1 de novembre de 2007
teatre
«UN ROURE» / TERESA FERRÉ.
Arriba a la cartellera Un roure del britànic Tim Crouch, un text ple de sorpresa, un joc que en la seva concepció barreja risc en la construcció de la dramatúrgia i reflexió profunda en el fons, però que com a resultat demostra que es tracta d'un enganyabadocs, en què acaba seduint i triomfant més la forma que el contingut, en alguns moments embarbussat i difícil de seguir per a l'espectador. Per tant, depèn molt de les mans on vagi a parar aquesta peça per tal de gaudir d'una bona experiència teatral o arrencar a córrer en cinc minuts.
Roser Batalla, traducció i direcció, ha triat de manera intel·ligent i molt encertada un animal escènic tan versàtil com Jordi Martínez, el mestre de cerimònies i protagonista que fa passar el temps com una exhalació. A cada funció, a més, Martínez té un intèrpret convidat. Un incaut que no sap res de res –ni ha llegit el text ni coneix la història en què ha de participar– igual que el públic que hi assisteix entre curiós i divertit. Prou motivació per deixar-se caure al Capitol.
Si qualsevol representació teatral té allò que la fa irrepetible, en aquest cas aquest aspecte creix exponencialment perquè en aquesta aventura hi participaran més d'una vintena d'actors i actrius, uns de més grans, altres de més joves: un ventall força representatiu de l'escena catalana, segons el llistat del programa de mà. Un altre al·licient per aquells seguidors o seguidores d'un intèrpret concret, que el veuran com es llança al buit, només amb la professionalitat i la confiança en Martínez com a amortidors. El primer d'obrir el foc i deixar-se seduir ha estat Ferran Rañé, que va demostrar clarament la seva experiència, complicitat i lliurament absolut en tot moment.
Explicar el contingut de la història seria francament trair l'esperit d'aquesta peça, per la qual cosa s'imposa el silenci absolut. Només una pista: Martínez realment és l'hipnotitzador ideal, amb una interpretació en què fa aparèixer els millors dots de l'actor que es posa el públic a la butxaca fent-lo participar des del primer minut; de l'actor que ha assumit perfectament el seu personatge i, alhora, el de l'actor director que guia amb una generositat absoluta el convidat del dia. En el cas concret de l'estrena, el públic present fins i tot va poder oblidar en els moments més intensos de la funció el fet que, en definitiva, Ferran Rañé passava per allí i sabia tant del que es coïa a l'escena com els asseguts a la platea.
Títol: Un roure
Autor: Tim Crouch
Direcció: Roser Batalla
Intèrprets: Jordi Martínez (amb Ferran Rañé)
Dia i lloc: 24 d'octubre al Club Capitol. Barcelona
Arriba a la cartellera Un roure del britànic Tim Crouch, un text ple de sorpresa, un joc que en la seva concepció barreja risc en la construcció de la dramatúrgia i reflexió profunda en el fons, però que com a resultat demostra que es tracta d'un enganyabadocs, en què acaba seduint i triomfant més la forma que el contingut, en alguns moments embarbussat i difícil de seguir per a l'espectador. Per tant, depèn molt de les mans on vagi a parar aquesta peça per tal de gaudir d'una bona experiència teatral o arrencar a córrer en cinc minuts.
Roser Batalla, traducció i direcció, ha triat de manera intel·ligent i molt encertada un animal escènic tan versàtil com Jordi Martínez, el mestre de cerimònies i protagonista que fa passar el temps com una exhalació. A cada funció, a més, Martínez té un intèrpret convidat. Un incaut que no sap res de res –ni ha llegit el text ni coneix la història en què ha de participar– igual que el públic que hi assisteix entre curiós i divertit. Prou motivació per deixar-se caure al Capitol.
Si qualsevol representació teatral té allò que la fa irrepetible, en aquest cas aquest aspecte creix exponencialment perquè en aquesta aventura hi participaran més d'una vintena d'actors i actrius, uns de més grans, altres de més joves: un ventall força representatiu de l'escena catalana, segons el llistat del programa de mà. Un altre al·licient per aquells seguidors o seguidores d'un intèrpret concret, que el veuran com es llança al buit, només amb la professionalitat i la confiança en Martínez com a amortidors. El primer d'obrir el foc i deixar-se seduir ha estat Ferran Rañé, que va demostrar clarament la seva experiència, complicitat i lliurament absolut en tot moment.
Explicar el contingut de la història seria francament trair l'esperit d'aquesta peça, per la qual cosa s'imposa el silenci absolut. Només una pista: Martínez realment és l'hipnotitzador ideal, amb una interpretació en què fa aparèixer els millors dots de l'actor que es posa el públic a la butxaca fent-lo participar des del primer minut; de l'actor que ha assumit perfectament el seu personatge i, alhora, el de l'actor director que guia amb una generositat absoluta el convidat del dia. En el cas concret de l'estrena, el públic present fins i tot va poder oblidar en els moments més intensos de la funció el fet que, en definitiva, Ferran Rañé passava per allí i sabia tant del que es coïa a l'escena com els asseguts a la platea.
Títol: Un roure
Autor: Tim Crouch
Direcció: Roser Batalla
Intèrprets: Jordi Martínez (amb Ferran Rañé)
Dia i lloc: 24 d'octubre al Club Capitol. Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada