28 de gener de 2007
El jove director presenta un muntatge de 'Primera història d'Esther'
Un moment de la representació de Primera història d'Esther.
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
BARCELONA
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) programa per primera vegada una obra de Salvador Espriu, un dels pilars de la literatura catalana contemporània. Primera història d'Esther arribarà dimecres que ve a la Sala Petita del teatre de la mà d'Oriol Broggi, un dels més destacats directors de les noves generacions. Feia 25 anys que aquesta obra, escrita el 1948, no es veia a Barcelona. L'absència d'Espriu al TNC era una assignatura pendent i un motiu recurrent de polèmica. El poeta d'Arenys de Mar (1913-1985) va assenyalar en el seu dia que amb Primera història d'Esther havia volgut fer "uns funerals" per la llengua catalana, durament castigada per la dictadura franquista.L'argument de l'obra, subtitulada Improvisació per a titelles, es basa en el relat bíblic d'Esther, una noia jueva que arriba a ser reina de Pèrsia i evita l'extermini del seu poble, i presenta una clara lectura política en clau de metàfora. En la trama hi té un paper decisiu una companyia de titelles.Broggi és conscient que les comparacions amb els altres tres muntatges estrenats d'aquesta obra seran "ferotges i intencionats". Diu que ha estat fidel al text i a l'autor, però admet que ha fet "algunes bogeries". "Sé que serem criticats", afegeix. Confia que l'espectacle agradi, però reconeix que no està segur "que entusiasmi".¿Espantat pel repte? "Sí, ho estic --concedeix--. És un gran text, treballo al Nacional, hi ha pressions --encara que no del teatre--, ja hi ha bolos compromesos, sóc un director jove- Pot passar qualsevol cosa".
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) programa per primera vegada una obra de Salvador Espriu, un dels pilars de la literatura catalana contemporània. Primera història d'Esther arribarà dimecres que ve a la Sala Petita del teatre de la mà d'Oriol Broggi, un dels més destacats directors de les noves generacions. Feia 25 anys que aquesta obra, escrita el 1948, no es veia a Barcelona. L'absència d'Espriu al TNC era una assignatura pendent i un motiu recurrent de polèmica. El poeta d'Arenys de Mar (1913-1985) va assenyalar en el seu dia que amb Primera història d'Esther havia volgut fer "uns funerals" per la llengua catalana, durament castigada per la dictadura franquista.L'argument de l'obra, subtitulada Improvisació per a titelles, es basa en el relat bíblic d'Esther, una noia jueva que arriba a ser reina de Pèrsia i evita l'extermini del seu poble, i presenta una clara lectura política en clau de metàfora. En la trama hi té un paper decisiu una companyia de titelles.Broggi és conscient que les comparacions amb els altres tres muntatges estrenats d'aquesta obra seran "ferotges i intencionats". Diu que ha estat fidel al text i a l'autor, però admet que ha fet "algunes bogeries". "Sé que serem criticats", afegeix. Confia que l'espectacle agradi, però reconeix que no està segur "que entusiasmi".¿Espantat pel repte? "Sí, ho estic --concedeix--. És un gran text, treballo al Nacional, hi ha pressions --encara que no del teatre--, ja hi ha bolos compromesos, sóc un director jove- Pot passar qualsevol cosa".
LLENGUATGE I COMPROMÍS
A Broggi l'avala el seu muntatge d'Antígona a la Biblioteca de Catalunya, un dels grans èxits de l'última temporada. A l'hora de dirigir Primera història d'Esther ha tingut en compte que el llenguatge és el més important i que havia de mantenir la metàfora i el compromís polític del text original. El muntatge, en què ha suprimit algunes frases de l'original, inclou cançons de Pau Riba i Ovidi Montllor.La clau per portar a escena Primera història d'Esther va ser una trobada entre els objectius de Belbel, director del TNC, i el mateix Broggi. El primer volia programar Espriu i Broggi aspirava a muntar una obra seva. Li van proposar aquesta, la va tornar a llegir i li va semblar críptica i difícil, però va pensar que algú jove havia d'enfrontar-se a un text emblemàtic d'un escriptor no menys emblemàtic i que es representa molt poc. Espriu era un personatge pròxim a Broggi: va ser amic del seu avi i tutor de la seva mare, quan aquell va morir. "Jo era petit, però la seva presència es va fer habitual a casa", recorda. L'any 2002, ell mateix va fer un personatge en el muntatge del Lliure de Ronda de mort a Sinera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada