www.elpunt.cat
28 de novembre de 2009
«Xtrems», codirigida amb Joan Riedweg, explica amb elements de ficció i documental sis històries d'addiccions
BARCELONA
G. VIDAL
Part de l'equip tècnic i artístic de Xtrems, ahir a Barcelona.
Foto: ORIOL DURAN.
Barcelona
Les històries reals de sis drogodependents que, després d'haver destrossat les seves famílies, aconsegueixen refer les seves vides articulen el debut com a directors de Joan Riedweg i l'actor Abel Folk, que, en un exercici més de barreja de ficció i realitat en el cinema català, juxtaposen els testimonis de les persones reals que han inspirat el film amb la interpretació que fan de les seves vides Anna Azcona, Sílvia Bel, Eduard Farelo, Sílvia Munt, Pep Planas, Miquel Sitjar, Marta Marco, Roger i Joan Pera, Beth Rodergas, Jordi Rubio i Àngels Gonyalons, entre altres actors. Xtrems, plantejada inicialment com a telefilm però estrenada ahir, finalment, a les pantalles de cinema, ha estat coproduïda per Animal Films i Televisió de Catalunya.
Després de tres anys treballant-hi, Folk i Riedweg, acompanyats per bona part de l'ampli elenc de protagonistes del film, van estrenar ahir Xtrems. als cinemes Alexandra de Barcelona. «Vam entrar en contacte amb un grup de teràpia que es plantejava la possibilitat d'explicar la seva vida», afirmava Folk, que va voler defugir la marginalitat amb què sovint s'aborda el món de les drogues per centrar-se en la manera com afecten «famílies normals». «Eren gent que havia estat a l'infern però n'havia tornat», afegia Riedweg. Aquests drogodependents rehabilitats, tot i que mantinguts tots ells en l'anonimat que proporcionen els plans difuminats i les veus retocades, expliquen la seva experiència al llarg dels 107 minuts del film, a la vegada que un seguit d'actors escenifiquen unes vides, com subratllava Folk, que «difícilment cap guionista podria haver arribat a imaginar»: homes víctimes de les al·lucinacions causades pel consum de cocaïna, una mare jove a qui la soledat empeny cap a l'alcoholisme, un ramader al qual les drogues fan perdre el negoci i la família. «Cada actor va estar dues hores parlant amb la persona a la qual interpretava. Durant el rodatge, és clar, es van produir situacions bastant dures, com quan una dona es va enfonsar mentre contemplava Sílvia Munt [l'actriu que la interpreta] i Beth plorant al llit abraçades. En qualsevol cas, els va anar bé recordar-ho», assegurava Folk. «L'única condició que, de fet, ens van posar va ser que la pel·lícula tingués un esperit positiu», assenyalava Riedweg.
Realitzada tot intercalant les sis històries mitjançant recursos narratius dels videoclips (un terreny que Riedweg, que n'ha dirigit més de 150, domina a la perfecció) i l'ús de les últimes tecnologies digitals en postproducció, el plantejament és que Xtrems, tanmateix, tingui un valor no únicament social, sinó també cinematogràfic: «Parlàvem d'un problema important, però volíem també fer un film que agradés per la seva forma la gent jove, que és qui més profit pot treure del missatge», explicava Folk.
El film inclou un amplíssim repertori d'actors de totes les generacions, amb aparicions, a més dels intèrprets principals, de Marta Angelat, Enric Majó, Rosa Novell, Dolo Beltrán i el mateix Folk. La música ha estat composta per Riedweg mateix, Núria Canturri i el grup Dept.
28 de novembre de 2009
«Xtrems», codirigida amb Joan Riedweg, explica amb elements de ficció i documental sis històries d'addiccions
BARCELONA
G. VIDAL
Part de l'equip tècnic i artístic de Xtrems, ahir a Barcelona.
Foto: ORIOL DURAN.
Barcelona
Les històries reals de sis drogodependents que, després d'haver destrossat les seves famílies, aconsegueixen refer les seves vides articulen el debut com a directors de Joan Riedweg i l'actor Abel Folk, que, en un exercici més de barreja de ficció i realitat en el cinema català, juxtaposen els testimonis de les persones reals que han inspirat el film amb la interpretació que fan de les seves vides Anna Azcona, Sílvia Bel, Eduard Farelo, Sílvia Munt, Pep Planas, Miquel Sitjar, Marta Marco, Roger i Joan Pera, Beth Rodergas, Jordi Rubio i Àngels Gonyalons, entre altres actors. Xtrems, plantejada inicialment com a telefilm però estrenada ahir, finalment, a les pantalles de cinema, ha estat coproduïda per Animal Films i Televisió de Catalunya.
Després de tres anys treballant-hi, Folk i Riedweg, acompanyats per bona part de l'ampli elenc de protagonistes del film, van estrenar ahir Xtrems. als cinemes Alexandra de Barcelona. «Vam entrar en contacte amb un grup de teràpia que es plantejava la possibilitat d'explicar la seva vida», afirmava Folk, que va voler defugir la marginalitat amb què sovint s'aborda el món de les drogues per centrar-se en la manera com afecten «famílies normals». «Eren gent que havia estat a l'infern però n'havia tornat», afegia Riedweg. Aquests drogodependents rehabilitats, tot i que mantinguts tots ells en l'anonimat que proporcionen els plans difuminats i les veus retocades, expliquen la seva experiència al llarg dels 107 minuts del film, a la vegada que un seguit d'actors escenifiquen unes vides, com subratllava Folk, que «difícilment cap guionista podria haver arribat a imaginar»: homes víctimes de les al·lucinacions causades pel consum de cocaïna, una mare jove a qui la soledat empeny cap a l'alcoholisme, un ramader al qual les drogues fan perdre el negoci i la família. «Cada actor va estar dues hores parlant amb la persona a la qual interpretava. Durant el rodatge, és clar, es van produir situacions bastant dures, com quan una dona es va enfonsar mentre contemplava Sílvia Munt [l'actriu que la interpreta] i Beth plorant al llit abraçades. En qualsevol cas, els va anar bé recordar-ho», assegurava Folk. «L'única condició que, de fet, ens van posar va ser que la pel·lícula tingués un esperit positiu», assenyalava Riedweg.
Realitzada tot intercalant les sis històries mitjançant recursos narratius dels videoclips (un terreny que Riedweg, que n'ha dirigit més de 150, domina a la perfecció) i l'ús de les últimes tecnologies digitals en postproducció, el plantejament és que Xtrems, tanmateix, tingui un valor no únicament social, sinó també cinematogràfic: «Parlàvem d'un problema important, però volíem també fer un film que agradés per la seva forma la gent jove, que és qui més profit pot treure del missatge», explicava Folk.
El film inclou un amplíssim repertori d'actors de totes les generacions, amb aparicions, a més dels intèrprets principals, de Marta Angelat, Enric Majó, Rosa Novell, Dolo Beltrán i el mateix Folk. La música ha estat composta per Riedweg mateix, Núria Canturri i el grup Dept.