06 de febrer 2007

'EL JARDÍ ABANDONAT', viatge a un Santiago Rusiñol desconegut


1 de febrer de 2007

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
AUTOR Santiago Rusiñol

DIRECCIÓ Francesc Nel.lo

ACTORS Teresa Cunillé, Nausica Bonnin

TEATRE Espai Brossa

ESTRENA 25 de gener

L'Espai Brossa recupera un dels textos menys coneguts de Santiago Rusiñol (1861-1931), El jardí abandonat, escrit l'any 1900, d'alt contingut simbolista. El primer encert del director, Francesc Nel.lo, ha estat fugir de qualsevol intent de posar al dia l'obra i respectar l'estètica original com un teatre documental.Nel.lo, un dels directors més compromesos i interessants del teatre independent dels 60 i 70, aconsegueix un muntatge detallista i sensible, mantenint una poesia assumida per l'esperit decadent dels personatges. Amb tot, el muntatge es permet llicències respecte a l'original: s'hi suprimeixen alguns personatges, es rebaixa el protagonisme d'altres i se n'hi introdueix un de nou que ve a ser el mateix autor.Un Rusiñol que no té res a veure amb l'autor popular d'obres com L'hèroe o Els savis de Vilatrista. Aquí l'espectador conviu amb un món en decadència i uns personatges --l'àvia (Teresa Cunillé) i la néta (Nausica Bonnin)-- marcats per la nostàlgia i la inclinació per unes formes que la revolució industrial aviat deixaria definitivament enrere. El jardí abandonat és un plat exquisit, condimentat amb cura i tremendament evocador d'una època i unes circums-tàncies. Un quadro simbolista.La representació està marcada al seu torn per una buscada fragilitat, i a això hi contribueix el to de la interpretació, bona i meritòria. Es recupera la veterana Cunillé, que exhibeix amb naturalitat l'enorme nostàlgia del seu personatge; i Bonnin segueix sent una molt jove actriu que va a més, i que supera les seves intervencions als culebrons de la televisió. Iván Morales encarna dos personatges de manera correcta, amb algunes escenes ben resoltes.L'encert de Nel.lo és també l'escenografia, que evoca l'època que descriu Rusiñol. I concretament destacable és la il.luminació de Tomàs Pladevall, que aconsegueix l'ambient crepuscular on acaben enfonsant-se els personatges.