El Mercat de les Flors presenta una radiografia molt
diferent de la primera edició d’aquest cicle biennal que acosta les disciplines
del circ i del moviment
La dansa i el circ tenen processos de treballs molt
similars, a diferència del teatre amb un temps d’assaig més breu
El 2014 el sector del circ es va alegrar molt que el
Mercat de les Flors (Centre de les Arts del Moviment) integrés el circ en la
seva programació en un cicle prou ambiciós: El circ d’ara mateix. L’actual
director de la Central del Circ, Johnny Torres, va qüestionar com podia ser que
en aquella programació tots fossin espectacles de pista i amb només una dona
entre les artistes. Aquest ara mateix del 2018 demostra que és molt diferent
d’aquell ara mateix del 2014, tot i seguir respirant la mateixa inquietud per
la recerca de llenguatges a cavall entre el risc i el moviment i una mirada
contemporània, pròxima a l’espectador d’avui: enguany, el circ té molts altres
formats i la presència femenina creix.
Des d’avui i fins al 15 d’abril es repeteix Bèsties de
Baró d’Evel. Es un espectacle que es va estrenar en el Temporada Alta del 2015
i que tot just ara fa les cinc últimes presentacions en cinc ciutats diferents.
La peça va assumir el repte (i ho va aconseguir) de repetir l’emoció aquell Le
sort du dedans (2009) per a un nombre d’espectadors més ampli, amb una proposta
que creixés en personatges, situacions i tons.
El circ d’ara mateix manté moltes complicitats, com ara
amb el Centre de les Arts de Circ Rogelio Rivel, que proposa accions (des d’avui
fins al 21 d’abril) al vestíbul. Cidades s’inspira en l’escriptura de Calvino i
Kafka per crear una peça de petit format poètica que explora la relació del cos
i el seu record.
Quim Girón torna al cicle (de l’11 al 15 d’abril), aquest
cop amb un treball molt personal, Fang, que només s’ha vist a Barcelona al
cicle Noves Escenes de la Pedrera, l’any passat. Amb una notable simplicitat i
plasticitat elabora un treball de verticals sobre un element inestable com una
peça de fang que va prenent formes acompanyat per un so intrigant, fet a partir
d’elements per a la manipulació d’aquest element: la fisicalitat animal dels
Animal Religion, però en un pas cap a l’evolució d’un primat que comença a
dominar el foc.
Dues estrenes
Roberto Magro completa la seva recerca dels últims anys a
Silenzio, que s’estrena en el cicle (del 12 al 15 d’abril), el plor d’un home a
l’amor de la seva vida. Es tracta, en realitat, de cinc records de dones que es
presenten com si fossin un mirall trencat. També és estrena El meu nom és Hor,
de PSirc (del 19 al 22), el seu segon treball de l’especialitat ma a mà, que
situen dins d’una cova metafòrica (és més emocional que narratiu, adverteixen),
amb altres elements que hi intervenen, com ara marionetes inacabades. El cicle
es completa amb una peça que va agradar molt en el Trapezi de l’edició passada:
Möbius, un joc de malabarisme de pilotes amb una connexió molt fresca amb el
públic i de gran desgast físic (21 i 22 d’abril).
Àngels Margarit va garantir que durant la seva direcció
artística hi haurà cicle Circ d’ara mateix cada dos anys i que s’intercalarà
amb propostes de circ dins de la cartellera habitual en els anys senars. La
dansa i el circ tenen unes maneres de treballar la creació molt similars: necessiten
llargues temporades d’assaig per trobar el format, com comenta Wanja Kaahlert,
de PSirc, a diferència del teatre, en què es funciona amb terminis d’assaig més
curts. Psirc fa un any va treballar amb els Sixto Paz la proposta teatral
Tender Napalm). De fet, en aquesta edició es repeteix la Mostra del taller
d’artista, en què es convida a la trobada entre ballarins i acròbates per fer
recerca, sense la necessitat imperiosa de mostrar el treball en un espectacle
tancat. Psirc i Magro van intervenir en el taller de fa dos anys i, finalment,
part d’aquell treball es podrà veure en aquestes estrenes.
Publicat per
Jordi Bordes – Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada