www.totmataro.cat
17 de juny de 2008
Aquest mes ha presentat quinze tallers de final de curs
Comas Soler Cultura
Al llarg del segon trimestre, amb els anomenats ‘Assortits’, l’Aula de Teatre del PMC té el bon costum d’anar fent petits tastets de l’activitat que du a terme. És com fer entrar el públic dintre la cuina perquè vegi el que s’hi cou. Just un xup-xup. En canvi, en arribar juny, amb l’efervescència dels tallers de final de curs, és tota la teca existent la que s’hi exhibeix. Cada grup mostra vianda, condiments i guarnició del que ha estat treballant. I, com és natural, d’una olla tan grossa com s’ha tornat l’Aula en surt de tot. Des de ranxo inapetent fins a autèntics requisits. Depèn del grup, del nivell, dels components i, sobretot, de la capacitat didàctica i de la serietat en la manera de fer de cada professor.
Iniciativa meritòria
Sigui com sigui, el cert és que la sola existència de l’Aula ja és en si mateixa tot un mèrit. Perquè cal no oblidar que es tracta d’una iniciativa municipal insòlita en un país, el nostre, on no hi ha establert ni reconegut cap ensenyament artístic d’arts escèniques de nivell elemental o mitjà. I, per sort, els fogons i els tupins de l’Aula fa vint-i-quatre anys que no paren gràcies als ingredients i el combustible aportats per tots els mataronins, a través dels pressupostos municipals. És així com ha estat possible aquest obrador que ha proveït de vivències i de mitjans expressius un nombre molt important d’infants i joves de la ciutat i que fins i tot n’ha encaminat professionalment un bon grapat cap a oficis relacionats amb l’escena, la comunicació o la pedagogia teatral. Aquests resultats són el millor mereixement de l’Aula i de la sana tossuderia de tots els que n’han garantit la continuïtat durant tants anys.
Creixement continuat
En els darrers temps l’Aula ha anat creixent i ha eixamplat l’abast de la seva funció. Ha multiplicat els grups i ampliat la gamma d’edats. Ha proposat noves matèries i monogràfics. Ha tutelat la Mostra de Teatre Juvenil i ha ofert més activitats a escoles i instituts. I ha demostrat saber combinar l’acció formativa amb la participació en actes lúdics i festius. Ha estat un no parar. Ara mateix, pocs dies després d’acabar de presentar tres-cents alumnes en dotze tallers de fi de curs de teatre i tres més de dansa –francament, força interessants– és a punt d’iniciar nous cursets monogràfics d’estiu que inclouen des d’acrobàcia, equilibri i d’altres disciplines de circ, fins a dansa contemporània o teatre de carrer. Potser per això li convindria enfocar un període de més temperància, per pair bé tanta expansió. Perquè necessita plantejar-se les línies d’evolució futura en termes de rigor i, entre d’altres objectius, estendre i diversificar la seva base social.
17 de juny de 2008
Aquest mes ha presentat quinze tallers de final de curs
Comas Soler Cultura
Al llarg del segon trimestre, amb els anomenats ‘Assortits’, l’Aula de Teatre del PMC té el bon costum d’anar fent petits tastets de l’activitat que du a terme. És com fer entrar el públic dintre la cuina perquè vegi el que s’hi cou. Just un xup-xup. En canvi, en arribar juny, amb l’efervescència dels tallers de final de curs, és tota la teca existent la que s’hi exhibeix. Cada grup mostra vianda, condiments i guarnició del que ha estat treballant. I, com és natural, d’una olla tan grossa com s’ha tornat l’Aula en surt de tot. Des de ranxo inapetent fins a autèntics requisits. Depèn del grup, del nivell, dels components i, sobretot, de la capacitat didàctica i de la serietat en la manera de fer de cada professor.
Iniciativa meritòria
Sigui com sigui, el cert és que la sola existència de l’Aula ja és en si mateixa tot un mèrit. Perquè cal no oblidar que es tracta d’una iniciativa municipal insòlita en un país, el nostre, on no hi ha establert ni reconegut cap ensenyament artístic d’arts escèniques de nivell elemental o mitjà. I, per sort, els fogons i els tupins de l’Aula fa vint-i-quatre anys que no paren gràcies als ingredients i el combustible aportats per tots els mataronins, a través dels pressupostos municipals. És així com ha estat possible aquest obrador que ha proveït de vivències i de mitjans expressius un nombre molt important d’infants i joves de la ciutat i que fins i tot n’ha encaminat professionalment un bon grapat cap a oficis relacionats amb l’escena, la comunicació o la pedagogia teatral. Aquests resultats són el millor mereixement de l’Aula i de la sana tossuderia de tots els que n’han garantit la continuïtat durant tants anys.
Creixement continuat
En els darrers temps l’Aula ha anat creixent i ha eixamplat l’abast de la seva funció. Ha multiplicat els grups i ampliat la gamma d’edats. Ha proposat noves matèries i monogràfics. Ha tutelat la Mostra de Teatre Juvenil i ha ofert més activitats a escoles i instituts. I ha demostrat saber combinar l’acció formativa amb la participació en actes lúdics i festius. Ha estat un no parar. Ara mateix, pocs dies després d’acabar de presentar tres-cents alumnes en dotze tallers de fi de curs de teatre i tres més de dansa –francament, força interessants– és a punt d’iniciar nous cursets monogràfics d’estiu que inclouen des d’acrobàcia, equilibri i d’altres disciplines de circ, fins a dansa contemporània o teatre de carrer. Potser per això li convindria enfocar un període de més temperància, per pair bé tanta expansió. Perquè necessita plantejar-se les línies d’evolució futura en termes de rigor i, entre d’altres objectius, estendre i diversificar la seva base social.