per sisè any consecutiu, obiols s’encarrega de coordinar el
centenar d’actors i tècnics que participen en aquest espectacle d’ambientació
medieval, que enguany arriba a la 51a edició
publicat
per Jordi Salazar - La Seu d'Urgell - 04/08/2012 http://www.diariandorra.ad
El claustre de la catedral de la Seu d’Urgell tornarà a ser
escenari a partir d’aquesta nit (22.00 h.), i fins al dia 14, del Retaule de
Sant Ermengol, evocació teatral d’una de les figures clau de la Catalunya del
segle XII, amb text d’Esteve Albert i Corp.
Lluís Obiols es fa càrrec de la direcció des del 2007.
Quines novetats destacaria d’aquesta edició?
Des del punt de vista artístic, cal remarcar que durant
l’últim any hem dut a terme una sèrie de tallers, organitzats per la
Generalitat a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional, que han servit, d’una banda, per fer anàlisi de l’espectacle, i de
l’altra, per millorar alguns aspectes de la interpretació dels actors. Tot això
quedarà reflectit en el muntatge.
També hi ha hagut millores en l’aspecte escenogràfic?
Sí, s’ha ampliat l’espai de representació, ja que farem
servir diferents punts del claustre, concretament de l’interior del pati, que
fins ara no s’utilitzaven. És una manera de potenciar elements que donen molt
de joc visualment, i que no s’havien aprofitat encara.
I pel que fa als actors?
També hi ha novetats en aquest aspecte, com la incorporació
de la figura d’un narrador, algú que sigui proper al públic i que serveixi per
contextualitzar els fets que s’expliquen. Precisament, un dels actors que farà
el paper de narrador en algunes de les funcions serà l’andorrà Xavi Fernández.
És un altre element que volem aportar: que actors professionals puguin
participar puntualment al Retaule.
No resulta difícil buscar elements nous en una peça que es
representa des del 1957?
No, perquè durant molts anys es tenia una idea molt fixa del
Retaule, en què pràcticament no hi havia innovació. Del 1996 al 2003 hi va
haver una aturada de vuit anys, i quan la representació es va reprendre el
2004, es va fer de manera que es poguessin anar aportant novetats cada any, ja
sigui utilitzant nous espais, incorporant personatges o canviant escenes. La
idea és mantenir l’estètica del Retaule, però buscant nous detalls.
Pel que fa al text, hi ha moltes escenes que no es
representen. Seria possible muntar un Retaule respectant la integritat de
l’obra?
L’Esteve Albert, en aquest sentit, era un autor força
dispers. Hi ha moltes escenes, hi ha escenes amb moltes versions diferents, hi
ha escenes que es van dividir en dues... No hi ha uns textos tancats, i això fa
difícil que l’obra es pugui representar sencera. A més, cada any se suprimeixen
i s’incorporen escenes en funció dels actors. És una obra molt flexible en
aquest sentit.
Quant dura el procés de preparació del ‘Retaule’?
Doncs
pràcticament tot l’any! (riu). Al mes de setembre ja comencem a preparar
coses per a l’edició de l’any següent. Pel que fa a la tasca amb actors,
comença a treballar-se intensivament a partir del juny. Aquest any, a més, hem
enllaçat els tallers d’interpretació del juny amb els assaigs de lectura de les
escenes, que duren tot el juliol. Els assaigs al claustre, per qüestió logística, els comencem a fer sempre la
setmana abans de l’estrena, amb l’escenari muntat, i amb tots els actors i
extres.
Com valora la implicació dels participants?
Hi ha uns determinats grups de gent que són molt estables,
que hi són any rere any, i això és molt d’agrair. Hi ha algunes persones, fins
i tot, que apareixen al Retaule des de la primera funció, el 1957! És clar que
també hi ha baixes cada any, però al mateix temps hi ha gent que es va
incorporant... això ens permet mantenir un nombre estable d’intèrprets. En tot
cas, la implicació de la gent és màxima, més encara tenint en compte que ho fa
desinteressadament, i en ple agost.
Quins creu que són els reptes pel que fa a públic?
D’una banda, potenciar l’assistència de gent jove. Aquest
any, per exemple, hem començat a treballar amb el Carnet Jove, els titulars del
qual tenen un 20 per cent de descompte a taquilla. D’altra banda, també seria
interessant consolidar el públic forà, un sector que ha pujat força durant les
últimes edicions. En aquest aspecte, des de Turisme la Seu s’han començat a
vendre aquest any, a través d’internet, uns lots turístics que inclouen, entre
d’altres activitats, l’entrada al Retaule de Sant Ermengol.
Quina difusió té el ‘Retaule’ entre el turisme de
proximitat?
Tot i que intentem fer-ne el màxim de divulgació, sovint ens
trobem amb gent d’Andorra, de la Cerdanya, de la Catalunya Nord, que
desconeixen aquesta representació. Això no vol dir que no tinguem públic
d’aquests llocs. Públic andorrà, per exemple, en tenim força. Molta gent
d’Andorra sap que es fa el Retaule, i n’hi ha que ve cada any. Però encara
n’hi ha molta que no sap que, a pocs quilòmetres, es fa un espectacle que els
pot interessar. Si al seu dia es van fer uns lots turístics pensats per a
Andorra, s’hauria de mirar de reprendre aquesta idea d’alguna manera. Andorra
és un dels nostres mercats potencials, tant de públic autòcton com de persones
que hi estan passant les vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada