"El registre en què estic més còmode és el de pallasso"

www.avui.cat

4 de febrer de 2007

Entrevista: Sergi López En ple èxit cinematogràfic, l'actor puja per primera vegada als escenaris de París per interpretar la versió francesa del seu monòleg 'Non solum'

Àlex Vicente
Conegut a França pels seus èxits en el cinema, Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965) puja ara a un escenari parisenc per primera vegada. L'actor interpreta fins al 3 de març la versió en francès del seu monòleg Non solum al Théâtre du Rond-Point, als Camps Elisis de París. És una obra esquizofrènica que li ha permès tornar a la ciutat on va estudiar teatre i que ha fet descobrir al públic francès el desconegut registre còmic de l'actor català.

M'han dit que estava una mica nerviós abans de l'estrena a París, dijous passat. Està content amb les primeres representacions?

I tant. L'estrena va anar molt bé. El públic va riure molt, tot i que m'hauria agradat que hi hagués hagut més gent. A la sortida em van dir coses molt maques. Penso que a França, on em coneixen molt per la meva feina en el cinema, s'han quedat molt sorpresos de veure'm en un registre còmic. Han descobert un vessant que mai havien vist fins ara, tot i que aquest, el de pallasso, sigui el registre en què em sento més còmode. Perquè en realitat jo sempre he fet teatre de creació, sobretot còmic. Quan vaig començar a fer cinema, a Vilanova em deien que m'havia tornat un actor seriós. I ara aquí a París m'acaba de passar el contrari.

Non solum ha estat un retorn als seus orígens teatrals?

A dalt de l'escenari em sento més responsable de tot el que passa, mentre que en el cinema, en canvi, només sóc un intèrpret que es va col·locant a sobre de les marques. Amb aquesta obra he volgut retrobar el plaer d'actuar.

A l'obra en català hi havia molta improvisació.Traduir-la al francès ha fet més rígida la interpretació?

Aquest era un repte important que comportava certa por, tot i que la por va lligada a l'ofici. És una cosa que sempre t'acompanya. Parlo bé el francès, però tenia el dubte de si aconseguiria actuar igual de fluid i lliure que en català. Fer l'obra en francès ens ha obligat a concretar-nos molt més. Ha calgut reduir una mica la improvisació. D'altra banda, quan em van proposar fer l'obra a París només em van posar una condició: que durés una hora i mitja. Per tant, si improvisava més, no controlaria el rellotge.

Es tracta d'un monòleg gairebé esquizofrènic. Quants personatges interpreta damunt l'escenari?

No en tinc ni fava. Et prometo que no els he comptat mai. De fet, vaig tenir la idea d'evitar fer un catàleg de personatges, de no fer una exhibició. He volgut plantejar el dubte de si són diferents vessants d'un mateix personatge, dins d'un mateix cos. Perquè tots som una mica estranys. No som quadrats, tots som una mica esquizofrènics. De vegades som dolços i altres cops podem ser molt cruels.

Ha conservat alguns fragments en català, sobretot a l'hora d'insultar. Ho fa com a reivindicació o com a nota d'exotisme?

Aquesta és una obra escrita sense complexos. No ha estat una decisió intel·lectual o racional, sinó més aviat visceral. Hi he encabit coses que m'agraden i ja està. Per exemple, com que m'agrada molt cantar boleros i penso que ho faig bé, n'he deixat dos. També canto L'home estàtic de Pau Riba, que el meu germà sempre escoltava quan jo era petit. És una obra escrita a partir d'improvisacions. I com sempre, quan improvises, la gran majoria de les coses no funcionen. Però de tant en tant en surt una que és magnífica. Per exemple, el fet d'insultar en català. La gent reacciona molt bé, tot i que no ho acabin d'entendre. Penso que riuen més que si insultés en francès, perquè veuen que el personatge està tan desbordat que canvia de llengua.

M'ha sorprès llegir en una entrevista que a França se sent tan ben acollit que no gosa dir que no és francès.

Una de dues, o ho has llegit malament, o ho han transcrit com han volgut.

Jo sempre he dit a tot arreu que sóc català. En aquest sentit sóc molt orgullós. Però és cert que em solen tractar com si fos francès. M'hi sento molt a gust, aquí.

Com ha acollit l'èxit d'El laberinto del fauno als Estats Units, on ha rebut cinc nominacions a l'Oscar?

Estem encantats de la vida. Totes les pel·lícules es fan amb la millor intenció, amb la voluntat de convertir-la en la millor pel·lícula del món, però això no sempre funciona. I la veritat és que aquesta està funcionant de forma explosiva. Als Estats Units ja és la tercera pel·lícula de parla no anglesa amb més recaptació de tota la història. Ens esperàvem que anés bé, però no tant.

Anirà a Los Angeles per assistir a la cerimònia?

No, perquè estic treballant a París tot aquest mes, o sigui que me la perdré. Ni tan sols crec que la vegi per la tele. De fet no sé ni quin dia és. No sóc gaire de cerimònies. Ja em trucaran l'endemà per dir-me com ha anat.

Com porta això de treballar tant de temps fora de casa?

Al començament em costava una mica, però ara ja hi estic acostumat. És menys complicat del que sembla. I, al contrari del que us penseu, no passo tant de temps fora. Intento no passar més d'un mes seguit fora de casa.

Fa un parell d'anys que va deixar el cinema francès. És cert que pensa tornar-hi amb l'adaptació d'una novel·la de John Cheever?

Ja està rodada! Es titula Parc i és una adaptació en clau francesa del llibre Bullet Park, de John Cheever. El guió em va semblar magnífic. El director, Arnaud des Pallières, ja està muntant la pel·lícula i diu que el resultat és molt bo. També hi ha Geraldine Chaplin i Jean-Marc Barr. S'estrenarà a França cap a l'estiu.

Els que el coneixen s'afanyen a dir que tot i els seus èxits internacionals, quan torna a Vilanova encara va al mateix bar de tota la vida. És la humilitat el que el fa connectar amb el públic?

Em sento molt estimat, però no sabria dir per què. No penso que hi hagi una fórmula. Hi ha gent humil que no connecta i gent superba que sí que ho fa. El més important és ser honest amb tu mateix, que és el que intento fer.