L'adaptació de la novel·la de Bernardo Atxaga destaca en
una programació que posa en entredit la convivència en la societat actual
Obabakoak, adaptació del cèlebre llibre de Bernardo
Atxaga dirigida per Calixto Bieito, massa temps absent dels escenaris catalans,
és una de les novetats de la pròxima temporada del Teatre Lliure. Una temporada
que farà una aposta clara per la integració i que Lluís Pasqual, director del
Lliure, ha dissenyat com un mapa d’històries per orientar l’espectador en una
Europa i un món cada vegada més complexos.
Moltes obres actuals, però també alguns títols clàssics,
serviran com a punts de referència on reflectir inquietuds i qüestionar la
societat actual i els seus models econòmics, socials i polítics. La convivència
serà un dels temes centrals, amb obres com la ja citada Obabakoak, una
producció del Teatro Arriaga que interpretaran actors bascos i que es veurà en
versió castellana.
SHAKESPEARE I CASSAVETES
La temporada obrirà el 14 de setembre amb Nit de Reis (o
el que vulguis), un shakespeare adaptat i dirigit per Pau Carrió i interpretat
per la Kompanyia Lliure. Entre l’àmplia presència de peces contemporànies
destaquen Beguin de Beguine, creació inèdita de John Cassavetes que ha
ressuscitat el belga Jan Lauwers; La tristeza de los ogros, esglaiadora obra
basada en fets reals del seu compatriota Fabrice Murgia, que aquesta vegada, a
diferència del seu pas per Temporada Alta el 2013, treballarà amb actors
catalans.
També destaquen l’estrena de Si mireu el vent d’on ve, un
treball d’aires txekhovians de l’anglesa Nell Leyshon; El temps que estiguem
junts, una creació de Pablo Messiez fruit d’un taller al voltant del primer
amor realitzat amb la Kompanyia Lliure, i El sistema solar, un irònic text de
la peruana Mariana de Althaus. El dirigirà Carol López amb un potent
repartiment: Nausicaa Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.
Diversos muntatges giren al voltant del concepte de
l’altre, del tracte a l’estranger, al diferent. Brundibár –òpera estrenada als
camps de concentració nazis i convertida en símbol de la resistència davant
l’opressió que aviat veurem al Grec– n’és un exemple. Un altre ve del
Mediterrani, el d’ahir i el d’avui. El metge de Lampedusa, adaptació del llibre
Llàgrimes de sal, on Xicu Masó encarnarà el doctor que ajuda els que emigren a
través del mar. I Pasqual dirigirà Medea, d’Eurípides, i Bérenice, de Racine,
tots dos amb el mateix repartiment liderat per Emma Vilarasau. «Són dues cares
de la mateixa moneda. Dues dones, dues estrangeres. Medea és la foscor;
Bérenice, la llum», ha assenyalat el director.
La temporada que ve, el Lliure també posarà el focus en
diferents col·lectius en risc d’exclusió amb muntatges com Living with the
lights on, on l’actor Mark Lockyer explica amb humor els seus problemes amb
l’alcohol i el trastorn bipolar, i Trans (més enllà), protagonitzat per
persones que no s’identifiquen amb la seva sexualitat biològica.
Tres espectacles estrangers giraran al voltant de
l’obstinació extrema. Extremités, del Cirque Inextremiste, compta amb un
acròbata en cadira de rodes. Daral Shaga, una creació músico-circense-teatral
dirigida per Fabrice Murgia, parla d’aquells a qui les tanques mai apartaran
dels seus somnis. I Opus penetra en l’ànima humana amb un muntatge
multidisciplinari australià en què intervenen 14 acròbates i el Quartet Débussy
interpretant música de Xostakóvitx.
Una altra obra que explora altres llenguatges és La
visita de la vella dama, tragicomèdia de Frierich Dürrenmatt que Vicky Peña
protagonitzarà amb marionetes i objectes animats per Farrés Brothers i Cia.
REPOSICIONS
Entre els muntatges que es recuperen figuren Be God Is,
vist per primera vegada al Lliure, i Rhümia, un gran espectacle de pallassos.
També el molt recomanable Renard o El llibre de les bèsties, així com Maria
Estuard, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Sílvia Bel, i In
memoriam. La quinta del biberó, obra de creació dirigida per Pasqual. També
torna Escrit en l’aire, una filigrana creada per Cesc Gelabert i el recentment
desaparegut Moisès Maicas.
Publicat per
Marta Rovira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada