26 de novembre 2007

Quan mestria rima amb senzillesa



www.totmataro.cat
20 de novembre de 2007

Peter Brook presenta ‘Fragments’, de Samuel Beckett

Comas Soler Cultura - Crítica

Nova dosi de bon teatre internacional a Temporada Alta. Va ser dissabte passat. Peter Brook, el veterà director anglès instal·lat a París que ja ha esdevingut un convidat assidu del Festival de Tardor de Catalunya, portava ‘Fragments’ al Teatre de Salt.

Homenatge
Com suggereix el mateix títol, aquest és un muntatge compost a trossos, que Brook va bastir a base de cinc peces curtes i poc conegudes de Samuel Beckett, com a homenatge al seu autor amb motiu del centenari del seu naixement. Es va estrenar originàriament a l’emblemàtic ‘Théâtre des Bouffes du Nord’ de la capital francesa just fa un any (vegeu ‘El Tot Mataró’ número 1262) i aquest setembre s’ha presentat al ‘Young Vic Theatre’ de Londres la versió anglesa que ara ha vingut a Catalunya.

Espai nu
Ja se sap que la marca definitòria del teatre de Peter Brook és l’obstinació a buidar l’escena de qualsevol element innecessari, a suprimir tot allò que pugui esguerrar l’essencialitat del treball dels actors. Aquests ‘Fragments’ en són també un exponent. Ni escenografia, ni música, ni efectes. Només un espai nu i unes notes de llum intenses, delicadament subtils. Així, les seves cinc parts –dues de les quals no tenen ni paraules– són servides a la major honra i glòria de Beckett per l’ajustada interpretació de Jos Houben, Kathryn Hunter i Marcello Magni. Impressionant. Són apunts precisos sobre dolors i mancances de l’existència quotidiana, matisats amb pinzellades d’humor tràgic. Un espectacle breu, poètic i exemplarment senzill. En extrem. D’una hora justa. Exactament la justesa amb què el mestre Brook fa rimar minuciositat i senzillesa amb excel·lència.

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...