Poca-soltada

'L'any que ve serà millor' tanca la cartellera de Santes

publicat per Comas Soler  30 juliol 2012  www.totmataro.cat          

Després dels espectacles preliminars, la collita teatral de la setmana forta de Santes ha estat migrada. Dissabte a la nit uns programadors privats portaven a l'escenari del Parc Central una rèplica de 'El Club de la Comèdia' que va propinar el que és característic d'aquest subproducte televisiu: lletanies de monòlegs humorístics de destresa desigual. L'endemà, com a epíleg, el teatre de titularitat municipal oferia una funció de 'L'any que ve serà millor', un esguerro amb pretensions còmiques organitzat per la productora Focus.

Conya massa fàcil

Menys de mitja entrada hi havia al Monumental per veure aquesta obra dirigida per Mercè Vila Godoy que, com hi ha món, ha estat escrita ni més ni menys que per un pòquer d'acreditades autores de la nova dramatúrgia catalana. Cal suposar que en algun d'aquells mals moments que tothom pot tenir. Elles són Marta Buchaca, Carol López, Mercè Sarrias i Victòria Szpunberg. La cosa consisteix en un poti-poti d'escenes sense gaire lligam ni encert que desgranen les vivències sentimentals i professionals de quatre dones. Si s'exceptuen uns quants comentaris ben esmolats sobre els efectes de la crisi en l'existència de les protagonistes, la resta del guió és una rastellera de gracietes fàcils que ens les presenta de bledes per munt. Cal reconèixer, però, que si el despropòsit s'aguanta mínimament és per l'energia –o sigui, el morro– que amb esforç hi posen les intèrprets: Neus Bernaus, Alba Florejachs, Mireia Pàmies i Vanessa Segura.

A la poca-soltada del text s'hi afegeix també la total banalitat de l'escenografia, composta d'un arreplec d'andròmines. Si tot plegat no fos poc per fer l'espectacle carregós, el que ja arriba a fer posar nerviós és el maltractament de la llengua –la catalana, és clar– perquè, a més de recórrer sistemàticament a un bilingüisme gratuït i mortificant, es trinxa de mala manera el llenguatge en els fragments en català. Deu ser que així es pretén fer riure més...

Santificació de l'Àliga

Parlant també de teatre i de Festa Major, dos dies després de la seva intrusió a la Missa de les Santes amb el pretext del vint-i-cinquè aniversari d'haver-se recuperat, l'Àliga de Mataró va protagonitzar una cercavila escenificada per diferents punts del centre de la ciutat. La desfilada –afectada d'una sobredosi de protocol– va comptar amb membres de l'Aula de Teatre i d'un grup d'animació i va servir per explicar a la molta assistència els referents històrics que ens parlen de l'antiguitat de la figura del colom a la boca i connoten el seu gran pedigrí clerical. I tal dia farà un any.