Els darrers 20 anys Igualada ha perdut part de
la seva indústria tèxtil i també algunes importants empreses de blanquers.
Sense fil i amb menys cuir, la capital anoienca manté una connexió de tren amb Barcelona
que causaria estupor a Juli Verne, que a finals del segle XIX va novel·lar com
fer la volta al món en 80 dies: el 2018 es tarda una hora i 40 minuts entre
Igualada i Barcelona. No parlem ja de l'autovia de fireta o del servei de busos
amb la capital catalana, subscrit a la polèmica. Enmig d'aquest panorama, en
canvi, Igualada i la seva ciutadania ha mantingut i prestigiat la Mostra de
Teatre Infantil i Juvenil.
La Mostra ha estimulat el millor d'Igualada.
Alguns dels nens i nenes que anaven als espectacles de Xarxa i a les
representacions de les primeres edicions de la Mostra a la ciutat han acabat
bastint companyies teatrals que són un referent en el teatre infantil.
Companyies que han dignificat aquest gènere i l'han convertit en quelcom molt seriós.
La Mostra també ha significat la creació d'una xarxa de voluntariat que ha
revertit en el salt qualitatiu del certamen. Amb mantenir aquest tresor, però,
no n'hi ha prou. La Mostra és un certamen professional i en aquest sentit ja es
fan passos per enfortir-lo (l'apartat juvenil, per exemple, que ha anat agafant
volada). Una de les cireretes ha de ser el nou auditori del que es ve parlant
el darrer any i que és un requisit indispensable per alleujar el Teatre
Municipal l'Ateneu i, a la vegada, greixar la magnífica roda del teatre a
Igualada.
Publicat per
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada