el periódico
6 novembre 2005
Els intèrprets es dirigeixen a ells mateixos en el muntatge 'No et moguis'
Clara Segura i Bruno Oro, durant els assajos de No et moguis. Foto: EL PERIÓDICO
ELENA HEVIABARCELONAElla ve de tornada d'un dels grans èxits de la temporada passada, Ets aquí?, que l'ha fet mereixedora del premi a la millor actriu en el Memorial Margarida Xirgu. Ell s'escuda en la imitació d'Ángel Acebes en el programa Mire usté, d'Antena 3, a l'espera de ser reconegut com a actor per si mateix. Junts, Clara Segura i Bruno Oro formen la companyia Total Memos, en què exerceixen de protagonistes i de directors de No et moguis, que s'estrena demà al Club Capitol. Amb aquesta peça intentaran repetir l'èxit de la seva anterior aventura teatral en comú, Nena, maca, per favor les postres.Si no fos pel seu to lleuger i la seva mirada còmica, el que es relata a No et moguis podria ser perfectament un melodrama trist i quotidià. Com en tantes pel.lícules de Woody Allen, de qui Oro, autor del nucli dur de la peça, es confessa fervent admirador, la crisi de la parella és el detonant d'una història en què els intèrprets es multipliquen en una multitud de personatges a ritme endimoniat, per parlar de com la societat "frenètica i estressada" pot acabar influint en la vida quotidiana de la gent. "És una obra molt cinematogràfica", assenyala Oro, convençut que qualsevol temps passat no només va ser millor sinó també més procliu a la tranquil.litat. "Ens hem permès dos estils, un amb més càrrega poètica relacionat amb la parella i un de més grotesc en què reflectim l'embogit estil de vida que tots patim".Segura encarna una actriu a l'espera del gran paper de la seva vida. Oro és un pintor a contracorrent i sense sort. Tots dos hauran de bregar amb la dissolució dels seus sentiments en un entorn hostil, carregat de mòbils, cirurgia estètica, vernissages de pintura contemporània en què només compten les aparences i aventures ocasionals.Fill i nét de pintors de Cadaqués --el seu avi és Ramon Pitxot, germà d'Antoni, directe col.laborador de Salvador Dalí--, Bruno Oro utilitza aquest bagatge familiar pictoricopintoresc per donar més densitat a la seva proposta argumental, cosa que en el muntatge donarà peu a un dels moments més vistosos: quan una xarxa de Cadaqués es llanci sobre la platea i pesqui literalment els espectadors. Una banda sonora jazzística creada per Oro en sintonia amb l'univers de Woody Allen i la inclusió d'una pel.lícula surrealista amb ressons d'Un perro andaluz, filmada per a l'ocasió per Lluís Danés, són alguns dels plats forts d'un muntatge emmarcat en una escenografia minimalista --dues cadires--, amb una "creativa" il.luminació de Carles Rigual.PARELLACREADORALa parella d'actors se sent molt implicada en el producte, no només perquè també n'assumeixen la producció, sinó perquè se senten absoluts creadors del resultat, amb la llibertat que suposa no haver de doblegar-se a les ordres d'un director extern. "És molt emocionant veure créixer un espectacle que hem anat construint i polint als assajos. I és una cosa que no s'acaba mai, cada dia has d'ajustar els temps i les situacions davant de les reaccions del públic", diu Segura amb orgull, a la vegada que reconeix que ella s'ha encarregat més de la direcció "perquè pel fet de no haver escrit l'obra em permetia més distància i una visió global".No et moguis es representarà a la sala 2 del Club Capitol fins al 8 de gener. Després passarà a fer gira per terres catalanes.Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició de 11/6/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
ELENA HEVIABARCELONAElla ve de tornada d'un dels grans èxits de la temporada passada, Ets aquí?, que l'ha fet mereixedora del premi a la millor actriu en el Memorial Margarida Xirgu. Ell s'escuda en la imitació d'Ángel Acebes en el programa Mire usté, d'Antena 3, a l'espera de ser reconegut com a actor per si mateix. Junts, Clara Segura i Bruno Oro formen la companyia Total Memos, en què exerceixen de protagonistes i de directors de No et moguis, que s'estrena demà al Club Capitol. Amb aquesta peça intentaran repetir l'èxit de la seva anterior aventura teatral en comú, Nena, maca, per favor les postres.Si no fos pel seu to lleuger i la seva mirada còmica, el que es relata a No et moguis podria ser perfectament un melodrama trist i quotidià. Com en tantes pel.lícules de Woody Allen, de qui Oro, autor del nucli dur de la peça, es confessa fervent admirador, la crisi de la parella és el detonant d'una història en què els intèrprets es multipliquen en una multitud de personatges a ritme endimoniat, per parlar de com la societat "frenètica i estressada" pot acabar influint en la vida quotidiana de la gent. "És una obra molt cinematogràfica", assenyala Oro, convençut que qualsevol temps passat no només va ser millor sinó també més procliu a la tranquil.litat. "Ens hem permès dos estils, un amb més càrrega poètica relacionat amb la parella i un de més grotesc en què reflectim l'embogit estil de vida que tots patim".Segura encarna una actriu a l'espera del gran paper de la seva vida. Oro és un pintor a contracorrent i sense sort. Tots dos hauran de bregar amb la dissolució dels seus sentiments en un entorn hostil, carregat de mòbils, cirurgia estètica, vernissages de pintura contemporània en què només compten les aparences i aventures ocasionals.Fill i nét de pintors de Cadaqués --el seu avi és Ramon Pitxot, germà d'Antoni, directe col.laborador de Salvador Dalí--, Bruno Oro utilitza aquest bagatge familiar pictoricopintoresc per donar més densitat a la seva proposta argumental, cosa que en el muntatge donarà peu a un dels moments més vistosos: quan una xarxa de Cadaqués es llanci sobre la platea i pesqui literalment els espectadors. Una banda sonora jazzística creada per Oro en sintonia amb l'univers de Woody Allen i la inclusió d'una pel.lícula surrealista amb ressons d'Un perro andaluz, filmada per a l'ocasió per Lluís Danés, són alguns dels plats forts d'un muntatge emmarcat en una escenografia minimalista --dues cadires--, amb una "creativa" il.luminació de Carles Rigual.PARELLACREADORALa parella d'actors se sent molt implicada en el producte, no només perquè també n'assumeixen la producció, sinó perquè se senten absoluts creadors del resultat, amb la llibertat que suposa no haver de doblegar-se a les ordres d'un director extern. "És molt emocionant veure créixer un espectacle que hem anat construint i polint als assajos. I és una cosa que no s'acaba mai, cada dia has d'ajustar els temps i les situacions davant de les reaccions del públic", diu Segura amb orgull, a la vegada que reconeix que ella s'ha encarregat més de la direcció "perquè pel fet de no haver escrit l'obra em permetia més distància i una visió global".No et moguis es representarà a la sala 2 del Club Capitol fins al 8 de gener. Després passarà a fer gira per terres catalanes.Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició de 11/6/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada