1 de febrer de 2007
'Interior anglès', de Jordi Coca, a la Sala Muntaner
Teresa Bruna
Jordi Coca és un autor feliçment viu, conegut, present als àmbits culturals, interessat -sense atabalar- pel desenvolupament dramatúrgic de les seves obres, català... En definitiva, un privilegi per als que aposten per una història feta a casa, escrita amb solidesa i capaç de lluir la riquesa literària de l'idioma. És el cas de Joan Maria Gual, que ha escollit posar en escena Interior anglès, un text que Coca ha publicat recentment (Arola). També de la Sala Muntaner, que s'ha interessat pel projecte, i hi han col·laborat amb entusiasme Carme Santa i Mireia Chalamanch, les intèrprets, vivint a la pell tots els matisos dels personatges. El camí s'ha fet sense presses i finalment avui s'estrena a la Sala Muntaner, on farà temporada fins al 4 de març.
L'argument es planteja a partir del retrobament entre una viuda que s'ha cruspit el patrimoni del seu marit per comprar-se un loft i la seva filla, que li retreu aquest i altres fets. També es llegeix com a teatre dins del teatre, perquè podrien ser dues actrius que fan de mare i filla o dues actrius que són mare i filla: "Comença sent una història real i evoluciona cap a una obra de teatre. Hi ha un joc amb el públic, es deixen anar falses pistes i es dosifica la informació per deixar el final obert", diu Coca, que es declara "continuador del llenguatge de Palau i Fabre, intens de sentiments, auster i sense expansió de paraules".
A través de les converses es trasllueixen característiques de la societat dels últims 20 anys. "Han passat més coses de les que semblen, però no hem tingut valentia per afrontar-les i les hem amagat sota la catifa. Ja tenia ganes de parlar de la nostra generació admetent que ho hem fet malament, que hem estat pactistes i que ens ha absorbit la nostra pròpia proposta. Va morir al llit..." diu Güell.
Teresa Bruna
Jordi Coca és un autor feliçment viu, conegut, present als àmbits culturals, interessat -sense atabalar- pel desenvolupament dramatúrgic de les seves obres, català... En definitiva, un privilegi per als que aposten per una història feta a casa, escrita amb solidesa i capaç de lluir la riquesa literària de l'idioma. És el cas de Joan Maria Gual, que ha escollit posar en escena Interior anglès, un text que Coca ha publicat recentment (Arola). També de la Sala Muntaner, que s'ha interessat pel projecte, i hi han col·laborat amb entusiasme Carme Santa i Mireia Chalamanch, les intèrprets, vivint a la pell tots els matisos dels personatges. El camí s'ha fet sense presses i finalment avui s'estrena a la Sala Muntaner, on farà temporada fins al 4 de març.
L'argument es planteja a partir del retrobament entre una viuda que s'ha cruspit el patrimoni del seu marit per comprar-se un loft i la seva filla, que li retreu aquest i altres fets. També es llegeix com a teatre dins del teatre, perquè podrien ser dues actrius que fan de mare i filla o dues actrius que són mare i filla: "Comença sent una història real i evoluciona cap a una obra de teatre. Hi ha un joc amb el públic, es deixen anar falses pistes i es dosifica la informació per deixar el final obert", diu Coca, que es declara "continuador del llenguatge de Palau i Fabre, intens de sentiments, auster i sense expansió de paraules".
A través de les converses es trasllueixen característiques de la societat dels últims 20 anys. "Han passat més coses de les que semblen, però no hem tingut valentia per afrontar-les i les hem amagat sota la catifa. Ja tenia ganes de parlar de la nostra generació admetent que ho hem fet malament, que hem estat pactistes i que ens ha absorbit la nostra pròpia proposta. Va morir al llit..." diu Güell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada