Una comèdia musical de pel·lícula

publicat per

www.elperiodico.cat

3 de juliol de 2013

Imma Fernández

Joaquim Oristrell uneix teatre i cine en el debut com a director escènic

L'humor ha marcat la seva trajectòria com a guionista i director de cine i televisió, i ara Joaquim Oristrell fa el salt a l'escena sense perdre el seu segell. A Tots fem comèdia, que es representa al Poliorama dins del Grec fins al 28 de juliol, uneix cine i teatre, tant en l'aspecte visual com en l'argument, i hi afegeix el seu gust pel gènere musical. Ferran Rañé, Jordi Bosch, Nausicaa Bonnin i Peter Vives, acompanyats al piano per Joan Vives, interpreten una «comèdia àcida sobre l'èxit, el fracàs, el vertiginós pas del temps i les relacions de vegades vampíriques que s'estableixen entre pares i fills», explica l'autor i director. Als actors, els toca també cantar -set peces- i ballar, i a la jove Bonnin, a més a més, el repte de desdoblar-se en filla i mare en la seva primera immersió en la comèdia.

PROJECCIONS EN 3-D / Oristrell ha volgut portar el seu esperit cinèfil a l'escenari, i ha dissenyat una gran pantalla en la qual es projecten en 3D les diferents escenografies, en blanc i negre, creades per a l'obra. Des de l'andana d'un metro fins a un restaurant japonès. «He optat pel blanc i negre perquè no volia un decorat realista, sinó un set teatral. La pantalla és viva i el que s'hi projecta s'interrelaciona al màxim amb la història», apunta el guionista d'El amor perjudica seriamente la salud.

La història narra els avatars d'un director (Bosch) i un guionista (Rañé) que després d'anys d'èxit s'enfronten al declivi. No troben productor per a la que consideren la millor comèdia que han escrit i ordeixen un pla per tirar endavant el projecte: el presentaran com si fos dels seus respectius fills. Mentrestant, repassen la seva carrera, la seva amistat i els seus amors. «No és un relat autobiogràfic», aclareix Oristrell, encara que hi ha trets identificatius, com plasmar una «generació que es resisteix a deixar la cadira perquè necessita continuar-se sentint viva». També planteja la dificultat per acceptar el pas del temps. «A Occident, des que va aparèixer Jesucrist, la joventut es valora molt. A la societat d'avui li costa molt assumir el pas dels anys», argumenta.

Van ser Bosch i Rañé, a qui Oris-trell va reunir a la Majoria absoluta de TV-3, els que van animar el director a ficar-se entre bastidors. «Posseeix un gran domini de la comèdia i el vam perseguir perquè escrivís una obra teatral», confessa Bosch. Oristrell, com els seus personatges, no pensa baixar de la cadira. Té en marxa una telemovie sobre l'hipnotitzador Fassman (1909-1991) i ha escrit una altra comèdia per a la gran pantalla (Una amiga soltera), mentre espera que els productors li facin més cas que en la seva ficció.