el presoner de la Segona Avinguda s'instal.la al Villarroel

Toni Sevilla i Lluïsa Mallol protagonitzen aquesta comèdia de Neil Simon

Toni Sevilla.

MARTA CERVERA
BARCELONA
Els anys 70 Jack Lemon i Anne Bancroft van triomfar amb El presoner de la Segona Avinguda, una comèdia agredolça de Neil Simon basada en una obra teatral homònima del dramaturg estrenada a Nova York el 1971. Des d'avui, Toni Sevilla i Lluïsa Mallol intentaran acostar aquest drama a l'espectador actual al Villarroel (21.00 hores). Ho faran acompanyats de Carme Fortuny, Mont Plans i Jordi Vila, i dirigits per Manuel Dueso."Encara que aquesta comèdia va ser escrita fa anys, és de plena actualitat", destaca el director. S'hi han deixat intactes els enginyosos diàlegs, plens de sarcasme, però algunes parts del text s'han suprimit per aconseguir una comunicació més directa amb el públic actual. "Hi havia una excessiva massa textual, pròpia dels anys 70, que hem eliminat", assegura Dueso.L'obra se centra en un executiu de 47 anys que es queda sense feina. Els problemes econòmics que li ocasiona no trobar un altre lloc canviaran la seva manera de veure el món. La seva meravellosa vida al pis de la Segona Avinguda del qual estava tan orgullós es convertirà en una presó on se succeeixen delirants escenes creades pel mateix autor de L'estranya parella. "És una tragèdia quotidiana transformada en comèdia --defineix--. Té una càrrega de profunditat però no cau com un gerro d'aigua freda sinó com una dutxa calenta".El text planteja interrogants sobre l'anomenada societat del benestar a través de la vida d'un home que, com la majoria dels que cobren un sou avui dia, ha acumulat més coses de les que necessita i segueix un ritme de vida per sobre de les seves possibilitats. "Per a ell, estar a l'atur serà com deixar d'existir. A més a més, notarà com l'assenyalen pel carrer i se sentirà culpable per no treballar". Els seus germans tampoc serviran de gran ajuda. Més aviat al contrari: apareixeran les velles disputes.La producció, portada a terme gràcies a la constant entrega dels actors, compta amb una escenografia sòbria i moderna, de Montse Amenós. "Al ser una comèdia de tresillo en volíem posar un en escena però hi hem posat un sofà".

Noticia publicada a la pàgina 46 de l'edició de 11/21/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF