20 de febrer de 2007
la galeria
La història ha deixat un minso llegat monumental a Mataró. Tenim elements artísticament importants, és clar. Però, així, a primer cop d'ull, els visitants no trobaran gaires coses que els deixin bocabadats. A Mataró són més aviat gasives i, com constaten Cuyàs i Manent en el llibre Mataró sota teulada, els capgrossos benestants s'han gastat els diners a l'interior de les cases i han descuidat intencionadament les façanes perquè els veïns no calculin la fortuna a partir de les floritures externes.
A més, els millors monuments, o estan amagats o estan tancats. Si vostè ve per veure la barroca capella dels Dolors (Viladomat), la casa modernista Coll i Regàs (Puig i Cadafalc), o la vila romana de Torre Llauder, sàpiga que té tots els números per quedar-se amb un pam de nas. Mancats com estem de pedra monumental, els mataronins tirem de monuments efímers. Així, destaquen la Missa de Glòria a Les Santes –amb orquestra, cor i solistes–, que s'interpreta només el 27 de juliol des de fa 159 anys; i els Pastorets, que aquest any n'han fet 90 i tanquen les celebracions dissabte amb un concert que versiona lliurement les cançons de l'obra. La gent de Sala Cabañes, responsables d'uns Pastorets que són patrimoni cultural de la ciutat, tenen un monument a les mans.
Els monuments són per admirar-los, però també s'han de conservar. I aquesta és una responsabilitat de tots: la gent de la Sala, les administracions i la ciutat sencera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada