Els actors de l'obra.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
Veniu i seguiu-me" sembla que els diu Daniel Veronese als seus actors. El treball d'a-quest autor i director, un dels renovadors del teatre argentí, té el segell inconfusible que li dóna una dramatúrgia intensa en què s'involucren fins a l'entrega total tots els seus repartiments formats per intèrprets de primera fila que deixen o, com a mínim, comparteixen altres projectes quan ell els truca.Un hombre que se ahoga, una personalíssima versió de Les tres germanes, de Txékhov, va tornar a demostrar a l'Espai Lliure --com fa tres setmanes a Girona Espía a una mujer que se mata, adaptació del Tío Vania-- fins a quin punt es pot fer teatre amb majúscules sense cap altra additiu que el de la força escènica.No fa falta més. Ni una escenografia habitual --només cadires, un sofà i un armari--, ni una luminotècnia especial per ajudar a crear atmosferes, ni vestuari d'època. Els 12 artistes actuen amb roba de carrer i mai surten de l'escenari. Quan no tenen veu s'asseuen a les cadires i amb el seu silenci ajuden a reforçar la imatge del llenguatge teatral.Tampoc importa que Veronese hagi convertit les tres germanes en tres germans, i que els personatges masculins siguin femenins. Les cares i els gestos dels actors a l'incorporar els seus personatges ho transformen tot. El text de Txékhov és allà, intel.ligentment manipulat pel director, i els quatre actes es converteixen en un. Afloren passions i emocions, contradiccions i pors d'éssers enfrontats a somnis irrealitzables, el tedi i la mediocritat de la vida provinciana que fa plantejar als germans la quimera de viatjar a Moscou per solucionar les seves frustracions. Pur teatre. La millor notícia és que Veronese i la seva troupe tornaran amb Espía a una mujer que se mata i Mujeres soñaron caballos.
Veniu i seguiu-me" sembla que els diu Daniel Veronese als seus actors. El treball d'a-quest autor i director, un dels renovadors del teatre argentí, té el segell inconfusible que li dóna una dramatúrgia intensa en què s'involucren fins a l'entrega total tots els seus repartiments formats per intèrprets de primera fila que deixen o, com a mínim, comparteixen altres projectes quan ell els truca.Un hombre que se ahoga, una personalíssima versió de Les tres germanes, de Txékhov, va tornar a demostrar a l'Espai Lliure --com fa tres setmanes a Girona Espía a una mujer que se mata, adaptació del Tío Vania-- fins a quin punt es pot fer teatre amb majúscules sense cap altra additiu que el de la força escènica.No fa falta més. Ni una escenografia habitual --només cadires, un sofà i un armari--, ni una luminotècnia especial per ajudar a crear atmosferes, ni vestuari d'època. Els 12 artistes actuen amb roba de carrer i mai surten de l'escenari. Quan no tenen veu s'asseuen a les cadires i amb el seu silenci ajuden a reforçar la imatge del llenguatge teatral.Tampoc importa que Veronese hagi convertit les tres germanes en tres germans, i que els personatges masculins siguin femenins. Les cares i els gestos dels actors a l'incorporar els seus personatges ho transformen tot. El text de Txékhov és allà, intel.ligentment manipulat pel director, i els quatre actes es converteixen en un. Afloren passions i emocions, contradiccions i pors d'éssers enfrontats a somnis irrealitzables, el tedi i la mediocritat de la vida provinciana que fa plantejar als germans la quimera de viatjar a Moscou per solucionar les seves frustracions. Pur teatre. La millor notícia és que Veronese i la seva troupe tornaran amb Espía a una mujer que se mata i Mujeres soñaron caballos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada