08 de novembre 2005

L'actor Sergi López exorcitza la por a la soledat amb la comèdia «Non solum»


La peça, que s'estrena dijous a Temporada Alta, està dirigida per Jorge Picó, cocreador de l'obra
DANI CHICANO.
Salt

L'actor barceloní Sergi López fa l'estrena absoluta dijous que ve, en el marc del festival Temporada Alta de Girona, de la seva primera obra de teatre des de fa més de tres anys: Non solum . Aquesta peça, un espectacle humorístic de creació en el qual han intervingut el mateix López i Jorge Picó, que n'és el director, serveix a l'actor per exorcitzar la por a la soledat, tot i que tant Picó com López afirmen que no han intentat fer un espectacle transcendent: «Som farsants -diu l'actor-, i el que hem fet, que és difícil d'explicar, és una comèdia amb un component existencial, però amb la qual el públic s'ho passi bé.»
+ Sergi López i Jorge Picó, l'actor i el director de Non solum, en la presentació de l'espectacle. Foto: D.C. «Faig l'espectacle perquè l'únic que no vull és estar sol, tinc por d'estar sol i pujar a l'escena m'ajuda a estar acompanyat», raonava ahir Sergi López al Teatre de Salt. L'actor i el director, Jorge Picó, van intentar explicar el contingut de la peça amb un èxit relatiu perquè, conscientment o inconscientment, van aconseguir que uns quants sortissin més desorientats de la roda de premsa de presentació del que hi van entrar: «No es pot explicar en dues frases -va dir l'actor-; em reconec molt en el que és caòtic, bé, m'hi reconec en tot i en res. És un espectacle de creació que fa que el públic esdevingui creatiu i generi noves opcions interpretant les situacions.»Tot i que a l'escena hi ha tota l'estona només un actor, Picó va explicar que no es tracta d'un monòleg, sinó d'un diàleg. L'actor representa diversos personatges, que no són res més que desdoblaments de personalitat -o veus interiors-, en diverses situacions, la majoria inversemblants, i amb una gran dosi d'humor. López explica que no tot el que passa sobre l'escenari li fa gràcia, a ell i a Picó: «L'humor blanc cada vegada m'interessa menys i m'agrada fer coses amb humor però que tinguin un punt de mala llet, perquè precisament ara no es pot estar gaire content.» El director afirma que l'actor «omple l'espai en el qual treballa, que és totalment buit i només està ocupat per una caixa de fusta que pot ser qualsevol cosa».Per a l'actor i el director és important que el públic «marxi més acompanyat del que ha arribat, havent vist un espectacle que acaba bé i té valors curatius».