publicat
per
29 de
juliol de 2013
Laura Serra
foto Jim
Deblock
Hip-hop i dansa contemporània es fusionen a 'Borderline'
El ballarí i coreògraf Sébastien Ramirez és un francès de
Perpinyà amb pares d'origen català i castellà. Honji Wang és una alemanya
d'origen coreà. Ell va començar la seva carrera sent un b-boy , un ballarí de
hip-hop. Ella té formació clàssica. Aquesta exòtica parella es va trobar a mig
camí, en la dansa contemporània, i ha creat un llenguatge amb un segell
singular que beu del gresol d'influències pròpies dels seus orígens i formació
i alhora s'expandeix cap a un llenguatge original i modern. La recerca constant
de la Compagnie Sébastien Ramirez, que es nodreix de ballarins de diferents
nacionalitats i tècniques, els va guiant cap a nous camins artístics. L'última
trobada creativament fructífera va ser amb un equip tècnic especialista en
efectes especials i escenes de risc de pel·lícules d'arts marcials. El resultat
és Borderline , que es podrà veure demà i dimecres al Mercat de les Flors.
L'espectacle és un prodigi acrobàtic, tècnic i coreogràfic.
La base és una dansa contemporània molt pròxima al hip-hop, amb números de grup
i en solitari, però la diferència la fan els gruistes, que amb un sistema de
politges aconsegueixen elevar els ballarins. "Juguen amb els volums, la
ingravidesa, amb les tres dimensions", explica Dirk Korell, director de producció
d'un muntatge del Théâtre de la Ville de París i l'Archipel de Perpinyà, entre
altres centres. "Al principi era només un joc purament estètic, elevar-se
de terra, però el paper dels gruistes va anar creixent i va acabar tenint una
forta inspiració del teatre de marionetes: els cables poden ser símbols d'un
deus ex machina que manipula els personatges. Això remet als límits que imposa
la societat i la crisi que vivim. És una peça molt política, però només en el
subtext", explica Korell. I afegeix: "El títol, Borderline , es
refereix al trastorn patològic però també a la incomunicació i al debat que hi
ha a França sobre la immigració".
Ramirez i companyia ja treballen en el pròxim espectacle i
ho faran, en part, a la seu barcelonina del Graner amb el suport del Mercat de
les Flors. La peça s'anomenarà Felahikum (la paraula àrab que va donar lloc al
mot flamenc ) i hi col·laborarà la bailaora Rocío Molina.
Circ modern i apocalipsi
Popcorn machine (A domestic apocalypse) , en canvi, no és
una descoberta nova. En realitat és l'única reprogramació del festival Grec.
L'any passat l'espectacle de la companyia francesa My! Laika va patir les
conseqüències d'estar programada en una carpa de circ on en comptes de la
pròpia música se sentia la de les Fonts de Montjuïc. Per això tornen dimarts i
dimecres al Mercat de les Flors, per reparar el greuge. En aquest últim any, a
més, l'espectacle ha anat guanyant solera recollint grans crítiques als
festivals europeus. L'obra combina circ d'alt nivell tècnic (acrobàcia, trapezi,
malabarisme, bicicleta, mans a mans) amb una poètica dadaista i una dramatúrgia
teatral contemporània, fragmentada, extrema, surrealista. Un collage cosit amb
música, hiperestimulant i caòtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada