L'erotisme de Lulú torna a escena

PUBLICAT PER SÍLVIA MARIMON WWW.ARA.CAT  9 AGOST 2012 FOTO ANA PADRÓS

"El públic pot actuar de voyeur i no es perdrà cap detall perquè veurà l'espectacle en tres dimensions", explica la ballarina Cristina Martí. Ella és la sensual protagonista de Lulú, primera nit , la proposta de dansa-teatre, coreografiada per Roberto G. Alonso, per als mesos d'agost i setembre del Teatre Gaudí. La fórmula perquè el públic tingui aquesta privilegiada perspectiva de cossos en moviment, totalment bolcats al desig i al plaer, és un escenari a quatre bandes.

Lulú, primera nit es va estrenar a Sitges l'any 2000 i va fer un llarg recorregut per diferents teatres i festivals de Catalunya i Madrid. L'última vegada que es va poder veure va ser el 2008 al Teatre Ponent de Granollers. Aquest estiu, el Teatre Gaudí ha decidit recuperar l'obra i incloure-la en el cicle Dansalona.

Lulú es un personatge fascinant creat a finals del segle XIX pel dramaturg alemany Benjamin Franklin Wedekind. Wedekind era força crític amb la burgesia i la seva hipòcrita actitud envers el sexe. Una de les seves obres més conegudes, Franziska, té com a protagonista una dona que ven la seva ànima al diable per saber què se sent vivint com un home. Lulú opta per viure sense tabús i sense hipocresies. És radical i viu bolcada al desig, a la sensualitat i al plaer. Misteriosa i anihiladora, Lulú pot ser desitjable i destructiva: "Utilitza la sensualitat per aconseguir el que vol, sense remordiment i sense seguir normes", diu Alonso.

'David i Sara'

A la sala petita del Teatre Gaudí, que no tanca per vacances, es pot veure David i Sara (Pegaso ha desaparegut) . Amb text d'Ever Blanchet i direcció d'Òscar Molina, l'obra de teatre és una història d'amor gens convencional. Els dos protagonistes, interpretats per Maria Clausó i Xavi Casan, es troben ja avis en una residència el 2015. Blanchet fa un flashback fins al dia en què la parella es va ficar al llit per primera vegada, als anys 50, quan encara existia la fàbrica de camions Pegaso, a què fa referència el títol de l'obra. Després se succeeixen les diferents trobades que han tingut els dos amants al llarg de les seves vides. Es troben a l'aeroport, en una estació... La seva no és ben bé una relació sentimental, sinó més aviat sexual. Sempre acaben sota els llençols. Clausó i Casan han de rejovenir-se sense maquillatge: només canvien el vestuari i el pentinat. David i Sara (Pegaso ha desaparegut) ésla tercera part d'una trilogia centrada en la sexualitat, que està precedida per Desiguals i Pasta fullada .