Joves de saber i no guanyar

publicat per

www.elperiodico.cat

12 de maig de 2015

Imma Fernández

David Ruano

Toni Martín i Xavi Torres firmen 'Guapos & pobres', musical basat en el llibre d'Alfredo Ruiz

Descontents 8 Vuit actors i cinc músics intervenen en el musical, amb dramatúrgia i direcció escènica de Toni Martín i música de Xavier Torres.

Són una nova classe social: guapos i pobres. Entengui's per guapos gent preparada, amb talent, més enllà de fisonomies de més o menys bellesa. Alfredo Ruiz, a partir d'entrevistes amb ells, va escriure el 2005 Guapos y pobres, retrat «d'unes persones que viuen en una ciutat moderna i multiracial; que tenen estudis, experiència, feina i talent però que, paradoxalment, són pobres», explica l'autor. Xavier Torres i Toni Martín, els creadors de Marry me a little (un musical de butxaca aplaudit per crítica i públic), es «van enamorar» del text i van decidir adaptar-lo en forma de musical. El Teatre Goya -que, sota la direcció artística de Josep Maria Pou, s'estrena en el gènere- l'acull amb un elenc format per Ivan Labanda, Elena Gadel, Marina Castillo, Muntsa Rius, Frank Capdet, Xavi Duch, Jorge Velasco i Gracia Fernández, als quals se sumen cinc músics.

Martín, que firma la dramatúrgia i la direcció escènica, concep l'obra com un «reflex socioeconòmic d'una generació de 20 a 45 anys preparada però que té una sensació de buit, d'insatisfacció». Els van vendre la moto que si s'esforçaven i es preparaven se'ls obririen les portes del paradís laboral, però els han tancat la porta i els han deixat amb un pam de nas.

A partir del llibre, el dramaturg va construir la història de vuit amics que veuen les seves relacions afectades per les butxaques foradades i el descontentament. Una parella (Labanda i Fernández) decideixen canviar de xip i engegar a rodar unes feines mal remunerades i poc gratificants. Ell vol ser escriptor i ella vol dissenyar roba. Volen redissenyar les seves vides.

MENYS LAMENT I MÉS CANVI

Entre els personatges hi ha també una mare separada esclava de la feina i una jove inconformista que utilitza totes les seves armes per ascendir. «És un mapa molt real. La gent està molt putejada», afirma Martín, per qui l'obra és una crida a la reacció, al canvi, enfront de l'immobilisme de queixa i resignació. «No hem de quedar-nos quiets lamentant-nos del context que ens ha tocat viure. Hem d'aprendre a sobreviure en aquesta Barcelona que mira més cap al turista i el consumisme que cap a la seva gent», argumenta el dramaturg. Com diu una de les cançons, «no s'ha de viure hipotecats de la sort. Cal espavilar-se i desconfiar de les promeses i dels polítics».

Labanda, que ha encadenat l'èxit de Polònia, el musical (es va acomiadar el 3 de maig) amb aquest nou projecte, és també amic del risc. «Si arrisques seguint el que el cor et dicta, sempre hi sortiràs guanyant, encara que sigui tan sols aprenentatge i no et vagi bé del tot», opina l'actor, per qui l'obra és «optimista però amb un to agredolç». Una obra que, segons Martín, també parla de la dignitat. La mateixa que ha pretès per al seu elenc. ¿L'escenografia? «Hem preferit que els actors cobrin un sou digne abans que gastar en una gran escenografia», postil·la.