Els guardons també distingeixen Cristina
Genebat, Marta Marco i Clara Segura
El teatre va arraconar ahir la llegenda i
es va deixar il·luminar profusament pel color groc. “Tenim moltes ganes de
donar veu a molta gent en temps en què s’imposa el silenci”, anunciava
d’entrada una de les presentadores dels vintens Premis de la Crítica, Anna
Pérez Pagès, durant la gala que va tenir lloc a La Villarroel. L’Associació d’Actors
i Directors Professionals de Catalunya i l’Associació d’Empreses de Teatre de
Catalunya van encetar les reivindicacions. “Estem vivint un greu moment de
vulneració dels drets fonamentals, i per això creiem que el teatre és més
necessari que mai”, van afirmar amb un manifest comú. Les nombroses
reclamacions per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats
van encapçalar una cerimònia que també va estar marcada pel clam a favor de la
llibertat d’expressió, la presència de les dones a la professió i les denúncies
de la precarietat del sector a càrrec dels premiats i de col·lectius com ara
Dona’m Escena i No Callarem.
L’ànec salvatge, de Henrik Ibsen, estrenada
el març passat i dirigida per Julio Manrique, es va proclamar la gran triomfadora
de la nit amb quatre reconeixements: millor espectacle, millor direcció, millor
espai escènic (Lluc Castells) i millor espai sonor (Damien Bazin). Aquest any
els reconeixements a millors interpretacions van quedar força repartits.
Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura van recollir el premi ex aequo a
millor actriu principal per Les noies de Mossbank Road. “Volem excel·lència i
qualitat, i aquestes no tenen gènere”, van reivindicar les actrius. Xicu Masó,
que va rebre el guardó al millor actor per El metge de Lampedusa, va recordar
que el vaixell Open Arms està requisat. La interpretació de Teresa Vallicrosa
de la líder d’una secta a Els nens desagraïts li va valer el guardó a millor
actriu de repartiment, i Oriol Pla va aconseguir el de millor actor de
repartiment pel seu paper a La calavera de Connemara. A més, Els nens
desagraïts, de Llàtzer Garcia, es va imposar en la categoria de millor text, i
Àlex Rigola ho va fer en la categoria de millor adaptació per Ivànov.
Premi especial a Iago Pericot
Els crítics van retre un homenatge a
l’escenògraf Iago Pericot concedint-li el premi Gonzalo Pérez de Olaguer. “Vaig
néixer en una República Catalana -va recordar Pericot-. I pateixo quan veig que
hi ha gent que va a la presó sense haver fet res de dolent”. Durant la gala
també es va homenatjar La Maña amb el premi especial. Els conflictes familiars
de Casi normales van coronar el muntatge com a millor musical, i la feina de
Joan Garriga a Bodas de sangre li va valer el premi a millor música original o
adaptada. Els premis també van distingir María Araujo per la feina de vestuari
a Ricard III i la il·luminació de Boscos, a càrrec de Pep Barcons. Així mateix,
la companyia emergent José y Sus Hermanas es va imposar en dues categories, el
premi revelació i el de crítica jove per Los bancos regalan sandwicheras y
chorizos. “Vivim temps que demanen que pensem les coses fora de premisses massa
curtes que encapsulen les coses com les lleis”, va afirmar la directora i
dramaturga Sílvia Ferrando. El premi noves tendències va ser per a Agnès Mateus
i Quim Tarrida per Rebota, rebota y en tu cara explota, i el de teatre familiar
va distingir La nena dels pardals. En dansa, Bach, de la companyia Mal Pelo, es
va endur el premi a millor espectacle i el de millor ballarina per a Federica
Porello, mentre que Marta Carrasco va aconseguir el premi a millor solo per
Perra de nadie.
Publicat per
Núria Juanico
Foto de família de la companyia de L’ànec
salvatge durant la cerimònia / Manolo Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada