Carme Portaceli dirigeix l’adaptació de la novel·la de
Mary Shelley ‘Frankenstein’ a la Sala Gran del TNC, com un debat sobre el bé i
el mal
‘Frankenstein’ és
un projecte bessó del ‘Jane Eyre’ de l’any passat al Teatre Lliure
El director de ‘Los ojos de Julia’ destaca la
responsabilitat de les accions humanes
Mary Shelley va inventar, ara fa dos-cents anys, la
ciència-ficció. Frankenstein va obrir un gènere que superava el terror dels
homes llop i els vampirs, per construir amb un imaginari que avançava al futur.
El director del film Los ojos de Julia, Guillem Morales, amb el suport de la
directora Carme Portaceli, ha construït una adaptació que transforma la
narració original però respectant l’atmosfera descrita per Shelley. L’obra
s’estrena aquest dijous i assumeix el repte d’ajuntar dos actors de caràcter
com són Àngel Llàcer i Joel Joan (en els papers de Doctor Frankenstein i la
Criatura), així com d’aconseguir que els altres papers del repertori doblin
personatges amb colors si no antagònics sí molt diferents els uns dels altres.
Morales, que debuta al teatre, defineix l’aventura
d’aquests dos anys d’escriptura de “fascinant”. El punt de partida és narrar
aquesta història des de les dues vides paral·leles: la de Víctor Frankenstein,
“que va de la llum a la foscor”; i la de la Criatura, “que va de la foscor a la
llum”, resumeix la directora. La dramatúrgia convida que els dos protagonistes
vagin retrobant-se i enfrontant-se fins a l’escena final: és un dard directe al
cor de l’espectador, “una història preciosa per explicar l’ésser humà”.
El motor de l’obra és l’abandó de la criatura del Doctor
Frankenstein. Morales busca el vessant emocional d’aquesta acció despietada. Si
la ciència s’atreveix a reptar les lleis de la natura (que atorguen a la
femella la capacitat de la procreació un cop fertilitzada pel mascle), Morales
entén que la ciència acabarà substituint la religió. El conflicte ja no era
tant la capacitat de crear, com la responsabilitat de portar una vida al món.
Shelley planteja una societat en què no seran necessàries
les dones per a l’aparició de noves generacions. De fet, s’avança un segle al
discurs de la marxista Alenksandra Kollontai, en ple procés de la societat
comunista a Rússia. La Criatura, abandonada, anirà creixent i aprenent a partir
de l’observació i (en aquesta adaptació de Morales) sota el guiatge de Lacey,
un cec que en realitat té molta més llum i esperança que la resta dels seus
companys. Aquest paper l’interpreta Lluís Marco, que, a la vegada, fa del pare
de Frankenstein, un home fosc, amargat. Mentre la criatura creix i aprèn fins a
convertir-se en un erudit, és el seu pare, el Doctor Frankenstein, el que acaba
convertint-se en un monstre, i la Criatura, que tant feia atemorir els
ciutadans, acaba sent-ne la víctima. Abans ha lluitat per ser acceptat, tot i
l’angúnia que genera entre els mortals. Frankenstein, en canvi, opta per fer
una vida a partir de restes de cossos morts del cementiri i perd, en algun
moment, la seva compassió, però no es preocupa mai de recuperar-la.
L’escenògrafa Anna Alcubierre anomena afectuosament el
seu artefacte escènic “el cuc Matrix”. Es tracta d’un espai que oprimeix per
evocar la idea hermètica i claustrofòbica de Víctor Frankenstein. Però alhora,
gràcies a la suma dels altres llenguatges escènics, també es transforma en moments
de llum, i la claror que reclama l’aprenentatge de la Criatura. Es permet la
dualitat del fosc al clar i viceversa. Tot i que l’espai sonor de Jordi Collet
ressoni a sintetitzadors, el vestuari evoca l’època en què Shelley va escriure
l’obra, en un instant en què la indústria signa la primera revolució obrera,
deixant en evidència el treball artesanal de subsistència de la pagesia i els
artesans. Portaceli i Morales admeten que era molt seductora la biografia de
l’autora, però van decidir descartar-la perquè incloure la seva biografia els
feia perdre eficàcia en la narració de l’obra.
Ferran Carvajal i Núria Legarda han ajudat en el moviment
actoral. Una de les claus era construir la coreografia de la Criatura. Però, ja
des de la primera lectura, Joel Joan la va construir des de la intuïció. Els
assessors s’han limitat a donar-li uns recursos per evitar possibles lesions, a
més d’integrar-ho en el teatre “de molta fisicalitat” (comentava Legarda, ahir
en roda de premsa) que caracteritza Portaceli.
Notable gira
Frankenstein es representa del 15 de febrer al 25 de març
a la Sala Gran del TNC. Coproduït amb Factoria Escènica Internacional (FEI) que
va crear Portaceli a la Nau Ivanow de La Sagrera fa una desena d’anys, té
prevista una gira a Premià de Mar (7 d’abril), Vic (8 d’abril), Vall (14
d’abril), Pineda de Mar (15 d’abril), Reus (21 d’abril), Lleida (22 d’abril),
Girona (5 de maig), Manresa (6 de maig), Manacor (19 de maig), Tarragona (24 de
maig) i Sant Cugat del Vallès (27 de maig).
És una notable gira, sobretot tenint en compte que
parteix d’un escenari per a la Sala Gran, un espai que caldrà adaptar a
escenaris de menor dimensió. Les obres del TNC que acostumen a girar per
Catalunya són coproduccions de la Sala Petita, per facilitar l’adaptació en uns
escenaris amb menys recursos que el de l’equipament públic.
Portaceli avui és la directora del Teatro Español de
Madrid i ha hagut de compaginar aquest compromís (que és anterior a la seva
contractació per al teatre de l’Ajuntament de Madrid). Per aquest motiu el
director artístic del TNC, Xavier Albertí, va agrair el seu entusiasme i
compromís amb un muntatge que, de fet, és un projecte bessó de l’adaptació de
Jane Eyre, que ja va estrenar la temporada passada al TeatreLliure amb gran
èxit.
Publicat per
Àngel Llàcer i Joel Joan, transformats en monstres, en
una fotografia que havia de servir per fer un fotomuntatge per al cartell del
TNC Foto: David Ruano
Jordi Bordes – Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada