publicat
per
www.totmataro.cat
31 de juliol de 2013
Comas Soler
Cançonetes
d'idil·lis tòpics i un pretès 'Don Juan'
El 'Don Juan' de Joan Pera i Lloll Beltran va tancar Les
Santes teatrals
Després de la més que correcta adaptació feta per la Sala
Cabanyes de 'La ratera' d'Agatha Christie, els dos altres espectacles inclosos
a l'oferta teatral de Les Santes han tornat a fer evident que per Festa Major
el Monumental es fa servir com si fos un outlet, per exhibir productes del
circuit professional que mai a la vida tindrien cabuda a la programació estable
del mateix teatre, que en general s'acostuma a distingir per un estàndard de
qualitat notable.
Intenció truncada
Així, el divendres dia 26 va aterrar-hi 'T'estimo, ets
perfecte, ja et canviaré', un muntatge musical d'estar per casa dirigit per
Elisenda Roca. El febrer passat es va reestrenar al Teatre Poliorama de
Barcelona, amb la intenció de reviure l'èxit que va tenir tretze anys enrere la
primera versió catalana de l'original americà que a mitjans dels noranta havia
triomfat a l'off-Broadway novaiorquès. Ara, en canvi, la pretensió ha quedat
només en temptativa. Sigui perquè el temps mai no passa endebades, sigui perquè
les estretors de la crisi han fet que la reposició compti amb mitjans molt
justets, a l'espectacle li falta ganxo. I això malgrat el treball fet amb
destresa i esforç pels seus quatre intèrprets: Ivan Labanda, Jordi Llordella,
Mercè Martínez i Muntsa Rius. Però el caràcter tòpic de les cançonetes i del
ventall de situacions amoroses que s'hi conten i les contínues interrupcions
d'una acció dramàtica esmicolada en excés, fan que tard o d'hora decaigui
l'interès de l'obra. Tampoc no hi ajuda, ja ha estat dit, una producció feta
amb recursos escassos que juga bàsicament amb la projecció d'uns dibuixos que
tot i estar bé no poden amagar que el seu objectiu és l'estalvi escenogràfic.
Descaradura
L'altre artefacte inclòs a la cartellera teatral de Les
Santes va tenir lloc el dia 28 i responia al nom de 'Don Juan Tenorio' i al
subtítol de "una versió molt zorrilla", que ja venia a ser una
proclama premonitòria de la seva total insubtancialitat. El principal
perpretador de la cosa era ni més ni menys que el nostre Joan Pera, un
permanent abonat en l'exercici d'irrompre en les taules del Teatre Monumental
per les dates de les màrtirs patrones i estendre llur turment a l'art de
l'escena. Això sí, aquesta pràctica la du a terme en olor de multitud, la munió
dels seus adeptes incondicionals que sempre omplen l'aforament del local
municipal fins a rebentar. Res a dir, doncs, sobre aquesta addicció. Com tampoc
sobre el suposat 'Don Juan', perquè no es pot pas assegurar que es representés.
Ni per remota aproximació, ni en clau de paròdia. La funció anava d'un altre pal:
l'ostentació del propi Pera. O, més ben dit, de la seva caricatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada