‘La visita de la vella dama’ mostra com el
poder del diner compra consciències
El quart espectacle inclòs a l’actual
programació del Teatre Monumental ha estat ‘La visita de la vella dama’, de
Friedrich Dürrenmatt, un muntatge de la companyia Farrés Brothers dirigit per
Jordi Palet que es va estrenar l’octubre passat al Festival Temporada
Alta.
Dürrenmatt (1921-1990) és un escriptor suís en
llengua alemanya que es va distingir com a autor dramàtic, narrador, autor de
guions radiofònics, director d’escena i pintor. Les seves principals peces
teatrals s’inscriuen en el corrent de la paràbola grotesca, que ofereix una
mirada a les xacres de societat moderna sota un prisma de desengany i d’humor
negre.
Iniquitat
Escrita el 1955, ‘La visita de la vella dama’
va significar el reconeixement de l’autor com a dramaturg de dimensió
internacional. L’argument presenta la situació de greu declivi econòmic de
Güllen, una vila imaginària. Els seus habitants esperen treure profit del
retorn, després de molts anys, d’una antiga veïna que s’ha fet multimilionària.
Ella ofereix efectivament una suma immensa de diners on tots hi podran sucar,
però exigeix a canvi una venjança: l’execució de l’home que de jove la va
deixar embarassada, la va abandonar i va motivar que hagués de marxar
avergonyida del poble, abocada a la mala vida. Es tracta d’una pretensió totalment
contrària a dret, però l’afany de lucre anirà tergiversant la consciència i els
escrúpols ètics de tothom i acabarà propiciant la mort de l’afectat. L’obra,
doncs, constata el caràcter voluble de la justícia, que sempre es decanta a
favor de qui és capaç de comprar-la.
Els Farrés Brothers són una companyia de
prestigi especialitzada sobretot en teatre per a públic familiar fet amb
titelles, objectes i material de gran capacitat expressiva. A la producció
d’ara, adreçada als espectadors adults, han optat per esporgar el text original
de Dürrenmatt i reduir molt el nombre de personatges. Fan pivotar la
interpretació sobre una actriu i un actor per als dos rols protagonistes i la
complementen amb un conjunt de titelles de dimensió humana per a la resta de
papers. Es tracta d’una aposta de risc que té, potser, l’interès estètic i
al·legòric dels titelles com a visualització burlesca de la inconsistència
moral i la submissió gregària dels vilatans de Güllen a l’atractiu del diner i
del consum. Però la temptativa de seguida perd vigor i ritme, perquè la falta
d’una sintaxi adequada entre els diferents llenguatges que hi volen fer jugar
la torna carregosa. Ni el mèrit d’una esforçada Vicky Peña, ni el gràcil
additament de la música que hi aporten en directe Adrià Bonjoch a la guitarra i
Pep Coca al contrabaix aconsegueixen compensar les mancances de fons.
Una representació precursora
Fa molt de temps, durant el decenni d’entre
mitjans els anys seixanta i setanta del segle passat, Dürrenmatt va tenir un
període de predicament a Catalunya i a l’estat espanyol, principalment en els
col·lectius del que llavors s’anomenava teatre independent. Entre ells va
destacar el Grup de Teatre Xaloc de Mataró, amb seu al Casal del carrer de
Bonaire. Per això cal consignar que el maig de l’any 1970 ja va representar a
la ciutat precisament ‘La visita de la vella dama’ amb un singular treball
col·lectiu encapçalat per Carles Maicas.
Publicat per
Comas Soler
11 abril 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada