corredises i ensurts de fúries i dimonis i les aventures i desventures de dos pastorets que són genialment interpretats. Afegiré que un dels meus fills fa de fúria, això és passió de pare.
Ha estat una tarda molt ben aprofitada als Lluïsos i demà repetiré. Per demà diumenge hi ha dues funcions més i és que els Pastorets dels Luïsos d'Horta són al nostre barri com el Bruce Springsteen a Barcelona. Esgoten les entrades en qüestió d'hores i per això els actors, actrius i tècnics ens oferiran una funció extraordinària demà a les 12 hores, a més de la que ja estava programada per les 18 hores. Enhorabona per l'èxit i per l'excepcional resultat de la vostra feina.
Events i costums com aquest han de ser preservats i potenciats, doncs estan molt arrelades a la nostra cultura. No és una qüestió religiosa, al menys no únicament. És una qüestió de conservar els trets culturals del nostre país.
Ens trobem en un moment en que la laicitat està a l'ordre del dia, i estic d'acord en que la religió no ha d'interferir en les nostres vides, tret que aquesta sigui la nostra opció. Caldria valorar però, si una funció com els pastorets, un pessebre vivent o un pessebre en una escola ja sigui pública o privada, són només una manifestació religiosa o alhora formen part del nostre patrimoni cultural, com ho són les sardanes o els castellers i el tió.
Si a tot això afegim que estem important tradicions alienes com els Santa Claus escaladors de balcons i les decoracions exteriors megalluminoses en balcons i façanes al més pur estil iankee, doncs potser que comencem a valorar el que ens és propi. No fos cas que en un futur la Feria d'Abril, el Rocio i la festa del xai dels musulmans tinguin més trascendència que la Diada de Catalunya i el dia de Sant Jordi.
Per acabar us diré que tot i que sòc republicà, per Nadal em quedo amb els Reis Mags.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada