PUBLICAT
PER : MARTA PORTER 29/07/2012 WWW.ARA.CAT
Vicky Peña és una de les protagonistes de Follies, nova
incursió de Mario Gas en l'univers Sondheim. CASTELL DE PERALADA
Sondheim no s'acaba mai. Les seves obres són retrats de les
contradiccions humanes, de la infelicitat, de les decisions equivocades. Després
de Golfus de Roma , Sweeney Todd i A little night music , Mario Gas aborda el
seu quart Sondheim, Follies , segurament l'obra mestra de l'autor, cim de
creativitat, concentració de tots els seus grans temes i destil·lació de la
grandesa del seu teatre.
Estrenada el 1971 en un mític muntatge de Harold Prince (amb
Yvonne De Carlo i Alexis Smith!), Follies parla amb cruesa i insòlita fondària
del pas del temps encarnat en un vell teatre de varietats que ha de
convertir-se en garatge. Però els seus anys d'esplendor reviuran durant una nit
gràcies als artistes que hi van triomfar i que s'hi retroben convidats pel
productor. Allà es desfermaran els records de les dues parelles protagonistes,
marcades a foc per una dolorosa equivocació sentimental del passat. La
insatisfacció, com sempre en Sondheim, és troncal a Follies , i, com sempre,
Mario Gas serveix les seves paraules i la seva música amb absoluta netedat,
força i clarividència. El seu és un muntatge d'una mestria poc freqüent en
aquest país, amb un repartiment sensacional i que podria programar-se
perfectament a Broadway. Per la idiosincràsia de la peça -pensada per al
lluïment particular de cada actor- cal la connivència d'una companyia brillant.
I Gas la té. Tots assoleixen un gran nivell, sobretot els quatre protagonistes,
per la seva força torrencial i la versemblança que injecten als seus rols.
Vicky Peña, Carlos Hipólito, Muntsa Rius i Pep Molina fan meravelles amb els
seus respectius solos.
Gas juga a fons les cartes que Sondheim li proposa i carrega
amb munició pesant la connotació metateatral del text. Follies és teatre sobre
el teatre i Gas omple el muntatge d'una poderosa càrrega simbòlica. El director
confia en Massiel per al paper de Carlota, una diva ancorada en el passat que
canta un energètic i divertidíssim I'm still here . I també fa pujar a
l'escenari Asunción Balaguer -86 anys- per regalar-nos l'encantador Broadway
baby. L'ensordidor aplaudiment ens brolla de l'ànima. L'entrega de la companyia
és tan contundent que, fins i tot amb la interrupció de l'obra per problemes de
so, en surt victoriosa. Quan s'enfila el segon acte i l'acció conflueix en la
dissort dels protagonistes, l'espectador queda hipnotitzat per la lúcida fletxa
fatalista de Sondheim, que retrata la solitud i el descontentament humans, tant
amb el burlesc de la revista ( Buddy's blues ) com amb el dramatisme més
desesperat (Live, love, laugh ).
Follies és un muntatge memorable que, si les coses anessin
com han d'anar, hauria de fer temporada a Barcelona i esgotar localitats. Ningú
s'hauria de perdre aquest homenatge al teatre, aquest últim xou que, malgrat
tot, exclama amb veu ensordidora que l'espectacle ha de continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada