publicat per
25 de maig de 2015
Inma Fernández
L'elecció del primer Soldat Desconegut, tradició iniciada el
1920 per l'exèrcit britànic, ha inspirat 'Fang a les costelles'
Quatre taüts, amb les restes d'anònims combatents britànics
caiguts a França durant la primera guerra mundial. Només un dels cossos serà
l'elegit per rebre els pomposos honors de Soldat Desconegut que el portarà a
reposar a la majestuosa abadia de Westminster amb il·lustres finats. Curiosa
tradició, iniciada pels britànics el 1920 i seguida després per altres països,
que ha inspirat a Gerard Vàzquez l'obra Fang a les costelles, muntatge que
codirigeix amb Ramon Hernàndez al Teatre Gaudí fins al 31 de maig.
L'autor fantasieja amb les vides i morts d'aquells soldats
innominats, els cossos dels quals, segons explica la història, van esperar a
les seves respectives caixes en un barracó militar a prop de Ieper fins que el
general L. J. Wyatt, amb els ulls embenats, en va escollir un per a la glòria i
va enviar la resta a la sepultura comuna.
Vàzquez invoca com si fossin espectres tres dels soldats
morts perquè expliquin les seves batalles i mèrits. Al quart, no hi ha qui
l'aixequi (és un dels enigmes de l'obra). Bernard (Ramon Canals) és un obrer
patriota que s'enfronta a Tommy (Carles Pulido), un jove pagès, per l'heroic
reconeixement: tots dos es consideren dignes de l'elecció. Davant d'ells se
situa Mack (Eduard Doncos), un desencantat químic que abomina els fastos
oficials i esgrimeix el discurs antibel·licista. «Els van enviar a morir, els
van fotre la vida i ara, ja difunts, els homenatgen», exposa el dramaturg, que
il·lustra la història amb detalls verídics i inclou una menció als voluntaris
catalans.
Fang a les costelles és el segon dels dos projectes que ha
programat Veus Humanes amb motiu del centenari de la primera guerra mundial.
«Pretenem -argumenta Vàzquez-, a part de condemnar l'existència de les guerres,
reflexionar sobre la doble moral dels poders polític i militar, que mentre per
un costat obliguen i inciten els ciutadans a participar en conflictes, sovint
per interessos espuris, per un altre rendeixen homenatges als caiguts que han
sigut sacrificats en nom d'un patriotisme discutible». L'humor negre i la
ironia envernissen els esdeveniments bèl·lics però no impedeixen, afegeix
l'autor, l'«aparició de l'emoció i de la crítica sociopolítica més seriosa».
Sorpreses
La posada en escena prescindeix de la música per donar el
protagonisme a l'espai sonor. Hi ha altres personatges (com el general que ha
d'elegir el cos), però el públic no els veu. I és que la platea entra en el món
del més enllà, com la família de Los otros o l'innocent criatura d'El sisè
sentit que «a vegades veia morts». A Fang a les costelles també se'n veuen. I
hi ha més sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada