15 de maig de 2007
Barcelona.
Daniela Feixas ha escrit Un lloc conegut, un muntatge amb personatges misteriosos que furguen en els remordiments de la infància. L'espectacle s'estrena dijous i es podrà veure fins al 17 de juny a la Sala Muntaner. Sota la direcció de Carme Portaceli, l'obra se situa en un espai que coincideix amb l'estat anímic de Glòria (Ester Bové), la noia que atropella Mina (Daniela Feixas) i que decideix curar-la quan aquesta es nega a desplaçar-se a cap centre hospitalari. Víctor (Albert Triola) procurarà mantenir la seva relació estable amb Glòria, malgrat l'estranya convivència de les dues noies. L'accident transportarà irremissiblement Glòria al passat, quan un company d'escola es va suïcidar fart de l'assetjament escolar. Portaceli és contundent: «No es pot tapar el passat.»
Feixas va arrencar l'escriptura a partir de la lectura d'una notícia en què es parlava d'un cas d'assetjament escolar. Va pensar que muntaria una història en la qual aparegués la venjança, però la trama es va enroscar: «Se'm va fer molt més interessant quan va desembocar en la culpa.» L'autora diu que fuig dels seus referents personals: «Jo quan escric jugo.»
El lloc conegut al qual es fa referència en l'espectacle és l'espai en què una persona se sent còmoda. Portaceli aventura que en aquest ambient un no és feliç. L'obra té una durada de 75 minuts i es caracteritza per l'absència d'acció. El desencadenant de la trama, l'accident fortuït, succeeix cinc minuts abans que s'alci el teló. Els diàlegs evocaran una batalla cerebral que dóna poques alternatives a la relaxació dels espectadors. Portaceli, que coneix la labor de Feixas com a autora des que la va premiar a Només sexe, celebra que hi sàpiga trobar impulsos que atrapen el públic en la història.
Feixas va arrencar l'escriptura a partir de la lectura d'una notícia en què es parlava d'un cas d'assetjament escolar. Va pensar que muntaria una història en la qual aparegués la venjança, però la trama es va enroscar: «Se'm va fer molt més interessant quan va desembocar en la culpa.» L'autora diu que fuig dels seus referents personals: «Jo quan escric jugo.»
El lloc conegut al qual es fa referència en l'espectacle és l'espai en què una persona se sent còmoda. Portaceli aventura que en aquest ambient un no és feliç. L'obra té una durada de 75 minuts i es caracteritza per l'absència d'acció. El desencadenant de la trama, l'accident fortuït, succeeix cinc minuts abans que s'alci el teló. Els diàlegs evocaran una batalla cerebral que dóna poques alternatives a la relaxació dels espectadors. Portaceli, que coneix la labor de Feixas com a autora des que la va premiar a Només sexe, celebra que hi sàpiga trobar impulsos que atrapen el públic en la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada