dissabte, 3 de juny de 2017

'Nina' i les noves formes teatrals



El gran impacte visual de la mirada de Raimon Molins a 'La gavina', de Txékhov

És el tancament de la Trilogia de la imperfecció que ha proposat aquesta temporada l'activa i inquieta Sala Àtrium, a partir de tres personatges femenins de la dramatúrgia universal tan potents com són la Nora (de Henrik Ibsen), la Júlia (d'August Strindberg) i la Nina (d'Anton Txékhov). En aquesta última, en la peça del mateix nom que fa una revisió de La gavina, se sent la frase que seria el lema i el llegat d'aquesta atrevida aventura escènica de Raimon Molins, el director d'Àtrium. «¡Són ­necessàries formes noves!», diu l'escriptor frustrat Kostia, en presència de la Nina, l'aspirant a actriu que persegueix la utopia, encara que el seu fracàs no la faci dubtar d'un temps futur molt millor. Ho va sentenciar Txékhov a través d'un dels seus personatges i encara manté, més d'un segle després, plena vigència.

Perquè aquestes formes noves són les que ha plantejat aquesta trilogia que ha jugat amb l'experimentació i el maridatge entre el llenguatge teatral i audiovisual. En el risc sempre hi ha la clau de projectar-se cap al futur, amb el peatge -inevitable, però assumible és clar- que les intencions poden anar no acompanyades del millor resultat. No ha passat així en una triple proposta que, amb les seves imperfeccions, es tanca amb un balanç òptim.

UN PAS MÉS
És a Nina on Molins fa un pas més en aquesta desconstrucció teatral. No ha tingut manies i, com era previsible, ha sotmès l'original a una retallada majúscula. L'actriu novella Nina (Gal·la Sabaté) i l'escriptor frustrat Kostia (Jordi Llordella), enamorat d'ella, són els dos únics personatges que veurem en escena. Sí que en sobrevolen en la peça altres de l'original, com la mare de Kostia, una veterana actriu d'èxit a Moscou que ignora el seu fill, i Trigorin, un famós autor per qui Nina se sent atreta sense ser en el seu cas corresposta.

EL+
La força visual de les projeccions, el treball entregat dels dos intèrprets i el risc de la proposta de Molins.

EL-
La dificultat de seguir el muntatge si no es té un gran coneixement de l'original de Txékhov.

La valenta aposta de Molins té la pega que pot provocar confusió als espectadors no iniciats, a aquells que no estan gaire al cas de La gavina. Perquè la seva Nina arrenca de forma molt atmosfèrica, sense que la protagonista pronunciï cap paraula, i guanya més vol textual quan dialoga amb el Kostia. Molins ho redueix tot a dos dies, quan l'original es desenvolupa en dos anys. El primer de Nina té lloc amb la noia a Moscou, on no podrà complir el seu somni, i la segona escena, un dia abans, en una casa de províncies. Sabaté s'hi mou amb una mirada intensa i una manera de fer idònies per a la desolació de la Nina.

Llordella també dona el to d'un Kostia desorientat. Igual de protagonista que tots dos és una cuidada escenografia i un no menys brillant ús del vídeo, amb projeccions d'ombres que creen una atmosfera d'il·lusions i fantasmes que els persegueixen a tots dos. Respon, sens dubte, a la idea de buscar noves formes teatrals. Un objectiu sense data de caducitat.

Publicat per
Foto : Cristina Sànchez
José Carlos Sorribes - @jcsorribes

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: