«M'agradaria que fos un pas cap a la normalitat», afirma Cesc Casadesús, director del Mercat
Gelabert i Azzopardi reposen avui 'Belmonte' en una setmana plena de muntatges coreogràfics
barcelona és més que mai capital de la dansa. Dansalona, la iniciativa que ha dotat el gènere de més protagonisme durant els mesos d'agost i setembre, arriba al seu punt culminant aquesta setmana amb la presentació de set espectacles de petit i gran format, i quatre arriben avui al Lliure, el Coliseum, el Mercat de les Flors i el Sant Andreu Teatre. «És un esdeveniment increïble i extraordinari. Però s'haurà de veure com respon el públic», diu el veterà Cesc Gelabert, que obre la temporada del Teatre Lliure a Montjuïc amb Belmonte, muntatge amb què la seva companyia Gelabert-Azzopardi celebra el seu 30è aniversari.
D'esquerra a dreta, Frederic Amat, Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi i Carles Santos, al Lliure durant la presentació de 'Belmonte', emblemàtic muntatge creat el 1988. Josep garcía Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 46 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 16 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Es tracta d'una emblemàtica creació inspirada en el mític torero Juan Belmonte, que Cesc Gelabert i la seva parella Lydia Azzopardi van crear fa 22 anys juntament amb l'artista plàstic Frederic Amat (escenografia i vestuari) i el compositor Carles Santos (música). «És una abstracció sobre el món del toreig on l'eix central és la lluita de tot creador entre l'instint i la raó, la vida i la mort», comenta Gelabert, encantat com la resta dels seus col•laboradors davant tant de protagonisme de la dansa a la cartellera. «El millor del moment actual és que estic veient gent nova com Sònia Gómez», diu Santos en referència a la performer que inaugura aquesta nit la temporada del Mercat de les Flors amb una altra reposició, Mi madre y yo. «Espero que hi
hagi públic per a tot perquè hi ha espectacles que fins i tot surten a l'Hola», apunta Lydia Azzopardi, davant la repercussió mediàtica que ha tingut l'estrena de Cayetana, su pasión, una obra flamenca creada per Cecilia Gómez (exparella del torero Francisco Rivera) basada en la duquessa d'Alba. Recala, també avui, al Coliseum mentre que la bailaora María Pagés triomfa amb Autorretrato al Poliorama.
CONTEMPORÀNIA
L'oferta no s'acaba aquí. La dansa contemporània ha obert la Sala Beckett amb Lemon 5, personalíssima aposta de Rosa Muñoz, i el Tantarantana programa avui Ensogno, de la companyia catalana emergent Dichoso Colectivo, dins del Cicle de dansa i teatre físic. «Tanta oferta de dansa és un bon senyal. Sumar és important i Dansalona permet donar més visibilitat al nostre cicle», destaca Julio Álvarez, director del Tantarantana. També el Sant Andreu Teatre (Sat!) arrenca aquesta nit donant pas a les noves creacions de la seva companyia resident. Thomas Noone Dance estrenarà Curts, tres peces molt diferents de Johannes Wieland, Ederson Rodrigues Xavier i el mateix Noone.
REPTE ASSUMIBLE
Cesc Casadesús ha estat l'impulsor d'aquesta concentració coreogràfica sota la marca Dansalona. El director del Mercat de les Flors creu que aquesta àmplia oferta és un repte assumible tenint en compte que el públic de dansa ha crescut un 39% les dues últimes temporades. «No s'havia programat mai tanta dansa. M'agradaria que aquesta coincidència a la cartellera fos un pas cap a la normalitat», reconeix Casadesús, que no veu competència entre les propostes de teatres públics i privats. «Són propostes molt diferents, es complementen», resumeix. I destaca que la majoria de teatres aposten per la dansa d'aquí, «cosa que m'agradaria veure més sovint, no tan sols en un moment puntual de l'any», precisa.
Per Toni Albadalejo, de l'empresa Tres per 3 que gestiona el Poliorama, Dansalona és una aposta guanyadora. «Antigament totes les botigues de sabates es concentraven al carrer de Pelai i no se'n venien menys. L'important és programar bé», declara.
ART TOTAL
«En la dansa, igual com passa en la cultura, les fronteres s'han obert eliminant els límits amb el teatre, arts plàstiques i instal•lacions. Això n'ha afavorit l'expansió», destaca Frederic Amat, pioner d'aquesta fusió al nostre país. Belmonte és representativa en aquest sentit, «la primera peça en què vaig acolorir imatges en 16 mil•límetres», recorda l'artista que converteix l'escenari de sorra de la plaça de toros en univers marí. «És una subversió profunda» explica Amat, sorprès que el vestit de llums que va dissenyar per a Gelabert a base de petxines, crancs i peixos hagi aguantat tan bé el pas del temps.
La potència sonora de la música, servida per la Banda Municipal de Barcelona, també és un altre dels al•licients d'aquella estrena que va impactar al Mercat el 1988. «La música en directe és clau en el teatre. Aquesta obra ho va demostrar», afirma Santos, que lamenta no poder estar al capdavant de l'orquestra, que només conserva tres músics en actiu d'aquella època. «Mirar pel retrovisor de tant en tant és bo», diu l'artista de Vinaròs, feliç de poder escoltar sense ruboritzar-se una brillant partitura escrita fa més de quatre lustres.
Ni ells podien imaginar llavors que un dia tornarien sobre els passos de Belmonte en una ciutat que s'ha convertit en una capital en dansa.
FONT
MARTA CERVERA - BARCELONA
WWWL.ELPERIODICO.CAT
15 DE SETEMBRE DE 2010
