L'exposició
Shakespeare: staging the world, que acull el Museu Britànic, retrata amb
objectes estranys i curiosos el món en què va viure el dramaturg anglès. És
l'altra cara del Londres olímpic.
PUBLICAT PER : PERE ANTONI PONS LONDRES FOTO ARNO DECLAIR WWW.ARA.CAT 08/08/2012
En paral·lel als esdeveniments esportius dels Jocs Olímpics,
Londres està bullint d'una intensa activitat cultural. El gran protagonista
d'aquesta olimpíada cultural és William Shakespeare. Fa temps que el dramaturg
de Stratford-upon-Avon és considerat -fins i tot per aquells que mai no n'han
llegit una pàgina ni n'han vist mai la representació de cap obra- com el més
gran escriptor de tots els temps. Els elogis que ha rebut al llarg de la
història són tan ditiràmbics que maregen. El seu amic i rival Ben Johnson va
dir d'ell que "no era d'una època sinó per a tots els temps". El
crític Harold Bloom va anar més enllà i, després de situar-lo al centre del
cànon occidental, va atribuir-li "la invenció del que és humà". Amb
tot, res no defineix tan bé la grandesa de l'autor de Hamlet , El rei Lear i
tantes altres obres memorables com aquella frase de l'Stephen Dedalus de James
Joyce: "Després de Déu, Shakespeare és qui més ha creat".
Per celebrar la creativitat portentosa del Bard, "la gran
contribució de la Gran Bretanya al món" (segons diuen), el mes d'abril es
va inaugurar el World Shakespeare Festival, que s'allargarà fins al mes de
novembre i que proposa un riquíssim programa ple de representacions teatrals,
recitals poètics i conferències arreu de la Gran Bretanya. Un dels plats forts
d'aquesta olimpíada shakespeariana ha vingut de la mà del venerable Museu
Britànic. Fins al 25 de novembre, la impressionant sala de lectura del British
acull l'exposició Shakespeare: staging the world [Posant el món a escena],
organitzada en col·laboració amb la Royal Shakespeare Company.
La particularitat d'aquesta exposició, que la fa atractiva
per a tots els públics, és que no se centra en la vida i en l'obra del
dramaturg, sinó en el seu món. Nascut el 1564 i mort el 1616, Shakespeare va
viure la transició del Renaixement al Barroc, i és evident que la seva obra va
enriquir-se enormement pel fet de sorgir en aquella cruïlla. Sense el
Renaixement, la literatura shakespeariana no destil·laria l'humanisme radical
que la fa tan perdurable; sense el Barroc, les seves estructures i metàfores
(el món com a escenari i l'escenari com a món, per exemple) no tindrien la
complexitat que els dóna un aire tan rabiosament actual.
L'exposició del British Museum serveix per demostrar que la
creativitat del Bard no va sorgir del no res, que les seves obres (ambientades
en països exòtics o en èpoques passades) no es van forjar en un buit històric i
que les influències del que va veure i viure són nombroses i rastrejables. Els
190 objectes exhibits són bells, estranys o curiosos. Hi ha espases, dagues,
rellotges, sabates, mapes, quadres dels Tudor, vestits, jocs de cartes,
armadures, peces de ceràmica… L'objectiu és que el visitant es faci una idea
realista del món de Shakespeare.
De vegades, inevitablement, pot semblar que l'exposició
força un pèl les coses: l'aparició generalitzada dels mapes i el viatge de
Francis Drake al voltant del món van servir d'inspiració per a La tempesta ?
L'estada a Londres d'un ambaixador del rei del Marroc va servir d'inspiració
per a Otel·lo ? Potser sí, i potser no. Tant és. Shakespeare és tan gran que
fins i tot pot ser utilitzat com un pur pretext per explorar una època.
Els esportistes que participen en els Jocs acaparen tots els
focus, però l'estrella més rutilant d'aquest estiu londinenc és William
Shakespeare. Si nedés, Phelps i Lochte ho tindrien molt pelut per enfilar-se a
l'esglaó més alt del podi. Si fos un esprintador, Usain Bolt s'hauria de
conformar amb la medalla de plata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada