Emma Vilarasau protagonitza al Lliure el debut català de
Nell Leyshon, ‘Si mireu el vent d’on ve"
La situació ideada per Leyshon imagina un dia excepcional
de les seves vides
La novel·lista i dramaturga Nell Leyshon (El color de la
llet, Angle Editorial) estava, en la roda de premsa de dijous passat, molt
gratament sorpresa de la posada en escena de Si mireu el vent d’on ve. Havia
assistit al passi el vespre abans i va quedar sobtada de la profunditat que
dona l’espai escènic i del treball interpretatiu. Emma Vilarasau protagonitza,
amb Eduard Farelo, el repartiment d’una família que defensa el seu camp de
pomers de l’Anglaterra profunda. Aquesta peça suposa el debut professional a
Catalunya d’una de les veus més reconegudes en la cartellera britànica actual.
Leyshon, que, de jove, va recórrer els voltants de casa
l’àvia deixant-se enamorar per la vida de supervivència dels seus habitants i
per una lúcida saviesa tot i ser pràcticament analfabets, ha traslladat aquest
batec a Comfort me with apples, traduït per Marc Rosich com Si mireu el vent
d’on ve. L’obra s’estrena dimecres i es podrà veure fins al 18 de març al
Teatre Lliure de Montjuïc.
Recorda Leyshon que en les seves excursions hi havia un
home que dormia a la cambra on es guardaven les pomes. Era, pràcticament, un
esclau amb una vida de subsistència. Però de l’observació de la natura, de la
transmissió oral transmetria una aura particular que va persuadir l’autora, que
considera que “la infància és permeable a la imaginació”. I aquella visió li ha
servit per bastir aquest món d’unes persones de classe baixa en un món que
s’acaba. Els dos germans, per exemple, només poden tranquil·litzar-se recitant
la col·lecció innombrable de tipus de pomes.
El Lliure proposa, doncs, un quadre rural, amb uns
personatges tendrament primaris, que no han cultivat l’empatia amb l’altre i
que no saben estimar-se sense fer-se mal. L’autora diferencia la seva escena
rural de la irlandesa (amb una gran capacitat per a transmetre contes des d’un
pub, amb una llengua molt persuasiva) dels seus personatges. Si en els
personatges irlandesos només cal intuir què és veritat i què es fruit de
l’excés d’alcohol a les venes, els de Leyshon parlen el mínim. Hi ha un subtext
molt ric i obert que permet, tant als actors com al públic, entendre les raons
per què un personatge no pot entendre el punt de vista de l’altre. Tràgicament
esquerps. Leyshon busca “espectadors actius”, detectius que ensumen la
profunditat de les accions.
Irene (Emma Vilarasau) és la mestressa d’una finca
dedicada al cultiu de pomes on viu amb el seu fill Roy (Lluís Marquès). La seva
filla bessona, Brenda (Laura López), va marxar fa molt de temps i el seu retorn
propiciarà el conflicte. Ella ha pervertit la manera de subsistència
generacional i percep, probablement, els canvis d’una societat capitalista que
arracona els petits propietaris. Len (Eduard Farelo), el germà d’Ireneh conviu
amb aquesta família en què també Linda (Claudia Cos) acaba tenint una presència
pertorbadora. El sisè personatge és la natura, afirma Farelo. El seu personatge
creu en un món tel·lúric, però s’adona que aquell tipus de vida està arribant a
la seva fi. La dificultat és poder transmetre aquest món interior des de les
poques rèpliques que subministra el text. Vilarasau entén que aquesta família
viu molt condicionada “per una motxilla” carregada de la manera de viure dels
pares i pel respecte al camp. El retrat de l’autora imagina un dia molt
excepcional en les seves vides monòtones. El retorn de la filla, que va ser
rebutjada anys enrere i que intenta recuperar un lloc en la relació entre els
que malviuen en aquella finca, provocarà un terratrèmol emocional.
Publicat per
Laura López i Emma Vilarasau , en assaig Foto: Ros Ribas.
J. Bordes - Barcelona
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1338050-savis-camperols.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada