www.elperiodico.cat
24 de novembre de 2009
Els tres protagonistes (humans) de ‘Le sort du dedans’.
Foto: PHILIPPE LAURENÇON
GEMMA TRAMULLAS
GIRONA
La riallada d’un nen d’uns 4 anys va ressonar per la petita carpa morada de la companyia Baró d’Evel Cirk, que aquest cap de setmana s’alçava al parc de la Devesa de Girona com a part de la programació del festival Temporada Alta. Aquell riure espontani va actuar com un ressort perquè la majoria dels 250 adults que omplien les grades de fusta fessin cas omís de la meitat esquerra del seu cervell (la lògica i racional) i es deixessin portar pel que passava a la pista.
En aquell petit espai circular de just 5,5 metres, una dona (Camille Decourtye) i un home (Blai Mateu) escenificaven amb els seus cossos el ritu de les relacions humanes: les trobades, els desacords, els fracassos i els èxits de dos éssers humans embarcats en un viatge de recerca permanent. L’aventura de la vida, la història més vella del món, explicada a través de l’humor més absurd, les justes acrobàcies, la música i el pas lliure i majestuós del cavall Bonito.
Le sort du dedans (L’aventura interior) és el sisè muntatge (el primer en carpa) de Mateu-Decourtye, que porten el circ a un nivell més difícil encara: ni purament estètic, ni tan sols poètic, ni tècnicament perfecte, sinó emocionant i molt, molt divertit des del minut zero. En la recerca de la seva pròpia identitat, Blai Mateu –fill de Tortell Poltrona, el pallasso de Catalunya– demostra la seva habilitat còmica calçant-se unes sabates vermelles de taló, imitant els gestos de Bonito i mantenint un diàleg grotesc amb el cavall que, ajagut sobre la pista, es nega a abandonar-la. A l’altre extrem, és la força que sosté Camille i el contrabaixista Thibaud Soulas en diversos exercicis acrobàtics.
Ella es descobreix com un cos poderós i una veu que fa posar els cabells de punta, a més a més de demostrar la seva habilitat perquè el cavall se senti còmode i lliure a la pista, com un actor més. En una de les escenes més divertides, Camille es posa dins de la funda del violoncel i crea amb el moviment del seu cos un personatge que sembla sortit d’un còmic surrealista.
L’estructura de la carpa, amb la pista central i un corredor exterior pel qual se sent trotar Bonito, és una part fonamental d’aquest espectacle. Al final de la funció, els artistes conviden el públic a xerrar amb ells en un minibar annex a la carpa. Des del dia 28 de novembre fins al 13 de desembre estaran al Mercat de les Flors.
24 de novembre de 2009
Els tres protagonistes (humans) de ‘Le sort du dedans’.
Foto: PHILIPPE LAURENÇON
GEMMA TRAMULLAS
GIRONA
La riallada d’un nen d’uns 4 anys va ressonar per la petita carpa morada de la companyia Baró d’Evel Cirk, que aquest cap de setmana s’alçava al parc de la Devesa de Girona com a part de la programació del festival Temporada Alta. Aquell riure espontani va actuar com un ressort perquè la majoria dels 250 adults que omplien les grades de fusta fessin cas omís de la meitat esquerra del seu cervell (la lògica i racional) i es deixessin portar pel que passava a la pista.
En aquell petit espai circular de just 5,5 metres, una dona (Camille Decourtye) i un home (Blai Mateu) escenificaven amb els seus cossos el ritu de les relacions humanes: les trobades, els desacords, els fracassos i els èxits de dos éssers humans embarcats en un viatge de recerca permanent. L’aventura de la vida, la història més vella del món, explicada a través de l’humor més absurd, les justes acrobàcies, la música i el pas lliure i majestuós del cavall Bonito.
Le sort du dedans (L’aventura interior) és el sisè muntatge (el primer en carpa) de Mateu-Decourtye, que porten el circ a un nivell més difícil encara: ni purament estètic, ni tan sols poètic, ni tècnicament perfecte, sinó emocionant i molt, molt divertit des del minut zero. En la recerca de la seva pròpia identitat, Blai Mateu –fill de Tortell Poltrona, el pallasso de Catalunya– demostra la seva habilitat còmica calçant-se unes sabates vermelles de taló, imitant els gestos de Bonito i mantenint un diàleg grotesc amb el cavall que, ajagut sobre la pista, es nega a abandonar-la. A l’altre extrem, és la força que sosté Camille i el contrabaixista Thibaud Soulas en diversos exercicis acrobàtics.
Ella es descobreix com un cos poderós i una veu que fa posar els cabells de punta, a més a més de demostrar la seva habilitat perquè el cavall se senti còmode i lliure a la pista, com un actor més. En una de les escenes més divertides, Camille es posa dins de la funda del violoncel i crea amb el moviment del seu cos un personatge que sembla sortit d’un còmic surrealista.
L’estructura de la carpa, amb la pista central i un corredor exterior pel qual se sent trotar Bonito, és una part fonamental d’aquest espectacle. Al final de la funció, els artistes conviden el públic a xerrar amb ells en un minibar annex a la carpa. Des del dia 28 de novembre fins al 13 de desembre estaran al Mercat de les Flors.