11 de maig de 2007
«Passat el riu» s'estrena a Sant Cugat i fa una temporada d'un mes a BarcelonaJORDI BORDES. BarcelonaEl director Oriol Broggi, en la seva primera intervenció al Romea, es desmarca dels clàssics per dirigir una comèdia de Joe DiPietro, senzilla d'argument, complexa de sentiments. La comèdia explica com quatre avis italoamericans procuren convèncer el nét que no accepti una feina a Seattle, per continuar gaudint de les seves visites dominicals. Passat el riu, que s'estrena avui al centre cultural Sant Cugat, farà temporada a partir de divendres vinent al Romea, durant un mes.
+ Els sis personatges al voltant de la taula, en un assaig.
+ Els sis personatges al voltant de la taula, en un assaig.
Foto: BITO CELS
Nick, un jove solter emprenedor, visita cada diumenge els avis paterns i materns. Les entranyables trobades, sempre a l'entorn d'una taula amb espaguetis fumejant, es trencaran quan Nick plantegi la possibilitat d'anar a viure a Seattle per motius de feina. Els avis de pare i mare, tots ells immigrats italoamericans que mantenen tradició i gastronomia mediterrània a Brooklyn, procuraran dissuadir-lo. Fins i tot intenten que s'enamori d'una agradable noia, de mare irlandesa.
L'espectacle és una coproducció de La Perla29 amb el Romea i hi ha col·laborat el centre cultural Sant Cugat. Broggi, juntament amb Carles Pujol, ha dissenyat i construït una escenografia que remet al realisme («tots els mobles menys els de la cuina ha sortit de cases dels nostres avis», comenta el director) tot i que se'n permet un cert distanciament, gràcies al punt líric de la peça. Broggi aclareix que ell, en la peça, identifica sovint els seus avis, fet que implica una dosi de melancolia i tendresa.
Si Miller desenvolupa un drama a Panorama des del pont en què es perceben els abusos amb els immigrants italians, que es concentren a Brooklyn, en aquesta comèdia el dramaturg italoamericà s'imagina que els joves idealistes ja han aconseguit legalitzar-se i fonen la seva cultura amb l'americana. Dels quatre temes que s'interpreten a l'escena, un correspon a una cançó italiana; dos remeten a l'univers de Woody Allen i a Elvis, i la darrera és una versió dels The Dubliners. Mentre els avis s'atrinxeren en la tradició familiar, els seus fills –acabats de jubilar– han decidit traslladar-se a Florida i el nét s'ha plantejat desplaçar-se a Seattle. L'obra també enfronta dues tradicions d'immigrats: la italiana i la irlandesa; l'una és cridanera, vital; l'altra és respectuosa amb les opinions dels grans.
Nick, un jove solter emprenedor, visita cada diumenge els avis paterns i materns. Les entranyables trobades, sempre a l'entorn d'una taula amb espaguetis fumejant, es trencaran quan Nick plantegi la possibilitat d'anar a viure a Seattle per motius de feina. Els avis de pare i mare, tots ells immigrats italoamericans que mantenen tradició i gastronomia mediterrània a Brooklyn, procuraran dissuadir-lo. Fins i tot intenten que s'enamori d'una agradable noia, de mare irlandesa.
L'espectacle és una coproducció de La Perla29 amb el Romea i hi ha col·laborat el centre cultural Sant Cugat. Broggi, juntament amb Carles Pujol, ha dissenyat i construït una escenografia que remet al realisme («tots els mobles menys els de la cuina ha sortit de cases dels nostres avis», comenta el director) tot i que se'n permet un cert distanciament, gràcies al punt líric de la peça. Broggi aclareix que ell, en la peça, identifica sovint els seus avis, fet que implica una dosi de melancolia i tendresa.
Si Miller desenvolupa un drama a Panorama des del pont en què es perceben els abusos amb els immigrants italians, que es concentren a Brooklyn, en aquesta comèdia el dramaturg italoamericà s'imagina que els joves idealistes ja han aconseguit legalitzar-se i fonen la seva cultura amb l'americana. Dels quatre temes que s'interpreten a l'escena, un correspon a una cançó italiana; dos remeten a l'univers de Woody Allen i a Elvis, i la darrera és una versió dels The Dubliners. Mentre els avis s'atrinxeren en la tradició familiar, els seus fills –acabats de jubilar– han decidit traslladar-se a Florida i el nét s'ha plantejat desplaçar-se a Seattle. L'obra també enfronta dues tradicions d'immigrats: la italiana i la irlandesa; l'una és cridanera, vital; l'altra és respectuosa amb les opinions dels grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada