www.naciodigital.cat
6 desembre de 2009
Sergi López, representant Non Solum
Foto: Carles Castro
Sergi López va estrenar a Temporada Alta, l’espectacle Non Solum. D’això en fa quatre anys i ara l’actor ha decidit tornar al festival gironí per celebrar-hi les 100 funcions. El muntatge s’havia de representar només el 7 de desembre, però la gran demanda d’entrades ha fet necessari programar dues noves funcions, el 8, el 9 i el 10 de desembre.
Non solum és un espectacle de creació dirigit pel valencià Jorge Picó –a qui l’actor de Vilanova i la Geltrú va conèixer a l’Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq de París cap a 1990- on López surt sol a l’escenari, en ocasions amb unes ulleres de plàstic, i amb un podi de fusta com a únic element escènic. L’intèrpret es multiplica en molts personatges i posa diferents veus per respondre a una pregunta: què està passant aquí? Entre d’altres, les converteix en un home que parla amb un polític que s’encarrega d’administrar els diners públics, un altre dels personatges “explica la seva primera vegada amb un extraterrestre”, altres s’enfaden al descobrir que són un mateix, un altre canta, fins i tot algun bolero, i n’hi ha que ballen.
Segons Sergi López, es tracta d’una obra difícil d’explicar en poques paraules. “Es un monòleg, però no un monòleg a l’us. És una comèdia existencial, caòtica i molt surrealista que fa riure a la gent”. Però a grans trets es pot dir que és una peça que parla de la condició humana, del que passà a la gent.
Una llarga carrera al cinema, sobretot a França
López és va formar com actor a la ja citada escola de Jacques Lecoq i va debutar als escenaris el 1986 amb Brams u la kumèdia dels herrors, que va escriure, dirigir i interpretar juntament amb Toni Albà. El 1991 va fer de pallasso a l’espectacle de circ de carrer Malakas. I El 1993 va repetir amb Albà al muntatge Fins al fons, que va obtenir el Premi de la Crítica de Barcelona. Però sens dubte, López es conegut per les moltes pel·lícules que ha fet. Va començar a destacar a França de la mà de Manuel Poirier (Le petite amie d’Antonio, À la campagne, Western) i es va consagrar amb Harry, un amigo que os quiere, una producció dirigida per Dominik Moll amb la qual va guanyar el Premi al Millor Actor del Cinema Europeu l’any 2000. Des de llavors ha treballat amb alguns dels millors directors, principalment espanyols i francesos: Manuel Gómez Pereira (Entre las piernas), Antonio Hernández (Lisboa), Frédéric Fontaine (Una liasion pornographique), Stephen Frears (Dirty pretty thing), Guillermo del Toro (El laberinto del fauno), Miguel Albaladejo (El cielo abierto), Alain Corneau (Les mots bleus), Marion Vernoux (Reines d’un jour) i recentment amb Isabel Coixet (Mapa de los sonidos de Toquio).
6 desembre de 2009
Sergi López, representant Non Solum
Foto: Carles Castro
Sergi López va estrenar a Temporada Alta, l’espectacle Non Solum. D’això en fa quatre anys i ara l’actor ha decidit tornar al festival gironí per celebrar-hi les 100 funcions. El muntatge s’havia de representar només el 7 de desembre, però la gran demanda d’entrades ha fet necessari programar dues noves funcions, el 8, el 9 i el 10 de desembre.
Non solum és un espectacle de creació dirigit pel valencià Jorge Picó –a qui l’actor de Vilanova i la Geltrú va conèixer a l’Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq de París cap a 1990- on López surt sol a l’escenari, en ocasions amb unes ulleres de plàstic, i amb un podi de fusta com a únic element escènic. L’intèrpret es multiplica en molts personatges i posa diferents veus per respondre a una pregunta: què està passant aquí? Entre d’altres, les converteix en un home que parla amb un polític que s’encarrega d’administrar els diners públics, un altre dels personatges “explica la seva primera vegada amb un extraterrestre”, altres s’enfaden al descobrir que són un mateix, un altre canta, fins i tot algun bolero, i n’hi ha que ballen.
Segons Sergi López, es tracta d’una obra difícil d’explicar en poques paraules. “Es un monòleg, però no un monòleg a l’us. És una comèdia existencial, caòtica i molt surrealista que fa riure a la gent”. Però a grans trets es pot dir que és una peça que parla de la condició humana, del que passà a la gent.
Una llarga carrera al cinema, sobretot a França
López és va formar com actor a la ja citada escola de Jacques Lecoq i va debutar als escenaris el 1986 amb Brams u la kumèdia dels herrors, que va escriure, dirigir i interpretar juntament amb Toni Albà. El 1991 va fer de pallasso a l’espectacle de circ de carrer Malakas. I El 1993 va repetir amb Albà al muntatge Fins al fons, que va obtenir el Premi de la Crítica de Barcelona. Però sens dubte, López es conegut per les moltes pel·lícules que ha fet. Va començar a destacar a França de la mà de Manuel Poirier (Le petite amie d’Antonio, À la campagne, Western) i es va consagrar amb Harry, un amigo que os quiere, una producció dirigida per Dominik Moll amb la qual va guanyar el Premi al Millor Actor del Cinema Europeu l’any 2000. Des de llavors ha treballat amb alguns dels millors directors, principalment espanyols i francesos: Manuel Gómez Pereira (Entre las piernas), Antonio Hernández (Lisboa), Frédéric Fontaine (Una liasion pornographique), Stephen Frears (Dirty pretty thing), Guillermo del Toro (El laberinto del fauno), Miguel Albaladejo (El cielo abierto), Alain Corneau (Les mots bleus), Marion Vernoux (Reines d’un jour) i recentment amb Isabel Coixet (Mapa de los sonidos de Toquio).