27 de maig 2015

Fantasmes de la guerra



publicat per
25 de maig de 2015
Inma Fernández

L'elecció del primer Soldat Desconegut, tradició iniciada el 1920 per l'exèrcit britànic, ha inspirat 'Fang a les costelles'

Quatre taüts, amb les restes d'anònims combatents britànics caiguts a França durant la primera guerra mundial. Només un dels cossos serà l'elegit per rebre els pomposos honors de Soldat Desconegut que el portarà a reposar a la majestuosa abadia de Westminster amb il·lustres finats. Curiosa tradició, iniciada pels britànics el 1920 i seguida després per altres països, que ha inspirat a Gerard Vàzquez l'obra Fang a les costelles, muntatge que codirigeix amb Ramon Hernàndez al Teatre Gaudí fins al 31 de maig.

L'autor fantasieja amb les vides i morts d'aquells soldats innominats, els cossos dels quals, segons explica la història, van esperar a les seves respectives caixes en un barracó militar a prop de Ieper fins que el general L. J. Wyatt, amb els ulls embenats, en va escollir un per a la glòria i va enviar la resta a la sepultura comuna.

Vàzquez invoca com si fossin espectres tres dels soldats morts perquè expliquin les seves batalles i mèrits. Al quart, no hi ha qui l'aixequi (és un dels enigmes de l'obra). Bernard (Ramon Canals) és un obrer patriota que s'enfronta a Tommy (Carles Pulido), un jove pagès, per l'heroic reconeixement: tots dos es consideren dignes de l'elecció. Davant d'ells se situa Mack (Eduard Doncos), un desencantat químic que abomina els fastos oficials i esgrimeix el discurs antibel·licista. «Els van enviar a morir, els van fotre la vida i ara, ja difunts, els homenatgen», exposa el dramaturg, que il·lustra la història amb detalls verídics i inclou una menció als voluntaris catalans.

Fang a les costelles és el segon dels dos projectes que ha programat Veus Humanes amb motiu del centenari de la primera guerra mundial. «Pretenem -argumenta Vàzquez-, a part de condemnar l'existència de les guerres, reflexionar sobre la doble moral dels poders polític i militar, que mentre per un costat obliguen i inciten els ciutadans a participar en conflictes, sovint per interessos espuris, per un altre rendeixen homenatges als caiguts que han sigut sacrificats en nom d'un patriotisme discutible». L'humor negre i la ironia envernissen els esdeveniments bèl·lics però no impedeixen, afegeix l'autor, l'«aparició de l'emoció i de la crítica sociopolítica més seriosa».

Sorpreses


La posada en escena prescindeix de la música per donar el protagonisme a l'espai sonor. Hi ha altres personatges (com el general que ha d'elegir el cos), però el públic no els veu. I és que la platea entra en el món del més enllà, com la família de Los otros o l'innocent criatura d'El sisè sentit que «a vegades veia morts». A Fang a les costelles també se'n veuen. I hi ha més sorpreses.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...