30 octubre 2007
1. • La parella porta a la Villarroel el drama de Hanif Kureishi sobre la ruptura conjugal
2. • "El muntatge qüestiona la validesa de l'última utopia: la família", sostenen
Joel Joan i Clara Segura.
1. • La parella porta a la Villarroel el drama de Hanif Kureishi sobre la ruptura conjugal
2. • "El muntatge qüestiona la validesa de l'última utopia: la família", sostenen
Joel Joan i Clara Segura.
Foto: CARLOS BARTOLOMÉ
MARTA CERVERA
BARCELONA
Joel Joan i Clara Segura tornen a retrobar-se amb el director argentí Javier Daulte a Intimitat, adaptació de la novel.la homònima de Hanif Kureishi (Mi hermosa lavandería). La Villarroel estrena dissabte aquest muntatge en català, que Joan Sallent ha traduït de l'adaptació argentina realitzada per Gabriela Izcovich el 2001, quan Daulte la va estrenar per primera vegada al seu país.
--És la primera vegada que Joan i Segura pugen altra vegada a escena després de l'èxit d'Ets aquí?
--Joel Joan: la Clara i jo hem fet de tot, teatre, cine, televisió. Daulte ens va reunir per primera vegada en escena amb aquesta obra i ara hem volgut repetir.
--Clara Segura: Només ens falta fer un programa de ràdio.
--J. J.: També podríem fer circ, que tu en saps, de trapezi (riu).
--¿Què té a veure el títol Intimitat, amb el que passa a escena?
--C. S.: Tot. El públic tindrà la sensació de penetrar on no ho ha de fer, com si obrís la porta d'una casa que no és la seva i es quedés observant.
--J. J.: L'autor, Hanif Kureishi, es va obrir descarnadament per mostrar tot el que li passava i per a això cal tenir un parell de collons. A l'hora de muntar aquesta obra, un ha de tenir un mínim d'honestedat i ser prou sincer per estar a l'altura de les regles del joc de Kureishi.
--C. S.: No hi ha concessió a l'engany. Perquè el muntatge tingui sentit hem hagut de ser molt sincers amb nosaltres mateixos. L'espectador se sentirà com si fos un voyeur.
--L'obra narra com un home es planteja deixar la seva parella per anar amb una altra dona més jove. ¿Quin és el to del muntatge?
--C. S.: És una història dura, com la vida mateixa, amb moments per riure i moments per plorar.
--J. J.: No ens obsessiona el gènere, si és comèdia o drama. El més important és la sinceritat actoral. Només això pot donar sentit a aquesta obra. La màgia d'aquest muntatge és que hi ha escenes en què no sé en quin to contestarà el Joel, dependrà del seu estat d'ànim d'aquell dia. De tan real, et desconcerta. És magnífic.
--¿En què es diferencia aquesta història d'altres de parelles que acaben?
--C. S.: En aquesta història tots dos són molt intel.ligents i tenen la vida resolta. Ella és editora, i ell, escriptor. La peculiaritat és que molta gent pensarà que podrien continuar. Segur que hi ha parelles així i no se separen.
--J. J.: Intimitat és zero tòpica. No és un drama social, sinó un drama privat. L'home que jo interpreto trenca a causa d'una crisi personal profunda. Això provoca el final de la parella. Ho fa per poder evolucionar. A vegades, un ha de ser fidel a si mateix i, per fer-ho, ha de trencar amb coses i gent a qui estima.
--No deu ser fàcil.
--C. S.: És una obra incòmoda, tant per al que la mira com per als que hi actuem.
--J. J.: Exacte. I ho és perquè posa en dubte la validesa de l'última gran utopia occidental: la família.
--Altres obres han disparat contra la institució familiar i encara hi és.
--J. J.: No estem preparats per liquidar-la. ¿Com s'anunciarien aleshores les hipoteques, els cotxes, els supermercats? La societat no està disposada a dessacralitzar la família. D'aquí sorgeix el dilema que planteja Kureishi ¿I si tot el que ens hem cregut resulta fals? ¿I si l'amor no és per sempre?
--¿Continuaran endavant amb la sèrie Porca misèria?
--C. S.: Els episodis actuals són els últims i després no n'hi haurà més. Hem de ser infidels i trencar amb el passat per evolucionar.
--J. J.: És així i ho sento perquè la sèrie de TV-3 ha agradat. Ha aconseguit connectar amb el públic, que és el més difícil.
MARTA CERVERA
BARCELONA
Joel Joan i Clara Segura tornen a retrobar-se amb el director argentí Javier Daulte a Intimitat, adaptació de la novel.la homònima de Hanif Kureishi (Mi hermosa lavandería). La Villarroel estrena dissabte aquest muntatge en català, que Joan Sallent ha traduït de l'adaptació argentina realitzada per Gabriela Izcovich el 2001, quan Daulte la va estrenar per primera vegada al seu país.
--És la primera vegada que Joan i Segura pugen altra vegada a escena després de l'èxit d'Ets aquí?
--Joel Joan: la Clara i jo hem fet de tot, teatre, cine, televisió. Daulte ens va reunir per primera vegada en escena amb aquesta obra i ara hem volgut repetir.
--Clara Segura: Només ens falta fer un programa de ràdio.
--J. J.: També podríem fer circ, que tu en saps, de trapezi (riu).
--¿Què té a veure el títol Intimitat, amb el que passa a escena?
--C. S.: Tot. El públic tindrà la sensació de penetrar on no ho ha de fer, com si obrís la porta d'una casa que no és la seva i es quedés observant.
--J. J.: L'autor, Hanif Kureishi, es va obrir descarnadament per mostrar tot el que li passava i per a això cal tenir un parell de collons. A l'hora de muntar aquesta obra, un ha de tenir un mínim d'honestedat i ser prou sincer per estar a l'altura de les regles del joc de Kureishi.
--C. S.: No hi ha concessió a l'engany. Perquè el muntatge tingui sentit hem hagut de ser molt sincers amb nosaltres mateixos. L'espectador se sentirà com si fos un voyeur.
--L'obra narra com un home es planteja deixar la seva parella per anar amb una altra dona més jove. ¿Quin és el to del muntatge?
--C. S.: És una història dura, com la vida mateixa, amb moments per riure i moments per plorar.
--J. J.: No ens obsessiona el gènere, si és comèdia o drama. El més important és la sinceritat actoral. Només això pot donar sentit a aquesta obra. La màgia d'aquest muntatge és que hi ha escenes en què no sé en quin to contestarà el Joel, dependrà del seu estat d'ànim d'aquell dia. De tan real, et desconcerta. És magnífic.
--¿En què es diferencia aquesta història d'altres de parelles que acaben?
--C. S.: En aquesta història tots dos són molt intel.ligents i tenen la vida resolta. Ella és editora, i ell, escriptor. La peculiaritat és que molta gent pensarà que podrien continuar. Segur que hi ha parelles així i no se separen.
--J. J.: Intimitat és zero tòpica. No és un drama social, sinó un drama privat. L'home que jo interpreto trenca a causa d'una crisi personal profunda. Això provoca el final de la parella. Ho fa per poder evolucionar. A vegades, un ha de ser fidel a si mateix i, per fer-ho, ha de trencar amb coses i gent a qui estima.
--No deu ser fàcil.
--C. S.: És una obra incòmoda, tant per al que la mira com per als que hi actuem.
--J. J.: Exacte. I ho és perquè posa en dubte la validesa de l'última gran utopia occidental: la família.
--Altres obres han disparat contra la institució familiar i encara hi és.
--J. J.: No estem preparats per liquidar-la. ¿Com s'anunciarien aleshores les hipoteques, els cotxes, els supermercats? La societat no està disposada a dessacralitzar la família. D'aquí sorgeix el dilema que planteja Kureishi ¿I si tot el que ens hem cregut resulta fals? ¿I si l'amor no és per sempre?
--¿Continuaran endavant amb la sèrie Porca misèria?
--C. S.: Els episodis actuals són els últims i després no n'hi haurà més. Hem de ser infidels i trencar amb el passat per evolucionar.
--J. J.: És així i ho sento perquè la sèrie de TV-3 ha agradat. Ha aconseguit connectar amb el públic, que és el més difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada