Diumenge que ve es representa a la Sala Cabañes ‘Mentre hi hagi peles’
‘Mentre hi hagi peles’ és el nom de la cosa, un musical fet amb cançons de la Trinca el què, el diumenge 3 d’octubre el com, la Sala Cabañes és on i la gent amb trastorns mentals del Centre de Formació i Prevenció de Mataró són qui. “Però l’important és el procés, el que hem viscut i el que suposa”, reitera una vegada i una altra Òscar Contantí. Ell és el responsable d’aquesta iniciativa sorgida del Centre de Formació i Prevenció de Mataró que cristal•litza aquests dies amb els assajos d’una obra en primeríssima estrena mundial. Jaume Clopés, responsable del CFP parlava de “dos anys de projecte acabats amb èxit, amb diferents col•lectius involucrats i amb la victòria ja anticipada del fet que moltes persones percebin una millora personal a partir del teatre, aquest és l’èxit”.
La història de l’obra de teatre és la d’una sèrie de complicitats. Des de la del propi Constantí –alma màter del projecte– dins la feina de l’entitat, a la col•laboració desinteressada dels “trincos”, cedint els drets de les cançons i involucrant-se en el projecte per mà de Miquel Àngel Pasqual o a la involucració en tallers de treball d’artistes consagrats com Vicky Peña, Imma Colomer, Boris Ruiz o Mont Plans durant dos anys. Aquesta darrera actriu és, al costat dels 25 actors amb discapacitat mental, alguns voluntaris de la Sala o la seva coral les més de 60 persones que pugen dalt l’escenari en “molt més que una obra de teatre, un viatge de dos anys, ple de vivències i una experiència irrepetible”, definit per Constantí. Amb els actors del Centre, va explicar Mont Plans, “he experimentat unes sensacions úniques, amb molt de retorn, aquesta gent m’ha donat molt i per això el Musical és quasi el de menys”.
S'han oblidat del seu rol
L’obra es representarà el 3 d’octubre amb totes les entrades venudes. “Des de la Sala Cabañes teníem clar que havíem d’apostar per una obra i una experiència així”, explicava Toni Grané, que va destacar com s’havia bolcat la gent del teatre en una experiència que tothom espera surti positivament. Òscar Constantí recorda els dos darrers anys d’assajos i valora que “en tot aquest temps hem aconseguit que, encara que fos per una estona, deixessin de banda el rol de malalt mental i n’adquirissin un altre d’actor de musical”. Una obra de teatre social en majúscules.
PUBLICAT PER
CUGAT COMAS
FOTOS D'ANNA ALUART
WWW.TOTMATARO.CAT
21 DE SETEMBRE DE 2010
