12 de maig de 2007
El Lliure ha hagut de suspendre «Accidens» de Rodrigo García per estalviar-se una denúncia pel maltractament d'animals
Barcelona
Una lacònica nota del Teatre Lliure anunciava que l'acció Accidens, de Rodrigo García, prevista dins el cicle Radicals Lliure «ha estat cancel·lada» com una activitat d'accés lliure per al públic. Sense especificar-ne els motius, s'intueix que és la millor manera per evitar-se un enrenou jurídic ja que en l'obra es posa un micròfon enganxat al cor d'un llamàntol penjat d'un fil mentre se'l mulla amb aigua. Després, se'l cuina, com es faria en qualsevol restaurant. La cancel·lació per al públic d'aquesta performance coincideix amb la denúncia, a Figueres, de la companyia La Invenció per escorxar un xai, mort mitja hora abans fora del teatre, sense els permisos sanitaris corresponents. La voluntat de sacsejar la societat topa amb una ètica asèptica que la condemna.
+ Un detall de Four moviments for survival, del grup Amaranto. La Fura defensa «torturar» persones en comptes d'animals.
Animals de carn i ossos o gallines de cartró. La imprevisió d'una bèstia a l'escenari dóna millors resultats a platea. És un fet que ningú nega. L'esglai encara el recorden els espectadors que van omplir la cantina de La Baraque fa només uns mesos dins de la programació del Teatre Lliure, on un marabú sortia de la foscor obrint les seves ales de prop de dos metres. Segons sembla, el marabú sí que va passar la supervisió de la protecció d'animals.
Rodrigo García denuncia a Accidens la hipocresia de la societat que s'angunieja pel batec del cor però que no dubta a triar marisc a la carta del restaurant. Fonts del Departament de Medi Ambient han confirmat que van rebre la consulta de part del teatre. La direcció general de Jocs i Espectacles va rebre una consideració jurídica perquè valoressin si era oportuna la representació. En la carta es feia referència a la llei de protecció dels animals, en què s'explicita que es prohibeix matar i maltractar animals o causar-los estrès en produccions artístiques. La Generalitat va denegar l'autorització perquè no es pot matar un animal en públic.
Accidens es va representar la temporada passada al Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) sense que es qüestionés el patiment de l'animal. De fet, va ser en aquella sessió que Rigola va decidir programar-ho per al Radicals Lliure. Ferran Madico, director del CAER, valora la validesa d'aquest espectacle, que ja s'havia vist en altres escenaris de l'Estat espanyol i que juga «amb els límits de la prohibició». Rodrigo García es va documentar per a aquesta performance visitant restaurants i comprovant com es matava i cuinava aquest marisc. Fonts del CAER aclareixen que no van demanar cap permís i que, si no hi ha un buit legal, «sí que hi ha un desconeixement dels mateixos programadors que actuen depenent de la pressió mediàtica del moment».
EMOCIONS PROHIBIDES
En aquest sentit, ha perjudicat la prohibició d'El cel massa baix, d'Ahmed Ghazali, en què s'esquarterava un xai (sacrificat poc abans). L'obra, dirigida per Josep Pere Peyró, es va estrenar a Perpinyà amb un xai de goma espuma però per a les següents representacions es va optar per utilitzar un xai real. El director justifica l'esquarterament tot referint-se a la seva escola: «El meu teatre és de sensacions, d'emoció que no surt de cap projecció intel·lectual sinó de la vivència.» Entre altres temes, l'obra evidencia que «la societat té moltes pors, i una d'aquestes és la mort». Ben diferent és en societats com ara la marroquina, on «tu tries el xai que vols i te'ls sacrifiquen: per ells, és una barbaritat comprar trossos de cadàver» plastificat al supermercat. La denúncia va arribar precisament, en la darrera plaça, a Figueres, després que uns veïns presenciessin com se sacrificava l'animal. L'obra s'ha refet per a noves actuacions. En comptes d'esquarterar el xai s'interpel·larà el públic dels motius pels quals no s'accepta matar un xai al carrer: «On es canalitza aquesta violència? Quins rituals substitueixen el tradicional sacrifici d'un animal de granja? Potser les batalles televisives?»
«TORTURAR» PERSONES
Carles Padrissa, de La Fura dels Baus, va tenir una gran pensada, el desembre del 2003, en convertir un ase català en la mascota del vaixell Naumon. Van descobrir, de seguida, que era impossible traslladar-lo de port a port i van decidir que en cada representació en demanarien a entitats de defensa dels animals. Padrissa comenta que, comptant amb el seu suport, s'estalviaven suspicàcies de les protectores d'animals. Fins llavors només havien treballat, ocasionalment, amb gallines i porcs. Padrissa opina que el millor lloc per als rucs «és al camp». Prefereix «torturar» actors perquè accepten cops i un tractament que podria ser considerat vexatori per a un animal, i s'asseguren estalviar-se les queixes dels sectors més sensibilitzats.
El TNC no s'ha prodigat gaire en l'exhibició d'animals i sempre han estat domèstics. Sorprèn veure com alimenten amb enciam, aquests dies, la tortuga del jardí d'Arcàdia. És una espècie mediterrània per a la qual no cal cap permís de Medi Ambient. Seria diferent si fos una espècie en perill d'extinció, com ara la russa. Van començar amb moltons a L'auca del senyor Esteve, que creixien amb tanta rapidesa que calia canviar-los repetidament. També van treure un gat a El tinent d'Inishmore i gallines a Ròmul, el gran. En aquell cas, les bèsties eren imprescindibles ja que l'emperador romà prenia les decisions en funció del nombre d'ous que ponien. El zoo del TNC s'acaba amb els pequinesos de Pina Bausch i un gos que apareixerà a Il ventaglio, a finals de maig.
+ Un detall de Four moviments for survival, del grup Amaranto. La Fura defensa «torturar» persones en comptes d'animals.
Animals de carn i ossos o gallines de cartró. La imprevisió d'una bèstia a l'escenari dóna millors resultats a platea. És un fet que ningú nega. L'esglai encara el recorden els espectadors que van omplir la cantina de La Baraque fa només uns mesos dins de la programació del Teatre Lliure, on un marabú sortia de la foscor obrint les seves ales de prop de dos metres. Segons sembla, el marabú sí que va passar la supervisió de la protecció d'animals.
Rodrigo García denuncia a Accidens la hipocresia de la societat que s'angunieja pel batec del cor però que no dubta a triar marisc a la carta del restaurant. Fonts del Departament de Medi Ambient han confirmat que van rebre la consulta de part del teatre. La direcció general de Jocs i Espectacles va rebre una consideració jurídica perquè valoressin si era oportuna la representació. En la carta es feia referència a la llei de protecció dels animals, en què s'explicita que es prohibeix matar i maltractar animals o causar-los estrès en produccions artístiques. La Generalitat va denegar l'autorització perquè no es pot matar un animal en públic.
Accidens es va representar la temporada passada al Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) sense que es qüestionés el patiment de l'animal. De fet, va ser en aquella sessió que Rigola va decidir programar-ho per al Radicals Lliure. Ferran Madico, director del CAER, valora la validesa d'aquest espectacle, que ja s'havia vist en altres escenaris de l'Estat espanyol i que juga «amb els límits de la prohibició». Rodrigo García es va documentar per a aquesta performance visitant restaurants i comprovant com es matava i cuinava aquest marisc. Fonts del CAER aclareixen que no van demanar cap permís i que, si no hi ha un buit legal, «sí que hi ha un desconeixement dels mateixos programadors que actuen depenent de la pressió mediàtica del moment».
EMOCIONS PROHIBIDES
En aquest sentit, ha perjudicat la prohibició d'El cel massa baix, d'Ahmed Ghazali, en què s'esquarterava un xai (sacrificat poc abans). L'obra, dirigida per Josep Pere Peyró, es va estrenar a Perpinyà amb un xai de goma espuma però per a les següents representacions es va optar per utilitzar un xai real. El director justifica l'esquarterament tot referint-se a la seva escola: «El meu teatre és de sensacions, d'emoció que no surt de cap projecció intel·lectual sinó de la vivència.» Entre altres temes, l'obra evidencia que «la societat té moltes pors, i una d'aquestes és la mort». Ben diferent és en societats com ara la marroquina, on «tu tries el xai que vols i te'ls sacrifiquen: per ells, és una barbaritat comprar trossos de cadàver» plastificat al supermercat. La denúncia va arribar precisament, en la darrera plaça, a Figueres, després que uns veïns presenciessin com se sacrificava l'animal. L'obra s'ha refet per a noves actuacions. En comptes d'esquarterar el xai s'interpel·larà el públic dels motius pels quals no s'accepta matar un xai al carrer: «On es canalitza aquesta violència? Quins rituals substitueixen el tradicional sacrifici d'un animal de granja? Potser les batalles televisives?»
«TORTURAR» PERSONES
Carles Padrissa, de La Fura dels Baus, va tenir una gran pensada, el desembre del 2003, en convertir un ase català en la mascota del vaixell Naumon. Van descobrir, de seguida, que era impossible traslladar-lo de port a port i van decidir que en cada representació en demanarien a entitats de defensa dels animals. Padrissa comenta que, comptant amb el seu suport, s'estalviaven suspicàcies de les protectores d'animals. Fins llavors només havien treballat, ocasionalment, amb gallines i porcs. Padrissa opina que el millor lloc per als rucs «és al camp». Prefereix «torturar» actors perquè accepten cops i un tractament que podria ser considerat vexatori per a un animal, i s'asseguren estalviar-se les queixes dels sectors més sensibilitzats.
El TNC no s'ha prodigat gaire en l'exhibició d'animals i sempre han estat domèstics. Sorprèn veure com alimenten amb enciam, aquests dies, la tortuga del jardí d'Arcàdia. És una espècie mediterrània per a la qual no cal cap permís de Medi Ambient. Seria diferent si fos una espècie en perill d'extinció, com ara la russa. Van començar amb moltons a L'auca del senyor Esteve, que creixien amb tanta rapidesa que calia canviar-los repetidament. També van treure un gat a El tinent d'Inishmore i gallines a Ròmul, el gran. En aquell cas, les bèsties eren imprescindibles ja que l'emperador romà prenia les decisions en funció del nombre d'ous que ponien. El zoo del TNC s'acaba amb els pequinesos de Pina Bausch i un gos que apareixerà a Il ventaglio, a finals de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada