Les veladures de l'Aymar

www.avui.cat

29 de gener de 2007

La indiana s'ha presentat al Nou Tantarantana sota la batuta de Julio Álvarez, en una posada en escena intimista i suggerent gràcies a una elegant i clarificadora escenografia de Berrondo que unifica passat i present a través d'una llarga taula: a un extrem les vidrieres de la casa cubana, a l'altre el frondós jardí de la torre empordanesa. Una exquisida il·luminació modula el pas d'època, amb un cromatisme de foto antiga per a les escenes vuitcentistes, més virolat per a les actuals. Els intèrprets es desdoblen amb naturalitat: Txu Morillas incorpora l'avantpassada, una mica artista, que va acabar muntant escola a l'Havana per alfabetitzar la població, un personatge de lluminosa intensitat que l'actriu construeix amb exquisidesa, potència i impactant resolució, i alhora fa de la seva menys interessant i acomodada descendent. Míriam Alemany es calça l'hechicera que obre l'obra amb un relat cosmogònic acompanyat d'un ritual ioruba al ritme de tambors africans i amb els atuells propis de la santería; però també es vesteix de guionista responsable d'obrir la capsa dels vestigis i filar la història. Òscar Intente interpreta l'empresari del XIX que va substituint els esclaus per assalariats però que perd la hisenda en un incendi i la vida del disgust, sense veure la casa que s'ha fet fer a la Costa Brava; i a la vegada, traient-se el bigoti postís, esdevé l'emprenedor marit de la descendent i amant de la cineasta.
Àngels Aymar embolcalla la peça amb les veladures d'una pintura d'època: la paraula precisa, la imatge nítida, l'evocació poètica, tot plegat esquitxat amb cançons cubanes que encara avui recorden el passat colonial. Cert: a Matanzas encara se celebra la Fiesta de la Colla i un grup de cantants negres em van refilar el "Yo te la encendré, al tio, tio frescu" que havien heretat dels seus ancestres, esclaus d'un amo català.