12 de novembre de 2007
teatre
«RADIOGRAFIES» / JORDI BORDES.
+ Una imatge de l'espectacle. Foto: GORI SALVÀ
Sense ni una sola sintonia que els acompanyi. Amb un disseny de llums auster amb tres racons de llums zenitals i només alguna memòria d'il·luminació generosa i general. Un vestuari que no ocupa una maleta. Un utillatge que cap en una butxaca. Tres cadires que quasi es podrien dur a l'armariet en el trajecte aeri. Tres actors i una història que es converteixen en desenes de passatges, tots cosits –a excepció de l'últim passatge, en què un fosc trenca equivocadament el llenguatge escènic–. És la proposta de la companyia mallorquina La Impaciència. Un plantejament original que barreja indistintament la comicitat de més astracanada amb el posicionament polític militant antiPP i el crit esgarrifós de la desaparició d'un pare. És una ensaïmada de sobrassada –disculpeu el tòpic– amb gustos dolços i amargs en què sobresurt habilitat en els monòlegs, en la creació de personatges i recursos sonors. Una troballa, per fi. Per uns instants recorda aquell Antaviana, per la presència de contes impossibles que podria signar Pere Calders. El mèrit és com una història en porta una altra, com si es despleguessin les carpetes d'un ordinador. No tot té continuïtat i final. Un recurs que permet a l'espectador fer les connexions d'escenes que desitgi.
Hi ha mala llet quan una veu no es cansa de repetir «on és mon pare?». Sentim la veu a la platea, de fons de l'escena, i, finalment, en el primer pla que aclareix la intriga. Hi ha declaració d'intencions quan es fa sorna tot comentant que va bé que es construeixin autopistes a les Illes perquè així hi ha més opcions de robar a les benzineres. O quan s'imita un programa de televisió porqueria que fa olor de Canal 9. És una militància que dóna pes a una peça que, si no, quedaria com un divertiment quasi intranscendent. És un joc amb originalitat. Un actor pot interpretar el canvi de marxes del cotxe; la tercera mà (surrealisme!) d'un pispa que roba whisky però no acaba d'atrevir-se a buidar la caixa; o el manillar d'una moto amb llum encesa inclosa.
La Mostra de Teatre de Barcelona ofereix una vintena de títols de grups que tenen dificultats per actuar a Barcelona. Des de les Illes, tenen la dificultat afegida de la distància. Radiografies és una demostració evident que hi ha treballs interessants enmig del Mediterrani que cal seguir.
Autor: Albert Herranz
Intèrprets: Luca Bonadei, Rodo Gener i Salvador Oliva
Direcció: Luca Bonadei
Dia i lloc: Dijous, 8 de novembre, al Guasch Teatre. 12a Mostra de Teatre de Barcelona
+ Una imatge de l'espectacle. Foto: GORI SALVÀ
Sense ni una sola sintonia que els acompanyi. Amb un disseny de llums auster amb tres racons de llums zenitals i només alguna memòria d'il·luminació generosa i general. Un vestuari que no ocupa una maleta. Un utillatge que cap en una butxaca. Tres cadires que quasi es podrien dur a l'armariet en el trajecte aeri. Tres actors i una història que es converteixen en desenes de passatges, tots cosits –a excepció de l'últim passatge, en què un fosc trenca equivocadament el llenguatge escènic–. És la proposta de la companyia mallorquina La Impaciència. Un plantejament original que barreja indistintament la comicitat de més astracanada amb el posicionament polític militant antiPP i el crit esgarrifós de la desaparició d'un pare. És una ensaïmada de sobrassada –disculpeu el tòpic– amb gustos dolços i amargs en què sobresurt habilitat en els monòlegs, en la creació de personatges i recursos sonors. Una troballa, per fi. Per uns instants recorda aquell Antaviana, per la presència de contes impossibles que podria signar Pere Calders. El mèrit és com una història en porta una altra, com si es despleguessin les carpetes d'un ordinador. No tot té continuïtat i final. Un recurs que permet a l'espectador fer les connexions d'escenes que desitgi.
Hi ha mala llet quan una veu no es cansa de repetir «on és mon pare?». Sentim la veu a la platea, de fons de l'escena, i, finalment, en el primer pla que aclareix la intriga. Hi ha declaració d'intencions quan es fa sorna tot comentant que va bé que es construeixin autopistes a les Illes perquè així hi ha més opcions de robar a les benzineres. O quan s'imita un programa de televisió porqueria que fa olor de Canal 9. És una militància que dóna pes a una peça que, si no, quedaria com un divertiment quasi intranscendent. És un joc amb originalitat. Un actor pot interpretar el canvi de marxes del cotxe; la tercera mà (surrealisme!) d'un pispa que roba whisky però no acaba d'atrevir-se a buidar la caixa; o el manillar d'una moto amb llum encesa inclosa.
La Mostra de Teatre de Barcelona ofereix una vintena de títols de grups que tenen dificultats per actuar a Barcelona. Des de les Illes, tenen la dificultat afegida de la distància. Radiografies és una demostració evident que hi ha treballs interessants enmig del Mediterrani que cal seguir.
Autor: Albert Herranz
Intèrprets: Luca Bonadei, Rodo Gener i Salvador Oliva
Direcció: Luca Bonadei
Dia i lloc: Dijous, 8 de novembre, al Guasch Teatre. 12a Mostra de Teatre de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada