publicat per
www.ara.cat
Carla Roca / Laura Serra
Les sales comercials de Barcelona abaixen el teló: les
alternatives i el flamenc són les apostes
Un cop superada l’oferta efervescent del festival Grec, el
teatre passa per un gran forat negre fins a la segona quinzena de setembre,
quan la cartellera es reactiva amb la nova temporada. L’oferta de l’agost és
minsa, i tendeix a zero durant les tres pròximes setmanes, amb comptades
excepcions. Queda ben poc de l’eufòria que el sector va viure el 2012,
afavorida pel creixement rècord de públic d’aquella temporada, en què es va
escenificar a plena plaça Catalunya tota l’oferta d’estiu, que culminava amb el
Dansalona, un festival que ha desaparegut. La baixada del consum (el teatre va
perdre un 21% d’espectadors i el 25% de recaptació el 2012-13) es va endur
aquesta il·lusió òptica. L’agost passat els espectadors van caure a la meitat,
en resposta a la reducció en picat de l’oferta: el públic no va suposar ni l’1%
del total anual (20.992 persones, segons dades sectorials d’ADETCA).
Quan hagi passat aquest cap de setmana, començarà la
veritable travessa del desert. Només hi haurà una única sala comercial que oferirà
teatre, La partida,que ha prorrogat al Romea, i hi serà només fins al dia 10.
Les principals empreses que gestionen teatres tanquen avui: Focus, Tres per 3 i
Balaña, que només aixecarà el teló del teatre Tívoli per acollir el Ballet de
Moscou del 6 al 17 d’agost.
La Gàl·lia de les sales petites
L’opció de la dansa clàssica de l’escola russa evidencia
l’interès dels promotors per captar algun dels 2,25 milions de viatgers
internacionals que passen per la ciutat durant l’agost (i, a més, el mercat rus
va a l’alça). L’altra oferta que respon al públic turista és el flamenc, un
gènere que és present tot l’any a la cartellera però que creix a l’estiu. La
proposta més cèntrica de Barcelona és Ópera y flamenco, un espectacle
coreografiat per Rafael Amargo que es pot veure en plena Rambla, al Poliorama,
i que va atreure gairebé 11.000 espectadors el curs 2012-13. El Palau de la
Música també ofereix gales flamenques, així com la petita Sala Fènix. Una cita
obligada -per a forans i autòctons-és el Tablao Cordobés, amb sessions diàries
de cante i baile.
Les úniques que decideixen jugar-se-la amb el teatre són les
sales alternatives, de poc aforament. Fa anys que el director del Versus i el
Teatre Gaudí, Ever Blanchet, va a contracorrent, i li funciona: a més de ser
dels pocs optimistes amb la recaptació i l’ocupació d’aquest mes (l’any passat
el TGB va tenir 1.597 espectadors a l’agost, quasi el doble que al març o al
juny), enguany ha optat per presentar al Versus Las cosas que faltan, una
producció més “densa” sobre la maternitat subrogada, que espera que generi
“molt d’interès i debat”. Al Gaudí, hi manté l’òpera pop Per sobre de totes les
coses. El musical de Daniel Anglès ha provat que funciona i serà l’únic puntal
del Gaudí fins al 31 d’agost.
Els espais que tenen multiprogramació no defalleixen: Cafè
Teatre Llantiol, MiniTeatres i el Teatreneu (i la subseu de l’Aquitània)
mantenen el tipus. Josep Salvatella, director del Teatreneu, assegura que, tot
i ser uns dies d’“èxode” dels barcelonins, “és un mes d’activitat interessant i
amb molts més espectadors que al juny”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada