avui
26 novembre 2005
Un teatre entronitzat
Redacció
Va trigar només sis mesos a ser construïda, però ha estat tres anys llargs amb treballs de restauració, tot i que la sala romania tancada des del 2000. L'Òpera de Montecarlo ha tornat a tota la seva daurada esplendor, coincidint, el passat dia 19, amb l'entronització d'Albert II i la festivitat nacional del principat mediterrani.
L'arquitecte del teatre va ser el mateix de l'Òpera de París, Charles Garnier, d'aquí que l'espectacular interior de la sala monegasca recordi en molts aspectes, tot i que amb dimensions més reduïdes, el luxe associat amb el coliseu de la capital francesa. Inaugurada el 25 de gener del 1879 amb una actuació de la mítica Sarah Bernhardt, l'Òpera de Montecarlo ha acollit l'estrena d'obres com La rondine de Puccini, L'enfant et les sortileges de Ravel i algunes de les darreres òperes de Massenet, com Don Quichotte. L'esperit Garnier
Amb un cost de 26 milions d'euros, sufragats per la Société des Bains de Mer i l'Estat monegasc, les obres dirigides pels arquitectes Alain-Charles Perrot i Rainier Boisson han tingut com un dels seus objectius recuperar els incomptables detalls decoratius de l'interior i l'exterior de la sala. "Calia retrobar l'esperit de Garnier", han afirmat els responsables de la restauració.
35 empreses diferents han participat en un procés que ha inclòs també la reconstrucció de la gran aranya que presideix la sala. Dissenyada pel mateix Garnier, el príncep Carles III la va reduir el 1904 a dos terços de les seves dimensions originals. Amb cinc metres d'alçada, quatre de diàmetre, 328 làmpares (en origen, de gas) i cinc tones de bronze daurat cisellat i cristall de Bohèmia, el monarca monegasc va considerar que molestava la seva visibilitat des de la seva llotja. Gràcies a fotografies antigues de l'original, la gran làmpara torna a il·luminar el teatre després d'una setmana de feina per penjar-la al seu lloc. Ella sola ja s'ha endut 300.000 euros del pressupost total.
Els frescos, daurats i pintures vàries han rebut la mateixa cura que l'exterior i el sostre, amb la seva característica cúpula, que es recolza en un marc metàl·lic dissenyat per Gustav Eiffel. Finestres obertes
A part, però, de la restauració integral de l'edifici, l'Òpera de Montecarlo ha experimentat també un procés de modernització, com ara equips tècnics d'última tecnologia i un nou terra de fusta a la sala per millorar-ne l'acústica.
El canvi més substancial, tanmateix, està en les finestres, fins ara segellades. La seva reobertura permet tenir vistes del Mediterrani des de dins del teatre.
Els convidats a l'entronització d'Albert II van poder assistir a una gala inaugural amb la representació d'Il viaggio a Reims, de Rossini. Una tria prou adequada, ja que el compositor italià la va compondre per als actes de la coronació de Carles X de França, tot i que, de fet, l'òpera ja va ser programada abans de la mort del príncep Rainier.
Aquesta nova producció de Pier Luigi Pizzi amb direcció musical de Maurizio Benini compta amb les veus, entre d'altres, d'Inva Mula, Sara Mingardo, Patrizia Ciofi, Leontina Vaduva, Rockwell Blake, Ruggero Raimondi i Manuel Lanza.
Redacció
Va trigar només sis mesos a ser construïda, però ha estat tres anys llargs amb treballs de restauració, tot i que la sala romania tancada des del 2000. L'Òpera de Montecarlo ha tornat a tota la seva daurada esplendor, coincidint, el passat dia 19, amb l'entronització d'Albert II i la festivitat nacional del principat mediterrani.
L'arquitecte del teatre va ser el mateix de l'Òpera de París, Charles Garnier, d'aquí que l'espectacular interior de la sala monegasca recordi en molts aspectes, tot i que amb dimensions més reduïdes, el luxe associat amb el coliseu de la capital francesa. Inaugurada el 25 de gener del 1879 amb una actuació de la mítica Sarah Bernhardt, l'Òpera de Montecarlo ha acollit l'estrena d'obres com La rondine de Puccini, L'enfant et les sortileges de Ravel i algunes de les darreres òperes de Massenet, com Don Quichotte. L'esperit Garnier
Amb un cost de 26 milions d'euros, sufragats per la Société des Bains de Mer i l'Estat monegasc, les obres dirigides pels arquitectes Alain-Charles Perrot i Rainier Boisson han tingut com un dels seus objectius recuperar els incomptables detalls decoratius de l'interior i l'exterior de la sala. "Calia retrobar l'esperit de Garnier", han afirmat els responsables de la restauració.
35 empreses diferents han participat en un procés que ha inclòs també la reconstrucció de la gran aranya que presideix la sala. Dissenyada pel mateix Garnier, el príncep Carles III la va reduir el 1904 a dos terços de les seves dimensions originals. Amb cinc metres d'alçada, quatre de diàmetre, 328 làmpares (en origen, de gas) i cinc tones de bronze daurat cisellat i cristall de Bohèmia, el monarca monegasc va considerar que molestava la seva visibilitat des de la seva llotja. Gràcies a fotografies antigues de l'original, la gran làmpara torna a il·luminar el teatre després d'una setmana de feina per penjar-la al seu lloc. Ella sola ja s'ha endut 300.000 euros del pressupost total.
Els frescos, daurats i pintures vàries han rebut la mateixa cura que l'exterior i el sostre, amb la seva característica cúpula, que es recolza en un marc metàl·lic dissenyat per Gustav Eiffel. Finestres obertes
A part, però, de la restauració integral de l'edifici, l'Òpera de Montecarlo ha experimentat també un procés de modernització, com ara equips tècnics d'última tecnologia i un nou terra de fusta a la sala per millorar-ne l'acústica.
El canvi més substancial, tanmateix, està en les finestres, fins ara segellades. La seva reobertura permet tenir vistes del Mediterrani des de dins del teatre.
Els convidats a l'entronització d'Albert II van poder assistir a una gala inaugural amb la representació d'Il viaggio a Reims, de Rossini. Una tria prou adequada, ja que el compositor italià la va compondre per als actes de la coronació de Carles X de França, tot i que, de fet, l'òpera ja va ser programada abans de la mort del príncep Rainier.
Aquesta nova producció de Pier Luigi Pizzi amb direcció musical de Maurizio Benini compta amb les veus, entre d'altres, d'Inva Mula, Sara Mingardo, Patrizia Ciofi, Leontina Vaduva, Rockwell Blake, Ruggero Raimondi i Manuel Lanza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada