La memòria de les coses

www.elperiodico.cat
29 de novembre de 2009

• El TNC presenta ‘El museu del temps’ H L’obra invita a entrar en un gran arxiu amb informació dels objectes reals que els nens enterren per preservar els seus records

La funció. Els tres actors d’‘El museu del temps’, en una secció de l’espectacular escenografia.

Foto: MANUEL DÍAZ DE RADA
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

Quan José Antonio Portillo es va enfrontar per primera vegada a una aula de primària, es va adonar que no tenia ni la presència, ni la veu, ni l’autoritat suficients per mantenir l’atenció dels seus alumnes, però va descobrir que, si col·locava un objecte sobre la taula, funcionava com un imant per als nens. La primera classe que va fer a través d’un objecte va ser sobre l’ús del temps. Per fer-ho va escollir un rellotge com els que preserven el temps de l’avarícia dels homes grisos a Momo, la novel·la de Michael Ende. Gràcies a aquesta tècnica narrativa, Portillo ha complert 17 anys com a mestre i ha pogut desenvolupar un projecte sobre la memòria que ara arriba en format teatral al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
El museu del temps invita a submergir-se en un immens arxiu que guarda informació sobre centenars d’objectes que nens de totes les nacionalitats han enterrat en diversos punts d’Espanya, França i Portugal perquè ningú pugui arrabassar-los la memòria. Peluixos, xumets, pilotes, llibres... de tot hi ha en aquest museu de records infantils. El públic coneixerà la història real de Sasha, un immigrant ucraïnès que va enterrar una enciclopèdia escrita en la seva llengua materna o la d’un playmobil enterrat «perquè té el cervell buit».
«La narrativitat és bàsica i això no t’ho explica ningú a la facultat –diu Portillo–. Narrar és voler connectar amb l’altre per transmetre el coneixement. El repte de l’espectacle és aconseguir una emoció similar a la que es produeix quan els nens enterren de veritat els seus records».
Darrere del teló
Les companyies Albena Teatre (valenciana) i Tanttaka Teatroa (basca) han creat una original dramatúrgia, que té el seu moment àlgid quan els actors (un mag desmemoriat i l’arxiver del museu del temps) inviten els nens a deixar els seus seients per travessar el teló de l’escenari i entrar en l’espectacular escenografia de l’arxiu (dissenyada per Portillo). Si el mag (Nacho Diago) ja els deixa amb la boca oberta des del minut zero, l’emoció es desborda quan travessen el teló i ajuden els actors a crear històries per a objectes orfes.
La idea és anar creant el Museu del Temps del Món amb les aportacions del públic que assisteix a l’espectacle, que es va estrenar dissabte i estarà al TNC fins al 20 de desembre. Per això, a la sortida de la funció s’entreguen uns sobres amb una fitxa en què cada un pot aportar informació i fotos del seu objecte i enviar-la al museu del temps, que té la seva seu a l’Alcúdia (València). El projecte també es pot seguir a través de l’enllaç http://museudeltemps.wikispaces.com, on s’aniran introduint totes les dades i la localització geogràfica dels objectes enterrats.