23 de desembre de 2009
Escrit per A.B.
Dissabte que ve l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria estrena la setzena edició dels pastorets, que aquest any dirigeix Sergi Vallès amb l’ajuda de l’actriu andorrana Irina Robles. Vallès ja ha treballat en dos muntatges de l’Escena Nacional d’Andorra, ‘Borís I, el rei d’Andorra’ i ‘Un tramvia anomenat desig’. Actualment treballa al Trivium, l’escola d’arts escèniques del Comú lauredià.
Actualment està al capdavant dels pastorets, ¿però com van ser els seus inicis en el món del teatre?
Vaig començar teatre des de petit, a Girona, a l’escola de teatre El Galliner, però més tard, als 18 anys, després de cursar els estudis obligatoris, vaig anar al Col·legi de Teatre de Barcelona i allà va ser on vaig començar a treballar. El 2001 vam crear la companyia ElnacionalNOensvol, i hi hem treballat sense parar. També he estat en altres obres de teatre que s’han estrenat a Barcelona i Girona, i actualment sóc docent, estic al Trivium.
La meva vinculació professional amb Andorra ve de fa temps. Crec que va ser arran del meu treball en el muntatge Borís I amb l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). Amb l’ENA també vaig fer Un tramvia anomenat desig.
¿Aquesta és la primera vegada que dirigeix una obra?
És la primera vegada que dirigeixo un projecte tan bèstia. És molt complicat, però molt fàcil alhora per l’equip que hi ha al darrere. Òbviament hi ha molt bona voluntat dels actors, però la resta de l’equip tècnic, de producció, tots m’estan facilitant molt la feina. Estan fent una tasca professional. És molt difícil barrejar professionals i amateurs i que la cosa funcioni bé, i aquí ho hem aconseguit. Estic molt content.
¿Va acceptar de seguida fer-se càrrec de la direcció d’Els pastorets?
Quan em va arribar la proposta em va engrescar molt, però em vaig plantejar diverses coses. En primer lloc, i sobretot, em preocupava què hi podia aportar jo i després també era conscient de la importància que tenen els pastorets a Sant Julià de Lòria, cosa que sempre comporta una pressió. La tradició dels pastorets la té tot Catalunya, però no sabia que a Andorra, i concretament a Sant Julià, tenien tan prestigi i que feia tants anys que els representaven, que se’ls donava aquest caràcter tan professional, sobretot des de la part artística, tècnica… Els pastorets de Sant Julià realment són molt importants i tenen molta volada, i així doncs m’hi vaig llançar.
Aquest any hi ha alguns canvis...
Quan vaig acceptar dirigir Els pastorets tenia molt clar que hi havia d’aportar alguna cosa, que hi havia d’haver una readaptació, perquè els pastorets de Sant Julià ja estaven adaptats. Així que em vaig dir: torna’t a mirar l’original per fer una nova adaptació. És a dir, he tret coses que ja hi havia i n’hi he afegit de noves. Llegint l’obra en calma, em vaig adonar que tenia la necessitat de posar-hi alguna cosa més.
Al final amb la Irina hem optat per afegir tres nous personatges que apareixeran en escena: l’Àvia, la Ruqueta i la Carmenyola. A més, en aquesta edició el Lluquet estarà acompanyat de la Farigola i no del Rovelló en el seu camí fins a Nazaret. També hi hem donat un altre punt de vista, en el sentit que la línia que separa el bé del mal és cada vegada més fina.
¿Per què hi ha més dones que homes que volen participar com a actors en aquest projecte?
Això és un fet que està molt generalitzat des de fa anys. De fet, a l’Institut del Teatre des de fa temps s’hi inscriuen més dones que homes. No sé el perquè, potser això d’anar-se a distreure a fer teatre creuen que és més una cosa de dones que d’homes, no ho sé... En tot cas faig una crida als homes perquè hi participin.
A banda d’Els pastorets, ¿en quins projectes treballa actualment?
Estem preparant una nova obra amb ElnacionalNOensvol que s’estrenarà al mes de març a Barcelona, però encara no ho tenim tot pastat i prefereixo no explicar-ne gran cosa. També estic al Trivium, un projecte en què estic molt content i molt a gust perquè crec que és l’única escola en què es barregen tres disciplines, música, dansa i teatre, i hi ha molta qualitat.
Escrit per A.B.
Dissabte que ve l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria estrena la setzena edició dels pastorets, que aquest any dirigeix Sergi Vallès amb l’ajuda de l’actriu andorrana Irina Robles. Vallès ja ha treballat en dos muntatges de l’Escena Nacional d’Andorra, ‘Borís I, el rei d’Andorra’ i ‘Un tramvia anomenat desig’. Actualment treballa al Trivium, l’escola d’arts escèniques del Comú lauredià.
Actualment està al capdavant dels pastorets, ¿però com van ser els seus inicis en el món del teatre?
Vaig començar teatre des de petit, a Girona, a l’escola de teatre El Galliner, però més tard, als 18 anys, després de cursar els estudis obligatoris, vaig anar al Col·legi de Teatre de Barcelona i allà va ser on vaig començar a treballar. El 2001 vam crear la companyia ElnacionalNOensvol, i hi hem treballat sense parar. També he estat en altres obres de teatre que s’han estrenat a Barcelona i Girona, i actualment sóc docent, estic al Trivium.
La meva vinculació professional amb Andorra ve de fa temps. Crec que va ser arran del meu treball en el muntatge Borís I amb l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). Amb l’ENA també vaig fer Un tramvia anomenat desig.
¿Aquesta és la primera vegada que dirigeix una obra?
És la primera vegada que dirigeixo un projecte tan bèstia. És molt complicat, però molt fàcil alhora per l’equip que hi ha al darrere. Òbviament hi ha molt bona voluntat dels actors, però la resta de l’equip tècnic, de producció, tots m’estan facilitant molt la feina. Estan fent una tasca professional. És molt difícil barrejar professionals i amateurs i que la cosa funcioni bé, i aquí ho hem aconseguit. Estic molt content.
¿Va acceptar de seguida fer-se càrrec de la direcció d’Els pastorets?
Quan em va arribar la proposta em va engrescar molt, però em vaig plantejar diverses coses. En primer lloc, i sobretot, em preocupava què hi podia aportar jo i després també era conscient de la importància que tenen els pastorets a Sant Julià de Lòria, cosa que sempre comporta una pressió. La tradició dels pastorets la té tot Catalunya, però no sabia que a Andorra, i concretament a Sant Julià, tenien tan prestigi i que feia tants anys que els representaven, que se’ls donava aquest caràcter tan professional, sobretot des de la part artística, tècnica… Els pastorets de Sant Julià realment són molt importants i tenen molta volada, i així doncs m’hi vaig llançar.
Aquest any hi ha alguns canvis...
Quan vaig acceptar dirigir Els pastorets tenia molt clar que hi havia d’aportar alguna cosa, que hi havia d’haver una readaptació, perquè els pastorets de Sant Julià ja estaven adaptats. Així que em vaig dir: torna’t a mirar l’original per fer una nova adaptació. És a dir, he tret coses que ja hi havia i n’hi he afegit de noves. Llegint l’obra en calma, em vaig adonar que tenia la necessitat de posar-hi alguna cosa més.
Al final amb la Irina hem optat per afegir tres nous personatges que apareixeran en escena: l’Àvia, la Ruqueta i la Carmenyola. A més, en aquesta edició el Lluquet estarà acompanyat de la Farigola i no del Rovelló en el seu camí fins a Nazaret. També hi hem donat un altre punt de vista, en el sentit que la línia que separa el bé del mal és cada vegada més fina.
¿Per què hi ha més dones que homes que volen participar com a actors en aquest projecte?
Això és un fet que està molt generalitzat des de fa anys. De fet, a l’Institut del Teatre des de fa temps s’hi inscriuen més dones que homes. No sé el perquè, potser això d’anar-se a distreure a fer teatre creuen que és més una cosa de dones que d’homes, no ho sé... En tot cas faig una crida als homes perquè hi participin.
A banda d’Els pastorets, ¿en quins projectes treballa actualment?
Estem preparant una nova obra amb ElnacionalNOensvol que s’estrenarà al mes de març a Barcelona, però encara no ho tenim tot pastat i prefereixo no explicar-ne gran cosa. També estic al Trivium, un projecte en què estic molt content i molt a gust perquè crec que és l’única escola en què es barregen tres disciplines, música, dansa i teatre, i hi ha molta qualitat.
