El primer record que tinc dels Pastorets de Mataró, vistos amb ulls d'un nen petit assegut a la platea, és el de la immensitat. La immensitat del seu escenari quan veia els pastors en les seves passades. Que llargs que havien de ser els camins cap a Betlem! Quina profunditat l'horitzó quan marxen en Jonàs i en Mataties amb en Benjamí i l'ase al final de l'escena del primer acte! Que innocent tot! També recordo una papallona que obria el llibre del pròleg i les incòmodes cadires de fusta… Però, això sí, el Satanàs mai no em va fer por!
Tampoc no he oblidat la meva estrena als Pastorets. Aquella primera tarda vaig entrar a la sala pel passadís central. L'escenògraf Josep Ciudad, com sempre, era a l'escenari fent els últims retocs als decorats. “Vés a dalt i que et donin un vestit”, em va dir.
Abans pràcticament tot es feia a l'escenari; és ara que necessitem molts més espais per assajar. Abans hi havia un traspunt a cada lateral; ara l'únic que té l'obra és el regidor per donar les instruccions tècniques. Quan vaig començar
potser érem un centenar de persones; ara som més de tres-centes.
Dirigir els Pastorets de Mataró comporta estar al capdavant de més de 350 persones. Vol dir tenir la responsabilitat d'un espectacle que és patrimoni cultural de la ciutat de Mataró i que cal preservar pels seus valors tècnics i humans. Els meus Pastorets són de banyes i de forques i també d'ales i de
màscares… per què no? Hi ha personatges que ho permeten.
Els Pastorets de Mataró són de decorats de paper o de roba, si es fan nous. Són d'orquestra i de cantants en directe. Són de demanar silenci mentre assagem, de tenir controlada la quitxalla als assajos dels dissabtes a la tarda, de començar i acabar a l'hora, de fer sortir el màxim de gent possible. Són els de la lluna que fa ganyotes -símbol de l'espectacle-, els d'una partitura
original ben orquestrada, amb cants i balls ben interpretats.
Els Pastorets són una de les manifestacions tradicionals més genuïnes del nostre país que atrauen milers d'espectadors als teatres catalans per assistir a la infinitat de posades en escena, protagonitzades per altres milers d'actors i d'actrius anònims i voluntariosos que, més enllà dels seus compromisos laborals i familiars, dediquen bona part del seu temps lliure a la preparació d'aquest espectacle.
Aquest any s'han sentit veus que, en virtut d'una mal entesa laïcitat, qüestionaven la vinculació de les nostres escoles amb les tradicions nadalenques. Els Pastorets han anat molt més enllà del seu origen religiós i han esdevingut un veritable Patrimoni Cultural potent, engrescador i integrador. I els valors del seu treball d'equip, voluntat de superació i relació intergeneracional, són un clar referent social. La força d'un país rau en els sentiments i en els valors compartits que li permeten avançar sense renunciar a les pròpies arrels. Els milers de persones que arreu de Catalunya donen vida als Pastorets, a dalt i a baix de l'escenari, tenim clar el valor de les nostres tradicions i el seu paper radical en la Cultura del nostre país. I som conseqüents amb aquest pensament.
Llarga vida als Pastorets!
Tampoc no he oblidat la meva estrena als Pastorets. Aquella primera tarda vaig entrar a la sala pel passadís central. L'escenògraf Josep Ciudad, com sempre, era a l'escenari fent els últims retocs als decorats. “Vés a dalt i que et donin un vestit”, em va dir.
Abans pràcticament tot es feia a l'escenari; és ara que necessitem molts més espais per assajar. Abans hi havia un traspunt a cada lateral; ara l'únic que té l'obra és el regidor per donar les instruccions tècniques. Quan vaig començar
potser érem un centenar de persones; ara som més de tres-centes.
Dirigir els Pastorets de Mataró comporta estar al capdavant de més de 350 persones. Vol dir tenir la responsabilitat d'un espectacle que és patrimoni cultural de la ciutat de Mataró i que cal preservar pels seus valors tècnics i humans. Els meus Pastorets són de banyes i de forques i també d'ales i de
màscares… per què no? Hi ha personatges que ho permeten.
Els Pastorets de Mataró són de decorats de paper o de roba, si es fan nous. Són d'orquestra i de cantants en directe. Són de demanar silenci mentre assagem, de tenir controlada la quitxalla als assajos dels dissabtes a la tarda, de començar i acabar a l'hora, de fer sortir el màxim de gent possible. Són els de la lluna que fa ganyotes -símbol de l'espectacle-, els d'una partitura
original ben orquestrada, amb cants i balls ben interpretats.
Els Pastorets són una de les manifestacions tradicionals més genuïnes del nostre país que atrauen milers d'espectadors als teatres catalans per assistir a la infinitat de posades en escena, protagonitzades per altres milers d'actors i d'actrius anònims i voluntariosos que, més enllà dels seus compromisos laborals i familiars, dediquen bona part del seu temps lliure a la preparació d'aquest espectacle.
Aquest any s'han sentit veus que, en virtut d'una mal entesa laïcitat, qüestionaven la vinculació de les nostres escoles amb les tradicions nadalenques. Els Pastorets han anat molt més enllà del seu origen religiós i han esdevingut un veritable Patrimoni Cultural potent, engrescador i integrador. I els valors del seu treball d'equip, voluntat de superació i relació intergeneracional, són un clar referent social. La força d'un país rau en els sentiments i en els valors compartits que li permeten avançar sense renunciar a les pròpies arrels. Els milers de persones que arreu de Catalunya donen vida als Pastorets, a dalt i a baix de l'escenari, tenim clar el valor de les nostres tradicions i el seu paper radical en la Cultura del nostre país. I som conseqüents amb aquest pensament.
Llarga vida als Pastorets!
Antoni Blanch i Joseph
Director de "Els Pastorets de Mataró"
entre 2007 i 2010
