La igualadina serà una artista total a
l’escenari del Teatre Municipal l’Ateneu
La camaleònica actriu igualadina serà a la
capital de l'Anoia diumenge. 'El secret de la Lloll' parteix d'una escenografia
senzilla i parca i esprem al màxim a la 'show-woman' anoienca per excel·lència.
Aquest diumenge, 25 de febrer, a les 7, Lloll
Bertran presentarà al Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada un espectacle de
creació pròpia, 'El secret de la Lloll'. En aquesta ocasió, l'actriu igualadina
està acompanyada al piano per Isaac Fonoll i per l'actor Bernat Cot, presentant
una aventura fantàstica amb cançons melòdiques, ritmes variats i molt d'humor.
Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística
d'Igualada (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a dissabte de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 i
dissabte i diumenge d'11 a 2. També en línia a www.ticketea.com
i, des d'una hora abans de l'espectacle, a la taquilla del Passatge Vives. Les
entrades tenen un preu de 18 i 15 euros, amb descomptes per a diversos
col·lectius.
Bertran torna a la seva ciutat natal amb 'El
secret de la Lloll', un conte teatralitzat, la història romàntica d'un comte
francès i una cupletista catalana plena d'aventures, sorpreses i bogeries. Un
espectacle fresc i divertit, on la Lloll fa tots els papers de l'auca i
desplega el seu ofici i el seu art com a gran 'show-woman'. Aquest espectacle
és molt més que un monòleg teatralitzat. Des d'un xarleston, passant per un
cancan fins a un rock o un tema de cabaret, proposa un bon assortiment d'estils
musicals en una història de suspens en què conviuen personatges ben variats i
algun de molt actual.
Lloll atraparà l'espectador amb tot el seu
gran talent per a la comèdia, el cant, el ball, la paròdia i la capacitat
d'emocionar. Una proposta per oblidar penes i preocupacions i potser, al final,
preguntar-se si tot allò que explica és o no ficció. Tal com diu el conte,
potser sí o potser no. Lloll Bertran explica que "un bon dia en Bernat Cot,
gran actor i excel·lent company, em va convidar a participar al cicle
'Espectapes' que, juntament amb l'Adrià Ferré, organitzen a la biblioteca del
restaurant El Principal de l'Eixample; hi cabia qualsevol proposta i vam fer un
espectacle al nostre gust". Tenia moltes ganes de cantar i "amb en
Celdoni Fonoll vam seleccionar uns quants temes molt coneguts que havíem
versionat, però volia teatralitzar el concert, lligar-lo dramatúrgicament;
m'agraden els musicals on les cançons fan avançar l'acció o aporten més informació
a l'escena i vaig teixir una trama que les va anar lligant fins a convertir-ho
tot plegat en un conte amb fragàncies de cabaret".
A l'escenari hi haurà piano, percussió i
l'essència del teatre: la paraula. Només quatre elements d'escenografia i
atrezzo, amb un tamboret que es va transformant d'una berlina a una chaise-longue i a un tocador de camerino o al
que convingui. I el retorn als orígens: tot artesanal. I també sobre
l'escenari, és clar, Lloll, que sempre presumeix del seu igualadinisme i li
agrada posar cullerada en tots els treballs que fa. En aquest ha concebut la
idea, n'ha fet el guió i el dirigeix. Amb un humor blanc, irònic, subtil i
intel·ligent que és el que el seu públic espera.
En els seus més de trenta anys de carrera
ininterrompuda, ha estat dirigida teatralment, entre altres, per Josep M.
Flotats, Lluís Pascual, Ricard Salvat, Joan Lluís Bozzo, Josep M. Mestres, Abel
Folk, Joan Font de Comediants, Joan Pera, o Àngel Llàcer. Musicalment, per
Salvador Brotons, Isaac Fonoll, Antoni Ros Marbà, Sergi Cuenca o Manu Guix i, a
la televisió per Salvador Alsius, Joaquim Maria Puyal i la Trinca. En teatre ha
representat 'L'auca del senyor Esteve' (1984), 'Cyrano de Bergerac' (1984-86),
'El dret d'escollir' (1987-88), 'El misantrop' (1989), 'Un dels últims vespres
de Carnaval' (1990-91), 'Cal dir-ho?' (1994), 'Pigmalió' (1997-98), 'Ronda de
mort a Sinera' (2002), 'La verbena de la Paloma' (2004-05) i els espectacles
propis 'La Lloll, un xou ben viu' (1992-93), 'Tot Lloll' (2001) i 'El show de
la Lloll 25 anys' (2009). Ha actuat a l'òpera 'Don Carlos' de Verdi, al Gran
Teatre del Liceu de Barcelona (2007), a 'Òscar, una maleta, dues maletes, tres
maletes' (2007-08), 'El joc dels idiotes' (2008-09), 'La doble vida d'en John'
(2009-10), 'Geronimo Stilton. El musical del Regne de la Fantasia' (2010-14),
'Violines y trompetas' (2012), 'Don Juan Tenorio' (2013-15) i 'Mares!' (2014).
També ha participat a 'Bandalismes', dirigint
la Banda Municipal de Barcelona al Teatre Grec (2013) i a l'Auditori de
Barcelona (2015), a 'Fang i Setge', el musical de 1714 (2014 i 2015), 'Molt
soroll per no res' al TNC (2015 i 2016) i 'El florido pensil'. Sobretot, ha
esdevingut molt popular arran dels seus xous a la televisió, en què ha
demostrat la seva gran capacitat interpretativa, creant personatges, fent tota
classe d'esquetxos i unes paròdies musicals absolutament impactants: The
Beatles, Celia Cruz, Barbra Streisand, Louis Armstrong, Prince, Madonna,
Marlene Dietrich, Liza Minnelli, Montserrat Caballé i Lluís Llach, entre molts
altres. També ha fet cinema, publicitat i ràdio. Ha publicat els llibres
'Estimat diari' (1996) –amb Antoni Bassas i Xavier Bosch– del seu personatge
Vanessa, i 'Quin món de mones!' (2006) –amb Celdoni Fonoll– del seu programa de
ràdio del mateix títol a Catalunya Ràdio.
PUBLICAT PER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada