14 de febrer de 2007
Una escena del muntatge de Plataforma, que dirigeix Calixto Bieito al Romea. Foto: SERGIO
Una escena del muntatge de Plataforma, que dirigeix Calixto Bieito al Romea. Foto: SERGIO
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
'Plataforma', el muntatge de Calixto Bieito basat en la novel.la de Michel Houellebecq, ha recalat al Romea. La peça arriba a Barcelona després de ser estrenada a l'agost a Edimburg i representada a Madrid. Els periodistes Gonzalo Pérez de Olaguer i Ramón Vendrell contraposen les seves impressions sobre l'obra. Els lectors també podran opinar en el fòrum d'iCult (www.elperiodico.com).L'espectacle creat per Calixto Bieito a partir de la novel.la de Michel Houellebecq Plataforma (2001) és un dels millors vistos aquí els últims anys. Per un costat tenim un text compromès, políticament incorrecte, que planteja qüestions actuals i per un altre una interpretació coral de molta altura i una en particular, la de Juan Echanove, extraordinària. I tot a través d'una història de turisme sexual tractada sense concessions i amb sensibilitat. A l'estrena hi va haver fortes ovacions i cap rebuig, a pesar de les pel.lícules porno que es projecten, el llenguatge provocatiu, les accions sòrdides entorn al sexe i la contínua presència d'una dona despullada, que emana poesia.Plataforma explica la història de Michel (Echanove), un funcionari solitari i avorrit de la seva vida que, fastiguejat dels peep show i de les cabines pornogràfiques, viatja a Tailàndia, obsessionat pel sexe. Houellebecq retrata les misèries d'Occident i les seves relacions amb l'Orient i llança un cant a l'amor. Oratori teatral estructurat amb monòlegs del protagonista i dels seus companys de viatge, que expliquen les seves "gestes" i donen la seva posició moral davant temes concrets.Crítica social i provocació. L'au-tor llança dards enverinats --"Hem creat un sistema de vida en què ja no podem viure" o "Mentre existeixi l'islam no hi podrà haver concòrdia al món"-- i planteja debat.
'Plataforma', el muntatge de Calixto Bieito basat en la novel.la de Michel Houellebecq, ha recalat al Romea. La peça arriba a Barcelona després de ser estrenada a l'agost a Edimburg i representada a Madrid. Els periodistes Gonzalo Pérez de Olaguer i Ramón Vendrell contraposen les seves impressions sobre l'obra. Els lectors també podran opinar en el fòrum d'iCult (www.elperiodico.com).L'espectacle creat per Calixto Bieito a partir de la novel.la de Michel Houellebecq Plataforma (2001) és un dels millors vistos aquí els últims anys. Per un costat tenim un text compromès, políticament incorrecte, que planteja qüestions actuals i per un altre una interpretació coral de molta altura i una en particular, la de Juan Echanove, extraordinària. I tot a través d'una història de turisme sexual tractada sense concessions i amb sensibilitat. A l'estrena hi va haver fortes ovacions i cap rebuig, a pesar de les pel.lícules porno que es projecten, el llenguatge provocatiu, les accions sòrdides entorn al sexe i la contínua presència d'una dona despullada, que emana poesia.Plataforma explica la història de Michel (Echanove), un funcionari solitari i avorrit de la seva vida que, fastiguejat dels peep show i de les cabines pornogràfiques, viatja a Tailàndia, obsessionat pel sexe. Houellebecq retrata les misèries d'Occident i les seves relacions amb l'Orient i llança un cant a l'amor. Oratori teatral estructurat amb monòlegs del protagonista i dels seus companys de viatge, que expliquen les seves "gestes" i donen la seva posició moral davant temes concrets.Crítica social i provocació. L'au-tor llança dards enverinats --"Hem creat un sistema de vida en què ja no podem viure" o "Mentre existeixi l'islam no hi podrà haver concòrdia al món"-- i planteja debat.
En escena hi ha, entre masturbacions i pornografia, la base d'una reflexió sobre monoteismes, el catolicisme, el racisme, la hipocresia social. I un bell discurs sobre l'amor. ¿Molts temes? Doncs sí, però plantejar-los és un objectiu d'un teatre compromès.Una estructura giratòria d'Alfons Flores permet veure tres espais: una barra per la qual corre l'alcohol, el saló d'un hotel i un peep-show. Espais per a sis esplèndids actors que mantenen la tensió i el silenci del públic. Echanove emociona: humà, gran, profund. Marta Domingo enamora des de la sensibilitat. Carles Canut, Mingo Rafols, Lluís Villanueva i Boris Ruiz tenen el seu moment de glòria, en els quals llueixen la seva categoria. Belén Fabra resol amb exquisida autoritat el seu difícil personatge, obligada a estar despullada tota la funció. El millor Bieito dels últims anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada